Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Dolors Bramón, professora Emèrita de la Universitat de Barcelona i Doctora en Filologia semítica i en Història Medieval, va protagonitzar la conferència inaugural de la XXXII edició del Curs d'Estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau). Una edició, que se celebrarà del 6 al 12 de juliol a Sant Cugat del Vallès, que abordarà "L'ús del terror com a arma política".
La conferència pronunciada per Bramón al claustre del Monestir el 14 de juny portava per nom "El mal anomenat Estat islàmic: la terminologia no és innocent". La professora explica al TOT Sant Cugat el motiu d'aquestes afirmacions.
Exposa que el que coneixem com Estat islàmic està mal anomenat. Per quin motiu?
Per un doble motiu. En primer lloc perquè jo no considero que sigui un estat, i no és que ho digui jo, és que cap organisme internacional li ha considerat encara. El que sí que entenc, jo no sóc politòloga però sí islamòloga i entenc de l'islam, és que el que els hi veig com a conducta i com a doctrina que diuen seguir no té res a veure amb l'islam. No he de repartir etiquetes de qui és musulmà i qui no, però només mirant que fan, no té res a veure una cosa en l'altra. Per tant, els hi nego la categoria d'Estat, i d'islàmic. Ara es comença a dir autoproclamat... Fa 14 anys que estic amb aquest tema, i pretenia que se'ls anomenés pretès Estat islàmic, però no he triomfat...
Llavors, perquè considera que es fa servir aquesta denominació?
La fan servir ells. Aquest és el mal. I el mal pitjor és que occident ens ho hem empassat com uns papanates, sense cap visió crítica de dir "per què es diuen així?". No els hi podem dir, els hauríem de dir pretès. Però no, els ho hem acceptat, i ho anem repetim. Hem anat canviant la manera d'anomenar-los, però els anem dient com ells volen que els diguem. Hauríem de ser crítics.
Argumenta que aquesta terminologia, com moltes altres, no és innocent...
És que no ho és gens. Amb acceptar anomenar-los d'aquesta manera, sembla que els hi anem a favor, i diria que tenim prou elements per anar-hi en contra. Als terroristes els diem gihadistes, per exemple, i no té res a veure.
Expliqui-ho.
Les persones que fan gihad són unes persones que lluiten amb unes condicions determinades. Per exemple, en una guerra que es digui gihad no es poden matar dones, ni nens, ni vells, ni cecs, ni capellans, ni monges... no es poden destruir cases, ni cremar camps... I aquesta gent el que està fent és terrorisme pur i dur. Són assassins. No es mereixen el nom de gihadistes en absolut.
Canvia molt el concepte...
Sóc professora de la Universitat de Barcelona i ja m'he trobat amb alumnes que vénen de països islàmics, nascuts aquí, que en entrar a la universitat els han dit tranquil·lament "que tinguis un bon gihad". És a dir, "que tinguis un bon esforç"; "que l'esforç que fas et surti bé". Perquè gihad vol dir esforç. També és un esforç per impedir que un enemic entri al teu territori, però no és un esforç per atacar un enemic, o entrar al territori veí. I aquesta gent del mal anomenat Estat islàmic han intentat fer-se amos del món. I això no es pot tolerar. Afortunadament, sembla que no se'n surten.
Com s'ha tergiversat tant la terminologia?
Perquè hi ha, per una banda ignorància. I d'això no és del tot culpa de l'ignorant, ja que no tothom pot estudiar de tot. I per altra banda, molt mala fe. Quan aquest pretès Estat islàmic va entrar a la guerra de Síria, la família que governa dels Assat afirmava que els sirians revoltats eren terroristes, i no veien que en tenien uns altres de veritat. I la família manté el poder, per les complicitats internacionals (tema en el qual no vull entrar). D'altra banda, quan hi ha una guerra, hi ha gent que es mor. Ara són danys col·laterals. Amb la terminologia, anem variant segons el gust que ens convé. Això no hauria de ser així. Ara, demanar al personal que tinguem un esperit crític i analític de per què utilitzem aquests conceptes, és molt difícil.
Un problema d'educació.
Evident. La primera vegada que es va sentir parlar d'aquest mal anomenat Estat islàmic, recordo que em van trucar de TVE i em van demanar opinió sobre que perseguia aquest grup, i els vaig dir que sembrar el terror. I ho vaig encertar, desgraciadament. Ells volen semblar el terror perquè és una arma importantíssima.
Precisament de l'ús del terror com a arma política és el tema del Curs d'Estiu de la Unipau a Sant Cugat. Com ho valora?
És una iniciativa magnífica. És una meravella que hagin arribat a la 32a edició, perquè això vol dir que fa 32 anys, i més, que unes persones treballen per la pau, i que millor que poder treballar per la pau! I el públic hi respon. És un plaer.
Com es pot fer que perdi força aquesta arma política?
Amb educació. En sóc molt partidària, i ja sé que m'hi dedico. Si a la gent se l'eduqués, que no vol dir sols ensenyar matemàtiques i història, sinó ensenyar a conviure, que som iguals, i que la pau és millor que la guerra... però si ets fabricant d'armes, prefereixes la guerra. Per tant, és molt complicat. Desgraciadament, massa complicat.
