Associació de Famílies d'Alumnes: "A Sant Cugat tenim molta oferta educativa"

Eva Tataret i Vanessa Ballester formen part de la Junta Coordinadora d'Associacions de Families d'Alumnes (AFA) de Secundària i Primària de les escoles públiques de Sant Cugat del Vallès. Tot i que van entrar a la Junta al mes de febrer de 2018, ja porten diversos anys treballant amb la Coordinadora.

Al TOT, entrevistem a Tataret i Ballester sobre el que implica ser part de la Junta Coordinadora d'AFA de Sant Cugat i els reptes que es troba aquesta associació.

La feina de les AFA és completament voluntària, oi?

Ballester: La mateixa AFA és voluntària. Tots els pares i mares que col·laborem a l'AFA hi treballem en el nostre temps lliure. Hi ha molta gent que no treballa, o gent que té temps de matí, temps de tarda, no? I al final, entre la complicitat i el temps de tothom, es fa la feina de l'AFA. Però sobretot, no ens enganyem, és una feina de nit. Les reunions d'AFA són a les nits: acostumes a arribar de la feina, nens, dutxes, sopars i te'n vas cap a la reunió.

Tataret: Si preguntes a qualsevol AFA, d'escola de primària, les reunions es posen després de les dutxes. Es veu molt. Si de sobte, en una AFA, hi ha un canvi una mica generacional i el gruix gros no és d'infantil i primer cicle inicial, encara es pot fer algun canvi, però els que són d'infantil necessiten posar els nens a dormir abans de venir a l'escola.

Quina relació té la Junta amb les AFA de cada escola?

Ballester: Som gent que de normal ja estem implicats a les escoles i al final el que volem des de la coordinadora és agrupar totes les escoles perquè totes les escoles siguin veu de la mateixa coordinadora. És una mica l'objectiu amb el qual vam decidir presentar-nos. És el que nosaltres hem volgut extreure d'això i el que hem d'expressar totes les escoles i, de fet, en els dos mesos que portem, hi ha hagut dos temes ràpids i importants que des de la Coordinadora s'havien de treballar, i justament una de les coses amb les quals ens sentim súper contents tots plegats és que les 12 escoles han estat implicades al 100%. I no només aquestes 12 escoles de primària, sino que hem aconseguit que les 4 escoles de secundària també hi siguin. Jo sempre li he sentit dir a l'Eva que secundària es queda com despenjada. Doncs actualment es pot dir que des de la Coordinadora d'Ampes estan representades les 12 escoles de primària i les 4 de secundària.



Implica molta feina formar part de la Junta? Ha de poder donar respostes ràpides?

Ballester: Al final la coordinadora no deixa de ser un representant de cada AFA que té ganes de treballar més. Compte! Que aquest representant és el representant de tota l'AFA! El membre de cada AFA que ve a la Coordinadora, el que ha de fer és traslladar tot el que es parla i s'acaba decidint a la seva pròpia AFA i allà es prenguin les decisions. El problema és que a vegades no dóna temps. Ara volem parlar de les obres que l'Ajuntament vol fer a les escoles des de fa molt de temps, perquè com a coordinadora volem agrupar aquestes obres i anar a l'Ajuntament a dir-li "això és tot el que s'ha de fer a les escoles". Cada escola ho podrà tractar. Però a vegades arriba un tema com el de la zonificació o com el de la OMET, i necessitem un grup de resposta ràpida: intentem que cada AFA tingui les seves juntes per poder decidir de forma més ràpida.

Tataret: Aquesta manera de treballar és com entenem que s'ha de treballar des de les coordinadores. Quan les decisions que es prenen o els acords a què s'arriba des de la reunió de la Coordinadora realment cada representant de cada escola porta el que s'ha acordat a l'escola ja clar, nosaltres ho recollim. Allò que s'acorda té molt de pes. Llavors, com a junta, que som els que anem a parlar amb l'Ajuntament o amb qui toqui parlar, saps que tens al darrera molt suport. I això creiem que és imprescindible per treballar, perquè si no, quan s'ha de decidir alguna cosa ràpid a partir de la Junta, no tens tanta força.

Ballester:El whatsapp, que per moltes coses ens perjudica, per als casos de resposta ràpida ens beneficia molt. Nosaltres no podem prendre decisions per setze AFA diferents, on hi ha 400 pares al darrera. Les decisions s'han de prendre com una assemblea que som. Cada AFA depèn de les seves decisions i nosaltres, el que estem fent, és treballar perquè quants més siguem més força tindrem. Sobretot amb temes com l'administració pública. Això és així.
 

Des de la Junta es fan propostes a l'Administració?
Tataret: Nosaltres, per exemple, des del Consell d'Administració proposen un canvi amb un tema en concret que afecta totes les escoles: el tema de l'esport escolar. Si l'Administració ha de llençar una proposta així que afecta a tothom, és més fàcil que l'interlocutor ens faci arribar la proposta.

Ballester: En el cas de la OMET intentem anar a una amb les escoles. Pot ser que ens trobem que la direcció de l'escola va cap a una banda i els pares van cap a una altra, però normalment anem tots junts. Jo crec que hauríem d'anar tots junts. I en aquest cas, el que demanem a l'Ajuntament és que també anem junts. Aquesta és la gran demanda de la Coordinadora d'AFA a l'Ajuntament: no anem per separat, anem tots de la mà, perquè al final l'únic que volem tots (Ajuntament, direccions i pares i mares) és la millor qualitat en el servei públic de l'educació dels nostres fills. Això és el que ens empeny a estar totes les nits on estem i a treure el temps lliure d'on el traiem.

Heu notat distància amb l'Administració?
Ballester: L'Administració fa la seva feina i la seva funció. Sense anar més lluny: la zona verda. L'administració fa la seva feina i jo crec que els veïns fem la nostra, i les associacions de veïns o les associacions de comerciants fan la seva. Que, al final, tots ens hem de posar d'acord i anar tots a una. Amb l'Escola Pública passa el mateix. Al final, l'únic que s'ha d'aconseguir és que l'Escola Pública sigui de millor qualitat i millor pels nens.El que es pot arribar a complicar o confondre amb l'administració de l'Ajuntament són els tempos. Cadascú té els seus tempos. I moltes vegades, sense voler, els tempos ens perjudiquen els uns als altres. L'Ajuntament pot fer les coses amb molta previsió o com a vegades les fa. Això no vol dir ni mala intenció ni mala fe, sinó que segurament dins de l'Ajuntament hi ha els seus organismes i els seus filtres que fa que les coses no siguin ràpides. Quan ens arriben a nosaltres, moltes vegades, tenim poc temps per actuar. I és aquí on la Coordinadora (AFA, pares, i famílies en general) ha de fer-se valer. I aquí és on es veu realment que fem molt bona feina i que som tots uns "cracks" perquè al final, quan realment s'han de resoldre coses, les resolem. És veritat que això comporta més esforç, més hores, i com que tots tenim poc temps i som molta gent, a vegades, costa.

Com funciona el Consell Escolar Municipal?

Tataret: A tots els centres públics de primària i de secundària, conflueixen les famílies i l'equip docent en el Consell Escolar. Aquest és un espai que està regulat on ens hem de trobar, i els acords que es prenen per Consell Escolar van a missa. Allà segur que no tindrem més remei que trobar-nos: els representants de les famílies, equip docent, personal no docent i en els centres de Secundària una part de l'alumnat. L'ideal és que no sigui l'únic espai on ens trobem. Per exemple, les direccions de les escoles de primària es reuneixen cada poquet temps per consensuar feines i nosaltres hi treballem com a Coordinadora d'AFA: hem anat a parlar amb elles perquè, quan convé, hem d'estar, perquè els seus problemes són els nostres. A part del Consell Escolar que té cada centre, hi ha el Consell Escolar Municipal, on estan representades l'Administració, els tècnics de l'Ajuntament, un representant de l'Escola Concertada, un de l'Escola Privada, les associacions de les escoles públiques i el mateix de les famílies: un representant de les famílies de l'escola concertada i un representant de les families de la pública, en aquest cas la Coordinadora d'AFA. Allà és on tots ens posem d'acord quan hi ha un conflicte, una millora o un altre tema comú. Es revisa la salut de l'educació en tot. Ja tenim espais on ens trobem. Però quan arribem a aquest espai, hem de venir consensuats amb totes les AFA i totes les famílies, però també amb els equips docents.

Tataret: "No val la pena fer tota aquesta confusió per fer un canvi ràpid, malament i que no resol el problema"

Quines peculiaritats té Sant Cugat a nivell escolar?

Tataret: A Sant Cugat tenim molta oferta educativa. Hi ha molts centres: 12 de Primària i 4 de Secundària, 2 centres concertats laics, i crec que religiosos són 4 o 5, i a més els centres privats. En tenim molts! Tot això s'ha de posar en un còctel i que funcioni el millor possible. Nosaltres apostem per la pública.

Ballester: Sí. Tots sabem que Sant Cugat és diferent. Parlem del Vallès: Sant Cugat és diferent de totes les poblacions que ens envolten. Això és així. Som els únics que creixem en nens. És una casuística que tenim i l'hem d'assumir.

Quins temes han estat més importants en els últims mesos a nivell escolar a Sant Cugat?

Ballester: Zonficació i OMET. Amb el tema de la zonificació, l'Ajuntament va voler canviar la zonificació actual. Fa molts anys teníem 7 zones, ara 2. Des de fa temps sabem que no és el model idoni.

Tataret: Des del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya es va dir "això s'hauria de canviar perquè porta molts problemes el tema de la zonificació". Des de l'Ajuntament es va presentar una proposta amb uns tempos molt ràpids i van presentar unes propostes que ja s'havien treballat amb la Coordinadora d'AFA feia anys: la zona única i la concèntrica dinàmica. Es presenten tots dos models a la Generalitat i aquesta, amb criteri tècnic i legal diu que la concèntrica dinàmica no és legal i només queda la zona única. I decideixen aplicar la zona única. Però a tot això hi va haver desinformació, van sortir als mitjans coses molt alarmants per les famílies, i vam posar-ho sobre la taula tant les direccions com les AFA, i vam dir "potser que parem, no?". Perquè anàvem d'un model que té problemes, el de les dues zones, a aplicar un altre model que també en té de problemes. No val la pena fer tota aquesta confusió per fer un canvi ràpid, malament i que no resol el problema. Val més aturar-nos, prorrogar una mica el que tenim entre mans i fer el canvi després d'haver-ho pensat. Perquè, si no funciona el canvi, acabaràs reculant i serà pitjor. Vam dir: mantenim aquest model de les dues zones, que no funciona bé, treballem amb els tècnics de l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona, i fem les coses bé.

Ballester: Amb l'Ajuntament aconseguim una reunió amb les 14 AFA representades. És un tema molt sensible. La Junta Coordinadora d'AFA se'n va a parlar amb ells i creiem necessari fer una reunió amb totes les AFA. I la reunió es va fer en una setmana. Per això diem que els temps a vegades poden fer semblar que no funciona bé, però s'han fet moltes coses amb l'Ajuntament. I en aquesta reunió es va consensuar que es parés el canvi a la zonificació. Tot i que és veritat que dins el col·lectiu d'AFA no tothom estava en contra de la zona única, però al final som molts i el que s'ha de fer és consensuar les posicions.

Quins problemes hi ha hagut amb el tema de l'OMET?

Ballester: L'OMET és un servei d'esport escolar que proporciona l'Ajuntament. Des de l'Ajuntament ens va arribar la proposta de canvi de model sobre la gestió de l'esport escolar. Els contractants serien les AFA perquè resultava impossible seguir amb aquest model de contractació per un tema legal i que calia resoldre-ho en un temps molt breu. Aquesta és la primera informació que ens arriba a les pròpies AFA i a la mateixa coordinadora. Tot seguit, ens fan arribar una proposta de conveni per regular l'esport escolar. Les AFA ens posem en contacte amb el regidor d'esports, que ens confirma que tot això és així. Tot seguit treballem conjuntament per arribar a fer un document que recull les consideracions que han fet les AFA sobre aquesta qüestió: el conveni amb totes les esmenes proposades per les AFA i un seguit d'acords als quals hem arribat entre totes les AFA sobre aquesta qüestió. És a dir: tenim el tema sobre la taula i, com sempre fem, se cita a totes les AFA per veure què fem. Cada AFA fa una tasca i decidim que en aquest conveni s'hi ha de reflectir tot, no només el que el Ajuntament en principi ens posa sino tot: el que jo, com a AFA, puc tenir contractat amb una empresa. No totes les AFA funcionen igual: hi ha que contracten empreses per gestionar el menjador i els extraescolars. Aquest document final, on es recull el que ha dit tothom al respecte des de les 12 AFA, el fem arribar al Servei d'Esports de l'Ajuntament. Llavors el regidor d'Esports veu que allà hi ha problema. Ja havíem dit amb el regidor que en aquest tema l'Ajuntament no aniria per lliure i estaria tot consensuat. Després, el regidor d'Esports ens comunica que des de serveis jurídics de l'Ajuntament els comuniquen que es pot repetir un any més el sistema actual, amb el qual diem "aturem!". Aturem la implantació d'aquest nou model un any. Això té una explicació perquè per posar-ho tot a punt per al curs 2018-2019, al juliol havia d'estar tot tancat i barrat: això vol dir fer un concurs públic, perquè no deixa de ser un servei de l'Ajuntament. No hi havia temps. I a tot això les AFA demanden a l'Ajuntament que, abans de fer un concurs públic s'ha de fer un bon conveni on estigui expressat tot el que significa l'esport escolar. A més, una cosa és conservar el model escolar d'esports (que l'Ajuntament sempre ens diu que no hi ha problema) i una altra és que tenim 12 escoles que funcionen de manera diferent. I aquí és una cosa que creiem, sense voler, s'ha barrejat.

Quines coses preveieu que poden ser els reptes educatius per endavant per la Junta?

Ballester: El nostre objectiu és tenir una reunió on poguem parlar d'altres coses a part de la OMET i la zonificació escolar. Hi ha moltes coses que s'han de treballar des de les AFA.

Tataret: Van sortir alguns grups de treball de temes que interessaven. Per exemple: hi ha una de les escoles que estan treballant el tema de la utilització dels patis. Hi va haver un informe de la Fundació Bofill que deia que els nois s'empoderen dels patis i les noies queden en un racó. Llavors nosaltres volem liderar un equip de treball que pugui veure com estan els patis de totes les escoles per veure com funcionen les relacions en aquests patis, i finalment veure què es podia fer. És un tema que volem treballar. Però a vegades, els temes urgents no donen temps a posar-nos-hi a fons. També volíem treballar amb el tema de l'esport femení, el tema dels menjadors, o temes d'igualtat a primària.