Les paparres són artròpodes que parasiten externament un gran nombre d’animals silvestres, tant mamífers com aus i rèptils, els animals domèstics, i també poden picar els humans. Existeixen més de 1000 espècies descrites arreu del món i totes s'alimenten de la sang de l'animal parasitat. Es classifiquen en dos grups, segons la duresa de la cutícula o membrana que els revesteix el cos: les toves (família Argasidae) i les dures (família Ixodidae). Les més importants per a les mascotes i l’ésser humà són les dures.
Una paparra fixada al cos generalment no causa dolor i el més freqüent és que la picada no provoqui cap dany, o únicament una petita lesió a la pell. Però algunes poden estar infectades amb organismes patògens i transmetre’ls mentre s’alimenten. Això pot causar malalties en les persones, com la febre botonosa, la malaltia de Lyme, la febre recurrent, l’encefalitis transmesa per paparres, la babesiosi, la tularèmia o la febre hemorràgica de Crimea-Congo, entre d’altres. Una carta del lector del TOT va alertar que hi ha hagut casos de picades a Sant Cugat.
Actuació en cas de picada
El primer que s'ha de fer si s'identifica una picada de paparra és extreure el paràsit al més aviat possible. La majoria de les malalties transmeses per paparres requereixen que el paràsit s’adhereixi i ingereixi sang durant algunes hores abans que la persona o l’animal s’infecti; per això és tan important treure-la al més aviat possible, preferiblement per un professional sanitari.
Si heu d’extreure-la vosaltres mateixos:
- Eviteu els remeis tradicionals com l’aplicació d’oli, alcohol, petroli o calor.
- Feu servir unes pinces romes i punta fina. Si no disposeu de pinces adequades podeu desprendre-la amb els dits utilitzant uns guants fins. Procureu evitar aixafar-la o trencar-la.
- Subjecteu-la fermament al més a prop possible de la pell i estireu-la suaument cap amunt, tal com mostra la imatge, sense forçar però de manera contínua. Eviteu fer tracció o rotació.
- Eviteu gratar-vos la zona de la ferida.
Un cop extreta s'ha de netejar i desinfectar bé la ferida i en acabar és crucial rentar-se bé les mans.
Si en el decurs d’un mes després de la picada apareix febre, erupció a la pell o algun altre malestar, cal que us adreceu al centre de salut més proper i expliqueu que us va picar una paparra (informeu el personal mèdic quan i on).
Prevenció
Tot i així, la millor manera de prevenir les malalties transmissibles per paparres és evitar-ne la picada.
En activitats a l'aire lliure i viatges on existeixi el risc que hi hagi paparres és important seguir les següents recomanacions:
- Poseu-vos roba adequada: Utilitzeu màniga llarga i pantalons llargs. És millor portar roba de color clar ja que d’aquesta manera serà més fàcil comprovar si teniu alguna paparra a sobre. Eviteu les sandàlies o calçat obert i procureu utilitzar sempre botes tancades amb mitjons procurant que cobreixin la part inferior dels pantalons.
- Ús de repel·lents: En cas que us vulgueu aplicar repel·lents, assegureu-vos que estan autoritzats i seguiu sempre les indicacions d’ús de l’etiqueta o fullet explicatiu. Eviteu el contacte directe amb mans i mucoses i no l’apliqueu sobre ferides. Eviteu l’aplicació en infants menors de dos anys i, en cas de dubte, consulteu el vostre pediatre.
- Si sortiu amb la vostra mascota, és convenient que li apliqueu un antiparasitari extern autoritzat que repel·leixi les paparres. Consulteu-ho amb el vostre veterinari.
- Si és possible, a la natura, camineu pel mig dels camins. Eviteu el contacte amb zones amb vegetació espessa, amb herba alta i fullaraca.
- A la tornada, examineu quidadosament tot el cos per detectar si us ha picat alguna paparra. També examineu les vostres mascotes i l'equipament. Les paparres poden entrar a casa enganxades a la roba o als animals, i després enganxar-se a una persona.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.