Bernadet: “Un de cada cinc menors pateix abusos sexuals”

La santcugatenca Vicki Bernadet va patir abusos sexuals quan era petita. Va decidir crear la seva fundació per donar suport als abusos d’aquesta xacra. La seva tasca l’ha fet mereixedora de la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya. La fundació ha tirat endavant la nova campanya de conscienciació “Soc jo”, que visibilitza que 8 de cada 10 casos es produeixen en l’entorn familiar o de confiança

Com i quan es va fundar la Fundació?

L’any 1997, arran de les agressions sexuals que vaig patir quan era petita. Quan ho vaig dir en veu alta, 33 o 34 anys després, no em podia creure el que estava veient. Ningú no en sabia res, ningú no em feia cas. Érem invisibles, com si això no passés. Parlo de molts anys enrere, ara tinc 70 anys, per tant, els primers abusos van ser quan tenia 5 anys, fa 65 anys. En aquella època era una cosa que no existia.

Què la va motivar a crear l’entitat?

Em vaig sentir fatal i molt enfadada. Demanava ajuda i no trobava res. Llavors vaig pensar que, si no existia, havia d’existir. Així que vaig crear una associació que es deia Associació Fada. L’objectiu era compartir, informar i donar suport a persones que haguessin viscut el mateix que jo.

“El més important que ha de tenir en compte la família és que els abusos són una realitat: un 20% de la població en pateix”

Com va ser l’evolució d’aquesta iniciativa inicial?

Quan vaig començar, vaig veure quines dades i percentatges hi havia, i a la mínima que es va fer difusió, va haver-hi una allau de persones demanant ajuda. L’associació va créixer exponencialment d’una manera que gairebé no es podia absorbir. Així que, l’any 2006, vam passar d’associació a fundació per tenir uns objectius més ambiciosos.

Quins eren aquests nous objectius?

Donar un servei integral sobre l’abús sexual, tancant el cercle: oferint suport terapèutic, jurídic, fent activitats, promocionant la prevenció i abordant tot el que té a veure amb els abusos sexuals.

Com està actualment la Fundació?

La Fundació ha crescut molt. Ajudem moltíssima gent, tot i que no tota la que voldríem. Tenim llistes d’espera per fer teràpies que oscil·len entre 6 i 8 mesos, cosa que no hauria de ser, però ens falten recursos econòmics. Ara hi treballen més de 30 persones, i tenim unes 300 teràpies actives alhora. Estem donant un servei important i molt especialitzat.

Els falten recursos? El que fan com a associació, l’administració també ho fa, o no?

Sí, l’administració ho fa, però no n’hi ha prou. És a dir, hi ha feina per a tots. Si tenim en compte que estem parlant que un de cada cinc menors (de 0 a 17 anys) pateix abusos (segons dades de l’Organització Mundial de la Salut). Si tu visualitzes el que significa això, a tot arreu on vagis, un parc infantil, el pati d’una escola... Un de cada cinc ha patit abusos sexuals.

“Les deteccions solen concentrar-se entre els 8  i els 11 anys”

Estem parlant d’abusos sexuals?

Sí, abusos sexuals o agressions sexuals. La nostra mirada és “mira que bé, juguen, estan tots aquí,” però no traspuen el fet que això pugui estar passant. Per què? Doncs perquè la criatura que ho pateix intenta sobreviure com pot. El 90% dels casos d’abusos no es parlen fins a l’edat adulta. Ho sabrem. Però, quan? Doncs d’aquí deu o quinze anys, quan ho expliquin. Per això sembla que hi hagi menys casos. No és que n’hi hagi menys, és que la societat no és facilitadora perquè les criatures parlin.

Què falla en la societat per abordar aquest tema?

No hi ha una bona educació afectiva o sexual a les escoles. Tampoc hi ha interès per part dels pares per formar-se en aquest tema, perquè hi ha una falsa sensació de seguretat i negació que “a la meva família això no passarà.” Aquesta és una cosa que passa socialment, però no a mi. I aquest és l’escull principal per no millorar aquesta situació. D’aquest 1 de cada 5, el 85% és dins l’entorn familiar o de confiança. És en aquest entorn de negació on hi ha el tap, perquè en l’àmbit professional s’ha avançat: els professionals s’especialitzen i es formen en l’àmbit sanitari, educatiu i judicial.

“El més important que ha de tenir en compte la família és que els abusos són una realitat: un 20% de la població en pateix”

Com poden detectar-ho els familiars?

Hi ha molts indicadors, però no soc partidària de basar-se únicament en ells perquè poden ser alarmants si no es contextualitzen. Només els professionals saben interpretar-los correctament. El més important que ha de tenir en compte la família és que els abusos són una realitat: un 20% de la població en pateix. A vegades, els familiars no en veuen els senyals, per això cal ser conscients que pot passar.

En quin moment de la infància es detecten més casos?

Les deteccions solen concentrar-se entre els 8 i els 11 anys, però això no vol dir que no es produeixin abusos en edats més petites o en adolescents. Els infants més petits no es consideren víctimes perquè sembla impensable que algú els faci mal, i els adolescents sovint no expliquen els abusos per por de ser jutjats o de les repercussions socials.

La majoria d’abusos es donen en l’entorn familiar?

Sí, 8 de cada 10 casos es produeixen en l’entorn familiar o de confiança. Els abusos comesos per desconeguts representen només el 15% dels casos, ja que és poc habitual que els nens vagin sols pel carrer. Tot i això, hi ha situacions en què un desconegut pot aprofitar un moment de distracció dels pares per acostar-se a un infant.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.