Ciència des de Sant Cugat: Adaptar-se o desaparèixer

Els primers dies de setembre ha semblat que l’estiu no s’acabava, més aviat el contrari. Els termòmetres han batut més d’un rècord i la frase “menjarem castanyes amb màniga curta” s’ha tornat a sentir.

 

La temperatura ha sigut un dels temes més comentats aquest mes de setembre passat, i és que per l’època en què ens trobem hi ha hagut unes temperatures fora del normal. La sensació de molta gent és que cada vegada fa més i més calor i és que això és un fet. Es calcula que a Catalunya la temperatura augmenta 0,23 graus cada dècada.

 

Nosaltres no som els únics que ens adonem d’aquests canvis de temperatura. Els animals viuen on viuen perquè estan completament adaptats a les condicions que hi ha, tipus d’hàbitat, recursos disponibles i naturalment també tenen un rang de temperatures en què poden viure. Els ocells, per exemple, són molt bons avisant dels canvis ambientals, ja que tenen una distribució cosmopolita, viuen a tots els hàbitats, tenen una gran mobilitat i responen ràpidament a les alteracions ambientals.  Tot això, sumat al fet que són un grup molt estudiat, els fa idonis com a bioindicadors. Això vol dir que si observem que modifiquen algun aspecte de la seva vida hem d’estar atents, ja que ens avisen que alguna cosa està passant. 

 

L’adaptació dels ocells

Davant la nova situació, els ocells lluiten per adaptar-se a les noves condicions. En alguns casos podem veure com realitzen moviments del Sud cap al Nord i de zones baixes a zones altes buscant condicions més favorables. En el cas de les poblacions d’alta muntanya, tenen la mobilitat més reduïda, ja que tenen molt poc marge per anar a llocs més alts, i això sovint es tradueix en un descens de les poblacions.

Gràcies a un bon registre d’observacions de les aus migratòries, sabem, per exemple, que les orenetes ara arriben aquí dues setmanes abans de quan arribaven als anys 60. Segons els experts, com que la primavera arriba abans també hi ha disponibilitat d’aliment abans i, per tant, ja hi ha les condicions idònies perquè puguin criar. Així, arribar abans a aquestes zones els dóna un gran avantatge competitiu i, per tant, un èxit reproductiu més gran. Altres espècies, com per exemple les cigonyes, han canviat completament el seu comportament. En vint anys han passat de migrar absolutament totes cap a zones amb un clima més favorable a no migrar o a desplaçar-se menys que abans. Per exemple, alguns exemplars europeus es queden a Catalunya en lloc de seguir el viatge cap a l’Àfrica. 

Modificació de comportaments

En un context on sembla que cada vegada el clima serà més calorós, veiem com les espècies estan patint canvis poblacionals, modifiquen el seu comportament i la seva distribució  per donar resposta a la nova situació. Segurament algunes espècies en sortiran beneficiades però altres es poden veure greument perjudicades. Sigui com sigui, el que sí que veiem és que les seves poblacions i la seva distribució està canviant d’una manera molt més ràpida de l’esperada. Fins ara, el principal responsable de la modificació de la distribució dels ocells era el canvi d’ús del sòl, és a dir, les zones de conreu, àrees urbanitzades, etc. Ara, però, això està canviant radicalment i el clima ha passat a ser una de les principals amenaces afectant directament l’abundància i distribució de les espècies. Tot i que tenen una certa flexibilitat per adaptar-se a les noves situacions, sembla que no totes les espècies es poden adaptar a la velocitat que requereix la nova situació.

Els ocells són animals molt coneguts, fàcilment observables i que des de sempre han cridat la nostra atenció, fet que ha portat professionals i aficionats ornitòlegs a recopilar informació any rere any. Tot això ens ha permès detectar com els està afectant els canvis ambientals i com estan intentant adaptar-se, però ben segur que no són els únics que estan canviant. Probablement això és només la punta de l’iceberg i caldria veure què passa amb la resta d’organismes de l’ecosistema.