Cada santcugatenc gasta 136 litres d'aigua cada dia

Aquest 22 de març se celebra el Dia Mundial de l'Aigua. L’aigua potable és un bé molt escàs i encara hi ha racons del món on poder accedir a aquest líquid imprescindible per la vida és impossible. Mentrestant, a Sant Cugat es van consumir durant el 2015 uns 8.014 milions de litres d’aigua, gairebé 22 milions cada dia.

El consum en els habitatges és el més important i, de mitjana, a cada domicili de Sant Cugat, es gasten 125.000 litres d’aigua l'any. Això implica que cada santcugatenc gasta 136 litres diaris. Tot plegat ho gestiona l’empresa Sorea, a qui l’Ajuntament té concedit el servei des del 1974. Té contracte fins al 2019 i s’ha obert el debat sobre la possibilitat de remunicipalitzar la gestió.

D’on ve l’aigua de Sant Cugat?

L’aigua de Sant Cugat, que Sorea compra a Aigües Ter-Llobregat, arriba ja tractada de les plantes de Cardedeu (Ter), d’Abrera (Llobregat) i de Sant Joan Despí (Llobregat).

En el cas del Ter, l’aigua surt per una conducció de 56 km des de l’embassament del Pasteral fins a la planta potabilitzadora de Cardedeu. Posteriorment, s’envia als municipis de l’àrea de Barcelona per una canonada de 23 km. A Sant Cugat arriba per la zona de l’escola Avenç i el dipòsit que abasteix tot el centre es troba a tocar de la Rabassada.

El cabal del riu Llobregat es regula mitjançant els embassaments de Sant Pons, la Llosa del Cavall i la Baells. Posteriorment, l’aigua es potabilitza a les plantes d’Abrera i Sant Joan Despí.  D’Abrera, s’envia fins al dipòsit de les Fonts de Terrassa i, des d’aquest punt, l’aigua arriba per la zona del Golf de Can Sant Joan, fins al dipòsit que es troba al costat del cementiri municipal i que proveeix l’àrea que està per sobre de l’Autopista AP-7.

A la Floresta i les Planes l’aigua arriba des de Sant Joan Despí a través de canonades de la Societat d’Aigües de Barcelona. A Can Barata no hi ha connexió a la xarxa i els veïns s’abasteixen a través d’un pou i d’un dipòsit que Sorea omple. Tot i això, les obres per connectar el barri estan projectades per a aquest 2017 o 2018.

En total, a Sant Cugat hi ha vuit dipòsits d’aigua que poden acumular fins a més de 20.000 metres cúbics d’aigua, des d’on s’envia l’aigua als diferents punts del municipi per una xarxa de gairebé 500 quilòmetres de canonades.

Com és l’aigua de Sant Cugat?

Com que Sant Cugat s’abasteix de diferents procedències, l’aigua és diferent segons la zona. En el nucli antic, amb aigua del Ter, la duresa és de 170 mg/l de carbonat de calci. A la Floresta, les Planes, Can Sant Joan, el Turó de Can Mates, Volpelleres i la Guinardera és de 200 mg/l.

El carbonat calci indica els minerals que porta l’aigua, magnesi i calci principalment. El 2015 es van fer més de 15.000 analítiques a l’aigua de Sant Cugat, nou mil de les quals de clor. En tota la xarxa hi ha 46 punts de control, que envien informació constantment.

De fet, a Sant Cugat es passen molts més controls dels que estableix la llei catalana. L’aigua santcugatenca també és tractada seguint els estàndards de la legislació europea de tractament d’aliments, situació que passa en poc més de deu municipis de tot l’estat.

On es consumeix més aigua?

Sant Cugat encapçala cada any els rànquings de consum d’aigua per habitant de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Les característiques de la ciutat (cases amb jardins, piscines, parcs...) fan que el municipi multipliqui el consum d’aigua de ciutats veïnes. Tot i això, els darrers anys el consum s’ha reduït de manera important.

Amb 10.000 abonats més, es gasta la mateixa aigua ara que l’any 2002. El 2006 es va assolir un màxim històric, amb aproximadament uns 9.000 milions de litres. La sequera del 2008 i l’augment del preu de compra de l’aigua al distribuidor en alta ATLL el 2012 (que va suposar un increment de la factura del 20%) són dos dels motius que expliquen el descens dels últims anys.

“És cert que Sant Cugat és un municipi que consumeix bastanta aigua, però els últims anys ha disminuït amb la utilització d’aigües freàtiques, fomentant el reg intel·ligent, la neteja amb aigua no potable, amb campanyes que s’han fet entre la ciutadania...”, destaca la tinenta d’alcalde de Serveis Urbans.