Conferència de l'Aula d'Extensió Universitària sobre tecnologia

Algú ha dit que l’Edat Mitja va durar 800 anys, la Revolució Industrial 200 i l’Era Digital crema etapes cada dos anys. La globalització ha estat conseqüència de l’alta tecnologia. Especialment de l’altíssima tecnologia de la informació. La humanitat durant milers i milers d’anys va avançar tecnològicament a un ritme lent, lentíssim, casi imperceptible. No va ser fins fa gairebé dos mil anys que es va donar un gran pas endavant.

En l’època clàssica van ser el grecs i, posteriorment, el àrabs en l’Alta Edat Mitja amb els seus espectaculars assoliments en el món de les matemàtiques, la geometria, l’astronomia, l’arquitectura i el pensament filosòfic que varen posar les bases de la nostra civilització i els fonaments de l’actual tecnologia. Però, ha estat en aquestes darreres dècades quan la investigació científica ens ha portat descobriments tecnològics impensables fa menys d’un segle. La carrera espacial, la informàtica, la biologia estan transformant el món a una velocitat pràcticament incontrolable. Es fa difícil intuir el futur.

A títol d’exemple i com una mostra del que ve, parem-nos un moment en un recent descobriment partint de la ja famosa rata UT2598. Encara és un tema poc conegut. En parlem després d’unes consideracions.

Com antecedent recordem que a Espanya, fa cent anys, l’esperança mitjana de vida era de 35 anys i a Europa era de 59. En l'actualitat al nostre país és de 80 anys. En 100 anys l’esperança de vida a més que doblat!
Va ser el Govern del Labour Party, en el Regne Unit, que l’any 1947 va introduir el “Welfare State”, l’Estat del Benestar. El seu autor va ser Lord Weaverbrook. Educació i sanitat gratuïta i pensió vitalícia a partir de l’edat de jubilació als 65 anys.
Tot Europa ha adoptat l’Estat del Benestar... però l’edat mitjana l’any 1947 era, al Regne Unit de 67 anys... la pensió durava, en terme mitjà, dos anys. Ara els europeus viuen 80 anys. El problema és com finançar les pensions mantenint l’edat de jubilació.

Amb tot això arribem als experiments amb la rata UT2598. En el Health Sciencie Center de la Universitat de Texas, a San Antonio, s’ha aconseguit que el límit d’edat de les rates utilitzades en la investigació de la longevitat, d’una barrera d'expectativa de vida de 2,3 anys s’ha saltat a més de 4 anys. Es deu al descobriment d’un compost denominat rapamycina. Extrapolat als sers humans ens dóna una mitja d’edat de 142 anys.

La rapamycina permet ralentir l’envelliment de les cèl·lules. El fetge i el cor es mantenen com si fossin més joves. Els tendons tenen una fortalesa i flexibilitat superior al que els hi correspondria. Hi ha una menor evidència de tumors a l’envellir, reducció de problemes cardiològics i de degeneració mental.

Un món dissenyat pels joves passa a una societat que viurà més de 100 anys. D’un món on convivien tres generacions a un entorn amb cinc.

La concepció del treball a ple temps fins els 65 anys es perllongarà fins diguem, els 90? La fecunditat de la dona, avui arriba fins els 40/45anys... s’allargarà fins els 80... I les infraestructures? I la jubilació? Com caldrà finançar el sistema de pensions?

Serà necessari construir un món en el qual la gent pugui envellir 50 o més anys que ara en bones condicions físiques i mentals i econòmicament emparats.
Per concloure, cal preguntar-se si és possible preveure el futur a llarg termini amb l’actual ritme de descobriments científics.
El professor de l’universitat de Cambridge Peter Burke diu: “Estic disposat a equivocar-me, però només pronosticant sobre el pròxims 30 anys”.

Llorenç Gascón

C/ de Dos de Maig, 2 bis
Tel. i fax: 93 583 66 96 (oficina: dilluns, dimecres i divendres, d’11 a 13 h)
Correu-e: aulesantcugat@aulesantcugat.com
www.aulesantcugat.com