Casas i Roda: “Un poble sense reivindicacions no té vida”

La Festa de Tardor celebra aquest any la 40a edició, però els 40 anys se celebren el 2016 quan, entre altres coses, s’editarà un llibre sobre la història la Festa de Tardor

La Festa de Tardor reunirà durant tot el matí d’aquest diumenge, 25 d’octubre, totes les entitats de la ciutat entorn del Monestir. Un programa d’activitats que comença el dia abans i que es pot consultar al al lloc web del TOT Sant Cugat o també al DIARI de Sant Cugat que es publica el divendres 23 d’octubre. Entrevistem dos dels membres de la comissió organitzadora que completa Toni Ramon, Manel Sànchez i Xavier Codó.

40 anys després, encara té sentit organitzar la Festa de Tardor?

Jordi Casas (J. C.): Sí, és la festa per antonomàsia de les entitats locals. És quan es reuneixen i es donen a conèixer a la ciutadania, i això és important. I és l’únic cop a l’any que són capaces de posar-se d’acord entorn d’un lema que, des de fa uns anys, es concreta en un manifest.

Un lema que acostuma a ser reivindicatiu...

Àlvar Roda (A. R.): Si la festa no fos reivindicativa, no hi hauria festa. La reivindicació sempre és un punt d’encontre de totes les entitats. Un poble sense reivindicacions no té vida. 

J. C: La Festa de Tardor sempre ha tingut dues components, la reivindicativa i la lúdica. La reivindicativa sempre es concreta en un lema normalment local, que preocupa el moviment associatiu.

I l’Ajuntament ha anat donant respostes a aquestes reivindicacions? 

A. R.: Jo crec que sí. Un exemple és l’any que demanàvem l’Auditori o quan volíem la protecció de Torre Negra i rodalia. L’Ajuntament sempre ha fet més o menys cas d’aquestes reivindicacions. En el fons sempre ha quedat alguna cosa.  

J. C.: A més, molts dels lemes ja eren sobre temes més o menys madurs i que ja formaven part de les preocupacions de l’Ajuntament i, en alguns casos, ja hi estava intervenint. La Festa de Tardor sempre ha estat enfront de l’Ajuntament, però no necessàriament en contra. En qualsevol cas, les reivindicacions sempre ajuden a donar un impuls.

Enguany el pregoner és Eduard Jener, vicepresident del Consell de Cultura i crític d’espectacles.

A. R.: Sí, és una persona compromesa amb la cultura de la ciutat. És una persona molt sensible amb els moviments associatius, i prou capaç de fer un pregó, sense necessitat de donar-li cap pauta

J. C.: A l’Eduard Jener li va fer molta il·lusió quan li vaig enviar el correu electrònic per comunicar-li que seria el pregoner.  

Darrere la Casa de Cultura hi ha la plaça de la Festa de Tardor amb una placa que s’aguanta... 

J. C.: Sí, està una mica deteriorada. L’any que ve que celebrarem els 40 anys de la Festa de Tardor i renovarem aquesta placa que recull tots els lemes i que està ubicada a la plaça de la Festa de Tardor. 

A la Festa de Tardor també li ha arribat l’hora de renovar-se?

A. R.: Un dels fracassos de la Festa de Tardor és que no hem sabut fer un relleu generacional. No pot ser que jo faci més de 35 anys que estic a la Comissió Organitzadora de la Festa de Tardor. Falta gent jove que agafi el relleu generacional.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem