Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Clara Dezcallar Camino és una jove santcugatenca que a finals de juliol de 2023 va emprendre un viatge en solitari amb bicicleta que la va portar a creuar Kirguizstan, Tadjikistan i Uzbekistan. Es va trobar pobles remots, deserts infinits, muntanyes de més de 4.000 metres i paisatges d'altres planetes en una aventura amb moments inoblidables, alguns per la seva duresa i altres per la seva emoció. Va ser un mes i mig de ruta, carregant-ho tot a la bici. Després es va traslladar a l'Índia, on va fer expedició pel nord del país i el Nepal. Finalment, es va desplaçar a Marroc i va tornar a Sant Cugat en bicicleta al febrer de 2024.
En una primera entrevista ens va parlar de les motivacions per emprendre aquest viatge en solitari i algunes de les experiències que hi va viure. Ara, ens explica quin impacte ha tingut aquesta aventura en la seva vida i com l'ha transformada.
Quin ha estat el recorregut del viatge?
Vaig començar al juliol als Stans: Kirguizistan, Tadjikistan i Uzbekistan, seguint la ruta de la seda. Després vaig saltar al nord de l'Índia, a la regió de Ladakh, que és una zona molt muntanyosa i seca. Des del Ladakh vaig baixar per Himachal Pradesh, també a l'Índia, i després vaig creuar al Nepal, on vaig recórrer el país fins a arribar a Kathmandú. Allà vaig fer el circuit dels Anapurnes i el trekking de l'Everest. Després de Nepal, vaig volar cap al Marroc per fer una ruta per l'Atlas i la costa. Finalment, vaig creuar Espanya fins a casa.
Què li va atreure de cada una d'aquestes regions? Per què va triar aquestes zones específiques?
Els Stans van ser una sorpresa. Vaig decidir començar-hi perquè era una zona desconeguda i fascinant, amb paisatges espectaculars com els Pamirs i la serralada del Tian Shan. Índia i Nepal eren destinacions que sempre havia volgut explorar. Volia enllaçar aquestes experiències. El Marroc va ser una elecció més estratègica; volia tornar a casa amb bici, i la ruta per la costa em semblava una manera interessant de fer-ho, combinant cultura i paisatges.
Després de tant de temps a l'estranger, com va ser el retorn a casa, a Sant Cugat? Com va assimilar el fet de tornar a la rutina?
Vaig tenir la sort de poder baixar revolucions abans de tornar del tot, passant per les Illes Canàries i altres zones d'Espanya. Això em va ajudar molt. Tot i així, és estrany despertar-te al teu llit després de mesos de viatge. No vaig sentir una desconnexió total perquè, tot i la distància, amb internet i les xarxes socials, he estat connectada d'alguna manera amb la meva gent.
Què creus que l'ha canviat aquest viatge a nivell personal? Què va pensar els dies següents de tornar?
Em vaig adonar que no vull tornar a treballar d'advocada en un futur proper. Necessito més temps per a mi mateixa. He decidit fer un canvi total i preparar-me per ser bombera. És una decisió que vaig madurar durant el viatge, i el retorn a casa m'ho va acabar de clarificar. Estic molt contenta d'haver trobat aquesta nova direcció.
Només tornar, ja pensava en elpròxim viatge? O prefereix prendre's un temps abans de fer una altra aventura gran?
Necessitava descansar. Aquest viatge ha estat molt intens, i tot i que m'encanta viatjar, sé que em cal recuperar forces. Això no vol dir que no estigui pensant en futures aventures, però seran més curtes de moment.
Parlant de viatjar sola, què és el millor i el pitjor d'aquesta experiència?
El millor és la llibertat total per decidir i integrar-te a les cultures locals. Viatjant sola, t'apropes molt més a la gent dels llocs que visites. A nivell personal, també ha estat un gran exercici d'autoconeixement. El pitjor podria ser la necessitat de compartir moments increïbles amb algú. Hi ha vegades que et trobes davant d'un paisatge impressionant i t'agradaria tenir algú amb qui compartir-ho.
Durant la ruta al Nepal FOTO: Clara Dezcallar
Quines són les tres zones que més t'han impressionat durant el teu viatge?
Als Stans em quedaria amb Tadjikistan i els Pamirs, un lloc amb muntanyes altes, llacs cristal·lins i un paisatge gairebé lunar. A l'Índia, Ladakh és increïble, amb els seus monestirs budistes i paisatges d'altitud. I al Marroc, la costa atlàntica em va sorprendre molt, especialment per la seva bellesa i la tranquil·litat que em va oferir.
I la relació amb la gent local? Com ha influït això en l'experiència?
Ha estat fonamental. La rebuda de la gent local ha fet que el viatge sigui molt més enriquidor. A diferència del viatge més recent que he fet a Kirguizistan amb amics, en aquest llarg viatge sola vaig poder connectar molt més amb les persones i la seva cultura. Aquesta integració és una de les parts més boniques de viatjar sol.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.