Can Castanyer, la masia més antiga de Sant Cugat

Situada al turó de Campanyà, entre Sant Cugat i Rubí, a uns 150 metres de la carretera, aquesta masia és la que està documentada com la més antiga. Pertany a Valldoreix des de sempre pel fet de que l’ermita de Santa Maria de Campanyà era subsidiària de la parròquia de Sant Cebrià.

Tenint en compte que en el Cartulari del Monestir datat del 1084 consta la inscripció “foren donades les terres de l’indret anomenat Campaniano”, no és difícil pensar que la construcció del mas pot ser molt anterior.

“El nom de Castanyer apareix per primera vegada en un pergamí del 1438, que és el testament d’en Joan Castanyer de Campanyà”, comenta en Jordi Muñoz Castanyer, actual propietari. El pergamí està en tan males condicions que la data no es veu prou bé, però els experts el situen en aquests anys”.

La denominació de mas Castanyer o can Castanyer sembla que no comença a utilitzar-se fins entrat el segle XVl, i fins aleshores va mantenir el nom de can Campanyà pel seu lligam a l’ermita, i posteriorment, can Dalmau. Existeix un cementiri a tocar de l’església que inicialment es feia servir per enterrar la gent que tenia relació amb el mas: propietaris, pagesos, mossos, parcers... Però a finals del segle XlX ja només s’hi enterra gent de la família i passa a ser un dels pocs cementiris privats de Catalunya.

La documentació

Al mas es conserven gran quantitat de documents que fan referència a la vida quotidiana, als esdeveniments importants com casaments, testaments, compravendes de terres, etc.

Molts d’aquests estan escrits sobre pergamins i no es troben en massa bon estat, però és suficient per veure l’evolució del mas. Aquest fons documental ha estat tractat en una tesi de fi de carrera per en Francesc Giménez, on classifica i especifica el contingut de cada document. És especialment curiós pel seu detall un d’aquests, el qual explica la dot que rebrà el fill en el seu casament: “Joan promet a son fill pel seu casament donar-li 25 [?] d’una finca de la franja durant dos anys i un mes, sis camises, dos eixugamans, unes estovalles i més calçotets i una casa i 75 lliures en diners....”

El perquè del nom

“El nom de Campanyà no se sap ben bé d’on procedeix”, ens explica en Jordi. “Hi ha dues versions. La primera és que prové de camp, de la terra i la seva cura, i per això s’anomena així. La segona és la que parla d’un cònsol romà que és deia Julius Felix Campananianus, qui es va fer construir una vila al turó i d’aquí provindria per deformació, primer, Campaniano, i posteriorment, Campanyà”.

En un document de l’any 1551, i donat a conèixer per Tomàs Grau, es parla d’una cursa de cavalls, mules, matxos, ases i someres, així com el llistat de participants. Entre els 27 noms que hi figuren, 20 pertanyen a masies i entre aquestes trobem representat can Castanyer amb el cavall Campanyà.

La família Castanyer conserva quantitat de documents, la majoria dels quals tracten les relacions amb el  Monestir i l’Ajuntament i testaments, bodes, batejos... Fa poc, en Jordi Muñoz ha començat a recuperar aquests pergamins, classificant-los i restaurant-los. La seva intenció és la de mantenir-los en poder de la família i, posteriorment, donar-los a l’Arxiu Nacional.

“Una de les coses més característiques d’aquells anys era l’intercanvi, que consistia en el fet que allò que produïa cada masia s’intercanviava pel que produïa l’altra. Si una tenia blat i l’altre civada, calculaven una proporció que els semblava correcta i cadascú és quedava la part corresponent de l’altra”, diu en Jordi.

“També era molt habitual el que en deien tornajornals: quan arribava l’època de la verema o de segar i una masia necessitava més treballadors, els demanava a les altres i després els tornava els jornals treballats quan les altres masies els necessitaven. Això està molt documentat i es produeix amb molta assiduïtat”.

Can Castanyer va anar expandint-se al llarg del temps i va anar comprant més terres, entre les quals els masos de la Guinardera i de can Revella, fins a convertir-se en una de les masies més importants de Sant Cugat.

Segons el que consta en el Cartulari del Monestir, l’any 1145 l’abat va triar deu homes per repartir-los unes terres ermes per treballar-les i conrear-les i perquè destruïssin les infestacions dels pagans. Entre aquests deu homes figura Arbartus Campaiano, que es pot deduir que es tracta d’Albert Campanyà, el qual figura a l’arbre genealògic de la família.

L’ermita de Santa Maria de Campanyà

No es pot parlar de can Castanyer sense fer-ho de l’ermita de Santa Maria de Campanyà. Datada des de l’any 1047, va ser parròquia fins a l’any 1492, quan va passar a ser subsidiària de Sant Cebrià de Valldoreix.

L’ermita va ser reformada en diferents ocasions, construint-hi el campanar a la reforma del 1733 al 1739. Durant molts anys, el 15 d’agost se celebrava un aplec en què acudien la gent del poble.

“Malauradament, l’ermita que s’havia conservat des de sempre va patir durant la Guerra Civil una destrucció important. El meu pare va negociar amb els milicians i van aconseguir que un retaule de Sant Pere i la pica baptismal les respectessin, però no va poder impedir que tiressin la campana des de dalt del campanar i es destruís i cremessin l’altar barroc”, comenta en Jordi.

En Jordi Muñoz Castanyer parla i parla de la seva família i del seu mas amb una estimació i una il·lusió que determinen el seu orgull de pertànyer a aquesta saga familiar i haver pogut mantenir la casa i la tradició.

Aques continugt pertany a un reportatge de les masies de Sant Cugat. En els propers dies el TOT anirà publicant més peces relacionades.