Cartes del soldat Castanyer a la seva família durant la guerra

La guerra del Francès (1808-1814) s’emmarca dins de la política expansionista de l’imperi napoleònic. Espanya esdevé un territori bàsic pels francesos, com a reforç al poder marítim anglès; de la mateixa manera, Anglaterra requeria d’aquests territoris per augmentar la seva presència continental. Una conflicte, per tant, que va sacsejar tota la península, i, en especial, el territori català.

Sota el paraigua legal de l’acord del Tractat de Fontainebleau de 1807, pel qual Espanya i França acordaven el repartiment de Portugal, les tropes napoleòniques entraven el dia 9 de febrer del 1808 a Catalunya. Un cop a Barcelona, el dia 13 de febrer ocupaven la Ciutadella i el castell de Montjuïc. Començava la guerra i la resistència al llarg del territori. Aquesta situació de conflicte permanent, sobretot amb la gran presència de guerrilles, fins i tot col·laborant amb l’exèrcit regular, va fer difícil l’ocupació francesa. Tot i aquesta resistència, l’ocupació seguia i les preses de Girona (1809), Lleida (1810), Tortosa (1811) i Tarragona (1811) en són un bon exemple. Aquesta ocupació no va fer cessar la presència guerrillera fins que el 28 de maig del 1814 es va alliberar, finalment, Barcelona. 

Apunts santcugatencs

A Sant Cugat aquesta guerra, en l’aspecte militar, va tenir un dels seus episodis més coneguts en la batalla de Sant Domènec del 1808, en la qual es van cursar 600 baixes napoleòniques i 8 morts i 36 ferits per part catalana. Pel que fa a la situació econòmica, la pressió fiscal va lapidar la població amb grans deutes per fer front al finançament de la guerra. A banda, la població va haver d’afrontar una epidèmia enmig d’aquesta situació, que del 1808 al 1810 produí 399 morts i que fins al 1814 va reduir un 15% la població. En resum, un panorama de despoblament i empobriment general. 

El soldat Castanyer

Trobem, però, una altra realitat a voltes amagada, el d’aquelles veus anònimes que van deixar la seva família per lluitar en algun dels bàndols d’aquella terrible guerra. Enmig del fons documental de Can Castanyer trobem uns intercanvis de cartes fets en plena guerra entre el soldat Francesc Castanyer i els seus pares, M. Àngels i Miquel Castanyer.

S’han conservat un total de 6 cartes relacionades, incloent les que envien els pares i les que envia el fill soldat, però en aquestes se n’esmenten encara més no localitzades. Estan escrites entre 1812 i 1813, per tant, en la segona part del conflicte. Francesc Castanyer s’anomena en les cartes com un soldat presoner a França, a Lille de Flandes, a excepció de la darrera carta que envia, d’abril del 1813, en la qual consta ja com a soldat del regiment de Mataró a la Seu d’Urgell.

Aquest motiu fa pensar que era soldat, probablement dels Miquelets de Mataró, i que va ser fet presoner en algun moment durant el conflicte, trobant-se el juny del 1812 com a presoner a Lille. No es pot determinar el seu retorn exacte a Catalunya, tanmateix el 5 d’abril del 1813, atenent a la seva darrera carta, ja el podem situar en territori català. Coincideix, aquest fet, amb l’abandó de Madrid el mes anterior per part de Josep I Bonaparte i l’inici del final de la guerra.

Testimonis com el de Francesc Castanyer donen una nova visió als conflictes coneguts perquè ens acosten unes vides i unes experiències molt més humanes, allunyades de les fredes estadístiques, i que tracten en els seus escrits de les dures condicions del seu dia a dia, dels seus sentiments i dels seus records; en resum, de la veritable situació que els tocava viure quan obrien els ulls, molt allunyada de les decisions de la gran guerra. Soldats, en definitiva, que van haver d’abandonar el seu entorn familiar segur i que es van veure evocats a un viatge inesperat, entre la incertesa i la supervivència d’un món en guerra.