Calaf: "El periodisme ha d’explicar allò que no es vol que s’expliqui”

Rosa Maria Calaf és un referent del periodisme a Catalunya i a l’Estat, tot i que ha fet majoritàriament tota la seva carrera com a corresponsal a diferents països per TVE, també va ser directora de programes de TV3 en un període de temps. Ara, l’Associació de Dones Empresàries del Vallès (ADE Vallès) ha reconegut a la veterana periodista amb el Premi Honorífic Dona que rebrà aquest divendres 29 de novembre en un acte a la Masia Can Magí, en el marc dels premis ADE Vallès. 

Què significa haver rebut aquest premi?

Els premis sempre són una alegria perquè és algú que ha pensat que la teva feina mereixia reconeixement. Molt agraïda. A vegades també et quedes amb una sensació una mica d’angoixa perquè dius: “Ara no pots fallar”.

Com  ho rep? 

Quan són premis de la professió, quan ja tens una trajectòria, a vegades hi ha premis que t’esperes. Però, a sobre si fas la teva feina que és la teva vida, que t’apassiona, a sobre et reconeixen la feina, doncs és com jugar al pòquer i guanyar. En aquest cas el premi, que no és l’àmbit periodístic, vol dir que es valora la feina periodística, perquè la feina periodística és transversal, perquè afecta tota la societat. Un periodisme mal fet afecta a tothom a. Clarament, valoro especialment aquests premis que venen d’un àmbit diferent, i si a més, tenen la visió de gènere, encara més.

Creu que són necessaris aquests premis i aquestes associacions de dones?

I tant que són necessaris i cada vegada ho seran més, perquè anem a pitjor. Se’ns vol fer creure que ja està tot aconseguit, i no només no ho està, sinó que hi ha forces potents que realment el que volen és aturar tots aquests avenços. Hem avançat molt, però hi ha molts sectors que no els agrada gens i ens volen fer tornar al quarto fosc. Són importants aquests espais per ajuda a empoderar, en l’àmbit que sigui, i al mateix temps visibilitzar. Ara es vol fer creure que és contra els homes; que si la dona ocupa el seu lloc, desocupa als homes. Doncs no, desocuparà als que no valen, però no als que valen. Aquesta complementarietat és molt important i les associacions fan que realment no es perdi de vista que s’ha de continuar lluitant i que les dones continuïn fent societat.

“Hem avançat molt, però hi ha molts sectors que no els agrada gens i ens volen fer tornar al quarto fosc”

Diu que hi ha sectors que volen tornar a invisibilitzar les dones. Quins són?

Els sectors són molt evidents. Només s'ha de mirar els Estats Units Donald Trump, on considera que les dones són objectes, que no serveixen per a res i que són inferiors. Hi ha una estructura patriarcal que es continua mantenint. Les dones som més a les universitats i a les redaccions, per exemple, però no estem proporcionalment en els àmbits de les decisions o de l'opinió. Veiem com la feina de les dones no és respectada igual que la feina d'un home. I a un home se li tolera un error, a una dona no se li tolera un error. És una estructura social que encara existeix. I s'ha d'anar contra aquell model patriarcal que és molt poc intel·ligent perquè prescindeix del talent, l'esforç... i l'entusiasme i la feina de més de la meitat de la població.

 

Quan va començar de periodista, en quin problema es va poder trobar per ser dona? 

Primer, entrar. És a dir, que em deixessin posar la poteta. Segon, quedar-te. O sigui, entrar i estar. Un cop ja hi eres, que et donessin els temes, i no els temes considerats femenins. La majoria dels temes es consideraven masculins, sobretot, en el cas meu, jo volia fer informació internacional, evidentment, sempre havia de lluitar perquè em donessin a mi aquests temes internacionals. Moltes vegades era difícil aconseguir els temes quan jo potser estava més preparada que el company, ja que jo parlava idiomes: parlava francès i anglès, que en aquella època això era estranyíssim. Però això és una mica el marc, perquè després també vaig trobar molt suport, perquè si hagués trobat una barrera tancada, hauria hagut d’esperar més temps. En 4 o 5 anys ja estava consolidada fent internacional a finals dels 70, va ser bastant ràpid.

“Sempre havia de lluitar perquè em donessin a mi aquests temes internacionals”

Com veu el periodisme? 

Sempre hi ha hagut voluntat del periodisme d’interferir, sempre el periodisme ha d’explicar allò que no es vol que s’expliqui, que es vol que es calli, i s’ha d’ensenyar allò que no es vol que es vegi. Sempre hi ha hagut aquesta lluita amb els que no volen aquesta ciutadania ben informada, perquè una ciutadania ben informada és capaç de reclamar els seus drets. Què ha passat? Que la tecnologia, que és una eina fantàstica que hem tingut per fer el millor periodisme, si s’usa bé, però si s’usa perversament, com a qualsevol eina, pot tenir la mateixa força per fer el mal que per fer el bé. I en aquest moment s’està invertint molt més a fer desinformació que en fer bona informació.

“S’està invertint molt més a fer desinformació que en fer bona informació”

I quina conseqüència hi ha? 

L’economia s’està menjant a la política, per tant, els poders econòmics, polítics, mediàtics, que haurien d’estar separats, perquè cadascú hauria de vigilar l’altre, estan amb una promiscuïtat absoluta. Això vol dir que hi ha una indefensió pel ciutadà. El ciutadà està davant d’una sèrie de poders que en lloc de garantir-li els seus drets, en molts casos el que estan fent és minar-los. Llavors, com a ciutadans hem de saber que això passa, que aquest és el diagnòstic. I, per tant, el tractament quin és? Estar millor informat i millor educat. Com s’aplica aquest tractament? Doncs aquí ve la dificultat, perquè s’ha de lluitar amb aquests esforços que el que volen és una ciutadania vulnerable i manipulable. La societat ha passat  de ser una societat amb valors a ser una societat amb preus. Tornar a aquesta societat de valor significa canviar una sèrie de pràctiques, s’ha de tornar a agafar el control. El control i la defensa de la nostra llibertat i dels nostres drets, perquè mai s’han regalat els drets i les llibertats, sempre s’han hagut de lluitar. Aleshores ara estem en un moment en què havíem avançat molt i estem començant a anar enrere. I, clar, intentar almenys minimitzar les conseqüències.

“La societat ha passat  de ser una societat amb valors a ser una societat amb preus”

 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.