Arresten un grup que robava persones que treien diners dels caixers

Els Mossos d’Esquadra han arrestat nou persones com a presumptes autores de 39 robatoris amb violència i intimidació en caixers automàtics. El grup cometia els robatoris pel mètode del scalping, un mètode poc coneguda fins ara, en la que utilitzen la distracció i la intimidació. Dels nou detinguts, set són majors d’edat, quatre homes i tres dones i dos menors d’edat, tots ells de nacionalitat romanesa.

 

La investigació es va iniciar el mes de setembre de 2014 quan la Unitat Territorial d'Investigació de Barcelona va tenir constància que, des del juliol de l'any passat, s'estava produint un augment significatiu d'aquesta modalitat delictiva, ja que fins aleshores no era una activitat delinqüencial de la qual se’n tingués constància que s’estigués donant, ni a Barcelona, ni a d’altres poblacions de l’entorn. Es tracta d’un nou modus operandi que ja es produeix a Portugal i Itàlia.

En el decurs de la investigació els mossos van constatar que el grup tenia una gran mobilitat geogràfica i el seu àmbit d’actuació abastava poblacions com Barcelona, Sant Cugat, Vilanova o Sitges, tot i que la pràctica totalitat dels 39 delictes que se’ls imputen els havien comès a Barcelona. Els investigadors van identificar vint persones relacionades amb els fets, cinc de les quals eren menors. Encara que fins ara s’han detingut nou persones, no es descarten noves detencions, ja que la investigació continua oberta. El valor dels diners sostrets en els 39 fets que se’ls imputen és de 18.000 euros, encara que la xifra podria ser molt superior.

 

La investigació va donar coma resultat que els autors estaven relacionats i que tenien una gran quantitat d'antecedents. Els detinguts van passar a disposició judicial el passat divendres i el jutge va decretar l’ingrés a presó per a un d’ells i la resta van quedar en llibertat amb càrrecs.

El 'scalping'

La modalitat de l’scalping, poc coneguda fins ara, consisteix en detectar persones que estan operant en caixers automàtics i esperar-se a que marquin el seu número personal d’identificació (PIN). Una vegada la víctima ha introduit aquest codi, dues persones es col·loquen a banda i banda i, una d’elles, posa una carpeta al davant la pantalla mentre esgrimeix un document d'una associació de sordmuts fraudulenta amb l’excusa de de demanar una signatura o almoina.

Davant la situació de sorpresa els lladres aprofiten per teclejar damunt la pantalla i sol·licitar l’import màxim permès de la entitat bancària amb la mateixa mà que aguanten el paper o la carpeta. La quantitat que extreuen oscil.la entre els 300 i els 600 euros en funció de cada entitat bancària. Acte seguit s’inicia una situació d'insistència sobre la víctima amb voluntat intimidatòria que persegueix l’objectiu que s'aparti de davant del caixer amb celeritat, circumstància que es dóna un cop surt la targeta. Instants després, els lladres agafen els diners expedits pel caixer  i abandonen ràpidament el lloc.

 

A més de la intimidació i la situació de confusió creada els investigadors acrediten que, en cas que la víctima no abandoni el caixer en el moment que convé als lladres, l’aparten amb empentes o s’hi posen al davant de manera insistent, a l’espera que s’apoderin dels diners expedits i puguin fugir.