Clotet: "Que es destinin els diners a les coses que són productives, com la recerca"

Bonaventura Clotet, figura de referència de la investigació científica a Catalunya, és doctor en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l'AIDS Research Institute IrsiCaixa. També és cap del servei de Malalties Infeccioses a l'Hospital Universitari Trias i Pujol. El passat dimarts 22 de maig, Clotet va venir a Sant Cugat del Vallès a dur a terme la xerrada "De la recerca sobre la Sida a la recerca per a tothom", on va parlar sobre la creació una xarxa d'investigadors de referència mundial a Catalunya, convidat per l'Aula de l'Extensió Universitària de la Gent Gran de Sant Cugat.

Des del TOT vam entrevistar a Clotet perquè ens expliqués quina és la seva perspectiva sobre la investigació científica a Catalunya i a l'estat espanyol, i cap a on hauria d'encaminar-se.

Quin és el motiu de la xerrada?
Jo penso que la cosa important és saber explicar que cal ajudar la recerca del nostre país perquè gràcies a aquesta recerca crearem patents, crearem empresa, crearem llocs de treball... I a mitjà termini és una de les maneres de sortir de la crisi i de tenir un país molt potent. Hauríem de ser un dels nuclis de recerca de tot el món i atreure molt talent cap aquí, cap a Barcelona, cap a Sant Cugat, cap a les rodalies, cap a Catalunya, etc., per poder aconseguir crear tota aquesta xarxa potent d'investigadors. I això ho dic perquè, clar, nosaltres començant a fer recerca sobre la Sida, que és una malaltia que, malgrat fer pocs dies que es va celebrar el trenta-cinquè aniversari de la descoberta del virus, que va debutar fa trenta-set anys, el 1981, segueix sent una malaltia plena d'estigma, malgrat que s'ha cronificat i es controla. I és una malaltia que, per tant, quan demanes filantropia o ajuts, costa molt que la gent s'hi aboqui, entre altres coses per manca de cultura de mecenatge en el país, per manca d'una llei de mecenatge, però no es percep com una cosa d'interès perquè, com que està estigmatitzada, socialment la gent pensa que "això no va amb mi" i no tinc per què ajudar a aquesta gent. I en canvi, doncs, el que jo vull fer palès és que gràcies a haver començat amb la Sida, i intentat fer una recerca d'excel·lència, amb un equip molt potent, s'ha avançat cap a diferents línies de recerca que han permès en aquests moments que ens centrem en àrees aparentment tan diverses com poden ser fer vacunes pel càncer, i per altres malalties infeccioses, estudiar la microbiota intestinal i la seva relació amb la inflamació i l'envelliment però també amb malalties neurodegeneratives com, fins i tot, pot ser l'Alzheimer, i tot plegat, doncs fa que hagi estat molt útil aquesta inversió que s'ha fet durant 25 anys ja per part de l'Obra Social la Caixa i de la Generalitat de Catalunya, que han sigut un exemple únic de partenariat públic i privat, i als que estic molt agraït perquè han mantingut aquest ajut malgrat moltes adversitats i dificultats i que han permès consolidar un grup de recerca d'excel·lència arreu del món. El laboratori IrsiCaixa és probablement dels 10 més importants del món, i això fa que hàgim d'estar molt orgullosos. I en suma, demanar i enviar aquest missatge del fet que és bo ajudar a qualsevol tipus de recerca si es pot.

La recerca a Catalunya està en un estat acceptable?
No, no. Arreu de tot l'estat espanyol està malament perquè es dedica 10 o 30 vegades menys a la recerca a Espanya que a altres països d'Europa. I a Catalunya inclús, malgrat tota la crisi econòmica i tota la problemàtica política, s'han fet esforços i ha dedicat diners com les beques Peris, i això ha fet que es poguessin engegar projectes de recerca clínica, també donar ajuts per la recerca bàsica però, naturalment... A Catalunya es va crear una figura gràcies a la voluntat de la Generalitat de fomentar la recerca i atraure talent gràcies al Conseller Mascollell, es van crear les beques ICREA, que han estat un motor increïble que ha atret un talent brutal d'arreu del món, en totes les disciplines a Catalunya. L'única pena és que per la manca de pressupost només poden haver-hi 10 beques ICREA a l'any. Però si poguessin haver-hi 100, això seria un creixement exponencial.

Qui ha de finançar aquesta recerca?
L'han de finançar els governs. Que es destinin els diners a les coses que són productives, no a les que no ho són i que no cal ni mencionar, perquè n'està ple, i val més deixar-ho de costat, no? Però es fan coses terriblement inútils a tot l'estat que permetrien tenir centenars de milions d'euros per la recerca.

Com s'intercala investigació i recerca entre les universitats i les empreses?
Jo penso que les empreses s'han de sentir atretes per la possibilitat d'invertir en projectes concrets de recerca de grups del país i, per tant, aquesta inversió pot permetre que es crei una empresa participada per altres empreses que, per tant, si tira endavant el projecte, doncs tinguin un retorn molt important a través dels 'royalties' o de la manera que s'articuli amb els diferents actors del consorci que es formi. En el fons ha d'haver-hi una gran col·laboració per part de les empreses perquè poden treure un bon profit, però se'ls-hi ha d'explicar.
 

"Ha d'haver-hi l'hàbit que els emprenedors i les empreses estiguin ben guiats. Per això es creen empreses de capital-risc, per demanar diners a fons d'inversions"

Com es pot evitar un possible interès purament econòmic per part de l'empresa, que no interessa al final a la societat, sinó que interessa la investigació en sí?
Tothom en pot guanyar. Penso que si es crea una empresa... Si tu fas una transferència de tecnologia que has creat a l'empresa, això a tu et dóna un retorn i a aquella empresa et permet desenvolupar aquesta tecnologia que tu, si no tinguessis la seva contribució no la podries dur a terme. Si això acaba bé i tu acabes fent, per exemple, una vacuna que acaba, realment, controlant la Sida o curant-la, doncs un cop es comercialitzi te la comprarà una empresa molt potent, et donarà diners i, una part d'aquests diners aniran al laboratori per seguir fent més recerca.

Com es pot fer que aquests resultats tinguin un rèdit i arribin a la societat?
Bé. Està clar que si tu ets una empresa que inverteixes, per exemple, en les vacunes que estem desenvolupant en aquests moments; o ets una empresa farmacèutica que poses diners perquè es desenvolupi la vacuna terapèutica contra el càncer i aconsegueixes una vacuna terapèutica contra el càncer o contra certs tipus de càncer; o bé aconsegueixes una vacuna terapèutica contra bacteris multiresistents, que afecten molt als malalts ingressats en els hospitals i són un problema gravíssim, si tu aconsegueixes, com a empresa, contribuir a treure aquestes innovacions estàs fent ja una gran aportació a la societat. De retruc, estàs ajudant a la salut de la sanitat pública, perquè si no es gasten molts diners amb tot el tema de bacteris multiresistents, i càncer i etc.. Si tu estàs contribuint a lluitar contra aquestes malalties, ja estàs ajudant.

Per tant és possible aquesta conjunció de científic i emprenedor que acaba aportant un paper a la societat.
I tant. És claríssim i fàcil. L'únic que passa és que ha d'haver-hi l'hàbit que els emprenedors i les empreses han d'estar ben guiats. Per això es creen empreses de capital-risc, per demanar a fons d'inversions, perquè apostin en els grups d'inversió potents, i que, per tant, puguin donar i assegurar un retorn. I sobretot, a més, en un moment en el qual els bancs donen molt poc interès i la gent que té molts diners pot guanyar molt més a través d'unes inversions amb empreses o grups d'inversors que juguen amb grups potents de recerca.

Quin paper podria jugar la Unió Europea en l'augment de la finançament per la recerca en aquesta participació publico-privada per la investigació?
La Unió Europea dona molts diners per recerca cada any en forma de beques. Nosaltres en tenim varies. I això ajuda a desenvolupar una mica la recerca. Pensa que la recerca necessita entrades de diners importants perquè, sinó... Les beques europees es donen a consorcis, o conjunts de grups de recerca dins d'Europa. No pot ser que tu sol vagis i et donin una beca per fer recerca sobre el que vulguis: has d'ajuntar-te amb més gent i anar a fer recerca concreta sobre una temàtica en què et posis d'acord amb tot aquell grup d'altres laboratoris d'Europa. Això vol dir que sempre acostumen a ser, com a mínim, uns 10 centres a tota Europa, que et poden donar diners però que acaben representant, en el millor escenari, que et donen un milió o un milió i mig d'euros per a cinc anys. Això vol dir que són un màxim de 300.000 euros a l'any, o 250.000 en funció del que sigui. Això està bé, però la recerca necessita entrades de 10 milions a l'any per agafar projectes, dinamitzar-los i, realment, en dos o tres anys avançar molt ràpidament. I això és la xocolata del lloro: si mires els diners que es gasten en coses que són des de les més innecessàries a les que es prioritzen per interessos polítics en moments determinats i no condueixen enlloc i ofeguen més que ajuden, deixen de prioritzar l'esperit de la recerca i la ciència, i a elles els hi donen quantitats molt minses. I ho fan perquè, bé, perquè ja es va publicant, ja es va fent, hi ha molt talent i, d'alguna manera, es va sortint del pas a poc a poc. Però hi ha molt talent que se'n va, molta gent que donaria molt més de sí, i sobretot que el país, tant Catalunya com tot l'estat espanyol, en sortirien molt beneficiats d'ajudar molt més a la recerca del que s'està ajudant. És una qüestió de curtplacisme, completament.