La Colònia Montserrat viu la Festa Major amb els seus nous gegants

La Colònia Montserrat, barri de Valldoreix, ha viscut tres dies de Festa Major entre el divendres 30 d'agost i el diumenge 1 de setembre. Rodejat d'una cinquantena de veïns i amics, el barri va donar el tret de sortida a la celebració i ho va aprofitar per presentar el Bonifaci i la Flora, els nous gegants de la Colònia Montserrat, els quals, segons la llegenda, van ser la llavor de la creació de la urbanització. 

Així doncs, veïns es van acostar divendres al vespre a la plaça de l'Hortet Solé per escoltar el pregó d'inici de la festa grossa, a càrrec del president del barri, Sergi Yuste, president de l'Associació de Veïns de la Colònia Montserrat: "Som una comunitat petita, familiar i lluitadora. Som una comunitat de gent pacífica, que ens agrada fer sarau i aquest ha estat sempre el nostre tarannà en els més de 100 anys d'història". El tret de sortida de la Festa Major també va comptar amb un vídeo en el qual els veïns van descriure el barri amb adjectius com "un barri amb molta germanor, amb un caliu especial", "un grup familiar", "una abraçada constant" o "un barri proper, acollidor, creatiu i alternatiu".

Un cop acabat el pregó, la festa grossa va continuar amb un sopar de germanor entre els veïns i el colofó de la celebració ha estat el karaoke amb el DJ Kaoja.

La llegenda del Bonifaci i la Flora

La principal novetat ha estat la presentació dels nous gegants, el Bonifaci i la Flora, i és que segons diu la llegenda, van ser els creadors de la urbanització. En el més profund de Collserola, existia un homenet de gran nas i gran cor que sempre anava despentinat. Era un home solitari i de poques paraules, que vivia sol i que la gent de Valldoreix desconeixia on estava la seva casa. S'internava al bosc habitualment en la cara nord del turó i desapareixia sense deixar rastre, i els valldoreixencs li deien bon home, sense saber que el seu nom era Bonifaci.

Un matí d'estiu van aparèixer uns forasters amb 4 filles. La més gran d'elles era molt exòtica, amb uns grans ulls color verd oliva i tenia una mirada dolça, un nas recte i un aire aristocràtic. El seu nom era Flora i era una persona propera, empàtica i que li encantava la naturalesa, les flors, els arbres i tots els insectes. Quan apareixia pels carrers de Valldoreix desprenia una olor de flors.

Un divendres de finals d'agost va pujar el turó per la cara nord per agafar flors durant una nit de lluna nova i mai més es va saber d'ella. Anys després, els valldoreixencs veien llums que il·luminaven les nits i els veïns no sabien quin era el motiu fins que un intrèpid historiador va veure un nou barri, amb petites cases, format dels nets i besnets de la Flora i el Bonifaci. Eren persones que tenien un gran amor a la naturalesa, gent que sabia gaudir la vida i que patia les nits fredes d'hivern.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.