Carme Roca: "El què s'explica a les aules no ho pot decidir un alcalde o una regidora"

Carme Roca és la presidenta de la Coordinadora d'AFAs Sant Cugat. La santcugatenca analitza l'inici del curs escolar, que enguany tindrà lloc el dilluns 9 de setembre, i parla sobre les retallades en l'educació, l'ús que en fan els infants de les pantalles, el nou Pla de Confort de l'Ajuntament per fer front a les altes temperatures, la pacificació dels entorns escolars, el nou sistema de zonificació o l'ús del català en les aules, entre altres.

El curs passat va començar amb les AFAs criticant la regidoria d'Educació i denunciant retallades a l'escola pública en projectes, beques i ajudes. Com està la situació?

Sembla que s'han reactivat algunes coses, com els tallers d'estudi assistit, que és una de les coses que més ens preocupava i que anava destinat a famílies amb necessitats econòmiques. La situació a l'Ajuntament, però, és la que és i hi ha retallades en tots els departaments. A poc a poc anirem veient si es poden reactivar algunes altres coses, com les subvencions de les vetlladores del migdia.

Han detectat més mancances durant la resta del curs?

Hi ha hagut retallades no només en activitats concretes, sinó en el manteniment. Alguns centres tenen mancances importants i ho vam veure amb les goteres del Gerbert d'Orlhac. Hi ha centres escolars que estan molt deixats i s'ha d'invertir en altres temes com els lavabos.

El debat sobre l'ús de pantalles va esclatar el curs passat. Quina és la posició de les AFAs sobre l'ús dels mòbils?

No és tan fàcil com sembla, ja que hi ha molts matisos. No tothom responsabilitza l'escola de la mateixa manera o de qui té responsabilitat de l'ús de pantalles i on s'ha de prohibir. Quin sentit té prohibir l'ús en els centres si fora no en fem seguiment o regulem l'ús? És un debat molt complex i és veritat que la majoria d'infants està fent un abús de les pantalles, però no hem de girar la cara a l'avenç de la tecnologia, ja que és una eina que pot ser molt beneficiosa. Hem d'educar en un ús responsable i hem de començar pels adults, que som el mirall dels infants.

"Quin sentit té prohibir l'ús de les pantalles en els centres si fora no en fem seguiment o regulem l'ús?"

 

S'haurien de limitar l'ús de pantalles com ordinadors i tauletes en les activitats a les aules?

Hem vist que hi ha centres que han retrocedit en l'ús de les pantalles i han tornat totalment o parcialment al paper. Nosaltres, però, no som experts, però sí que hem de tenir present que no només hi ha uns perills darrere, sinó que també es poden desencadenar problemes de visió.

El curs passat també es va viure el cas d'un xat amb contingut pornogràfic on es van afegir menors santcugatencs. Com s'hauria d'afrontar aquesta realitat?

Això és com la droga o l'alcohol. Són perills amb els quals ja convivim i igual que fem pedagogia per un consum responsable o per explicar les seves conseqüències, ho hem de fer amb la pornografia. Els Mossos, per exemple, estan fent xerrades als centres sobre ciberseguretat, però és veritat que hi ha infants que ja accedeixen a les xarxes sense haver tingut abans aquestes xerrades. Les xarxes socials són inevitables, podem endarrerir-les i supervisar-les, però no podem prohibir-les, sinó educar i explicar quins perills poden trobar i com prevenir-los. Hem de crear espais de confiança perquè puguin explicar situacions que no els semblen correctes.

Com veuen propostes com Innovamat, que estan canviant la forma d'aprenentatge i també fan ús d'aquestes eines?

La seva metodologia no la puc valorar, perquè no tinc el coneixement pedagògic per poder valorar si és una bona proposta o no. Aquestes propostes, però, si realment funcionen, haurien d'estar avalades pel Departament d'Educació i hauria de ser aquest qui les proporcionés. Actualment, són els mateixos centres els quals decideixen si treballar amb aquesta eina i som les famílies les que les paguem. Aquestes eines haurien d'entrar en un concurs públic i licitar-ne la compra per part del departament, perquè si no estem convertint els centres educatius en nínxols de negoci per part d'empreses que han entrat al sistema públic per la porta de darrere. Les famílies ens hem convertit en consumidors que no podem triar el producte que comprem i el mateix passa amb eines de gestió com iEduca o Dinantia.

Ja fa temps que es posa sobre la taula la problemàtica sobre el confort a les escoles i l'Ajuntament ha posat en marxa el Pla de Confort per fer front a les altes temperatures. Quina valoració en fan?

Primer hem de veure si totes les accions que se'ns van dir que es farien s'han acomplert i això no ho sabrem fins que podem entrar en les aules. Ens consta que al Turó de Can Mates s'han instal·lat ventiladors i a La Mirada i al Joan Maragall ombres en el pati i suposem que si ho han fet en aquests 3 centres, també ho hauran realitzat en la majoria.

Quina és la problemàtica als patis per la falta d'ombra? I a dins de les aules?

Els infants passen moltes hores en el pati i no és només una qüestió d'estar fresc o no, sinó que algunes escoles tenen reflex de la pista que pot causar problemes de visió. En el cas de les aules, comptem amb temperatures bestials i cada any seran més elevades pel canvi climàtic. Si en l'entorn laboral ja està estipulat que no es pot treballar si no es compleix la temperatura establerta, no s'entén que en el cas dels infants es pugui superar aquestes temperatures quan són molt més sensibles.

"Si en l'entorn laboral ja està estipulat que no es pot treballar si no es compleix la temperatura establerta, no s'entén que en el cas dels infants es pugui superar aquestes temperatures"

 

Enguany el curs comença el 9 de setembre, quan en els últims dos anys s'havia avançat i va arribar a ser el 5 de setembre. Com veuen aquests canvis de calendari?

Per conciliació familiar és molt millor poder començar com més aviat millor, però és veritat que els nomenaments dels mestres van endarrerits i moltes vegades comença el curs que ni tan sols ha arribat el mestre. Ens hem trobat amb cursos que han arrencat i que part de les classes dels primers dies han hagut d'anar a càrrec del lleure educatiu i ha hagut d'estar pagat per les famílies. És un tema estructural: han de començar quan decideixin, però amb tots els recursos i garanties. Començar les classes no vol dir tenir els infants dins de les aules.

El curs passat, les AFAs van alçar la veu per la inseguretat en algunes sortides i entrades d'escoles pel trànsit, fins i tot es va produir algun atropellament. Quina és la situació de trànsit en algunes escoles?

L'Ajuntament parla d'instaurar camins escolars, però no es basa només en això. La circulació dins de Sant Cugat és molt agressiva i no es tracta només de fer un caminet perquè els alumnes arribin al centre, sinó que és un tema de seguretat i ambiental. Actualment, circulen cotxes molt a prop de les escoles, creant una contaminació més elevada, i s'hauria de plantejar el model de zones protegides i crear un pla de circulació més general de tota la ciutat. Hi ha problema amb la circulació, les velocitats o com s'identifiquen les zones escolars, entre altres.

També el curs passat va haver-hi polèmica amb la regidora d'Educació per la guerra a Gaza. Com ho van viure i quina reflexió en fan?

Igual que vivim totes les censures. Les escoles són equipaments municipals, però el que passa dins les escoles en horari escolar pel que fa a l'educació és un tema que depèn del Departament d'Educació i el què s'explica a les aules i com no ho pot decidir un Ajuntament, un alcalde o una regidora. Hi ha professionals que es dediquen a ensenyar a sumar, llegir i escriure i tenen en les seves mans altres funcions com explicar el context i ensenyar a pensar i debatre. És molt greu que algú intenti parar activitats convocades per la comunitat educativa, que està regida per un consell escolar.

Creuen que s'han de fomentar manifestacions o concentracions en entorns escolars per casos com la guerra a Gaza?

Evidentment, tot el que tingui a veure en denunciar temes com el genocidi i defensar els drets humans. Nosaltres no vam criminalitzar a ningú, sinó vam estar a favor de la part més feble, més oprimida i que està patint injustícies. La defensa de la pau i la justícia social són valors de l'escola pública.

"La defensa de la pau i la justícia social són valors de l'escola pública"

 

Son partidaris d'algun canvi en les actuals 5 zones escolars? Quina valoració en fan dos anys després de la seva posada en marxa?

Aviat s'iniciarà una comissió que farà valoració de les zones i valorarà si han tingut una bona repercussió i si és necessari fer alguna modificació de cara el futur. Aquestes zones esdevenen d'un treball molt minuciós per part de les tècniques de l'Ajuntament, en el qual es tenia en compte la tipologia de la població de cada zona. Com que aquesta tipologia poblacional pot variar al llarg del temps, creiem que és important que es pugui revisar i moure fronteres per continuar ajustant sempre les zones i que mantinguin una promoció i equilibri. En secundària hem vist algun problema en les adscripcions, i és que l'Olivera i el Pins del Vallès han perdut la seva adscripció amb l'Angeleta Ferrer i això pot provocar que alumnes no puguin accedir al centre que estudia el seu germà gran. Tot i que les AFAs no vam tenir la possibilitat de dir la nostra i no se'ns va informar, de moment ens consta que tothom que ho va sol·licitar com a primera opció va poder entrar.

Sembla que els mòduls de La Mirada potser no arriben a temps. Com ho veuen?

És un despropòsit des de fa molts anys. Ja va ser un despropòsit a l'inici quan es va decidir que fos l'Ajuntament qui pagués l'obra per tenir l'escola abans. Si ens haguéssim mantingut en la llista, ja tindríem La Mirada. La qüestió és que fa molts anys que es necessita l'escola i el tema dels barracons és el problema més visible, però no el més important. Els infants no tenen una instal·lació on fer educació física, el pati no és el que tocaria i no poden tenir una cuina pròpia, i tot això fa que no estiguin en igualtat de condicions amb altres infants de la ciutat.

La nova ubicació plantejada com la valoren?

No entrarem mai en la ubicació perquè no som capaços de dictaminar el valor real del bosc i si per temes de seguretat s'ha de fer en un lloc o altre. La Mirada s'ha de construir ja on es pugui fer, de la manera més ràpida, i això s'hauria d'haver fet fa 10 anys.

Una de les qüestions que també ha marcat l'actualitat dels últims temps a l'educació i a la societat en general és l'ús del català. Creuen que va a menys a les escoles de Sant Cugat?

A Sant Cugat i a tot arreu, i sobretot en la secundària. Els adolescents tenen pocs referents en català, i quan un adolescent considera que el català és una llengua purament acadèmica, és molt difícil que pugui utilitzar-la en altres ambients. Necessitem que sentin la llengua com a pròpia, que la valorin i l'estimin i que no la vegin únicament com una assignatura. Fins que no utilitzem el català en altres àmbits com l'oci, l'esport o el lleure, no aconseguirem un augment de l'ús del català.

"Els adolescents tenen pocs referents en català, i quan un adolescent considera que el català és una llengua purament acadèmica, és molt difícil que pugui utilitzar-la en altres ambients"

 

S'haurien de prendre mesures per fer augmentar el seu ús?

Sí, però és un tema que va més enllà de l'escola. Les classes haurien de ser en català i el Departament d'Educació hauria de responsabilitzar-se en exigir l'ús del català, però també hi ha una part molt important que és la social i no podem pretendre que els adolescents utilitzin una llengua d'una manera que molts adults ja no utilitzen.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.