Cortadellas: “Es prenen decisions sense comptar amb les opinions de la gent gran"

Sant Cugat celebra, el dijous 1 d’octubre, el Dia Internacional de la Gent Gran. No ho farà com és habitual, amb activitats, sinó repartint 2.000 pancartes amb el lema: “Jo estimo la gent gran”. El TOT Sant Cugat entrevista un membre actiu de la Taula de la Gent Gran, el president de la Llar d’Avis de la Parròquia, Joan Cortadellas, que parla sobre com se senten les persones grans entre la societat, sobre com han viscut la pandèmia i sobre aspectes relacionats amb l’entitat que presideix

Per què és important que existeixin entitats, casals o col·lectius adreçats a la gent gran?

Aquest és un tema polèmic. Hi ha qui diu que està molt bé, i hi ha qui diu que s'haurien de barrejar més. Jo més aviat sóc dels que opino que s'haurien de barrejar més. L'existència de casals de la gent gran, era pensant en què hi ha molta gent gran que viuen sols, o millor dit: soles, perquè la majoria són senyores viudes que viuen soles a casa seva. I a aquestes senyores els fa falta molt el fet de poder socialitzar i trobar-se amb gent de la seva edat. La manera de trobar-se és anant a fer alguna cosa, perquè trobar-se per trobar-se és pobre. Fer alguna cosa vol dir organitzar mil i una activitats, de tota mena (físiques, culturals, socials). Encara que sigui només per jugar al dòmino, mentre juguen al dòmino s'estimen, s'aprecien. Jo penso que socialitzar per a la gent gran és molt bo.

Vostè creu que és millor no tancar-ho a només gent gran.

Si trobessim un altre model d'entiat, en que hi hagués més contacte amb gent més jove, penso que també s'enriquirien més. La prova d'això és que ja tenim alguna activitat de contacte amb gent més jove, com per exemple el 'Mural de vida', que es pinta a la paret exterior del jardí de la Llar d'Avis. Una activitat que fem cada any amb una escola de Sant Cugat diferent, amb alumnes de 5è de primària. Un grup d'avis parlen amb els alumnes i els expliquen records de la seva infantesa, i els alumnes amb el que han sentit, fan un dibuix i una redacció del que més els ha impactat. El dia que s'inaugura el mural es troba tothom, i als avis els omple de satisfacció.

Què representa per al col·lectiu la celebració del Dia Internacional de la Gent Gran?

En realitat és un dia d'aquells que està marca en el calendari de les Nacions Unides, i en el qual toca recordar-se'n de la gent gran. Per a la Taula de la Gent Gran, on hi ha representades totes les entitats que treballem amb la gent gran a Sant Cugat, és un moment fort, però aquest any ha quedat molt desdibuixat, perquè no es poden fer activitats, i ha quedat amb la campanya de promoció de l'Ajuntament i dels mitjans. Pels avis, aquest any serà bona la idea que han tret de preparar uns domassos perquè la gent els posi a les finestres. Pot ser un senyal de reafirmació del fet que som gent gran i ens estimem.

"No se'ns valora suficientment"

En el manifest que han elaborat pel Dia de la Gent Gran diuen que senten tristos i decebuts.

Tristos perquè ha estat una època dura (la de la Covid-19) perquè hi ha hagut gent molt propera a nosaltres que ha mort, d'altres que no s'han mort i ho han pogut separar però que han quedat afectats, i d'altres que n'han pogut sortir bé. I decebuts perquè l'any passat fèiem un petit llistat de coses que nosaltres demanem a la societat i, sobretot, el que demanem com a col·lectiu és que se'ns tingui en compte, i això no es produeix. Es prenen decisions a tots els àmbits sense comptar amb les opinions de la gent gran, no se'ns valora suficientment. I en realitat, encara lluitem perquè la nostra experiència es tingui en compte. Per exemple, a Sant Cugat hem apretat molt per a la creació del Consell de la Gent Gran, que ja l'havíem plantejat anteriorment i ara aquest Govern sembla que s'ho ha pres en serio, ja hem redactat uns estatuts i està en tràmit d'aprovació. El Consell de la Gent Gran compromet molt més a l'Ajuntament, perquè hi ha decisions que han d'anar al plenari, i l'Ajuntament ha de rendir comptes de si ha complert o no.

En el manifest també s'hi diu que la Covid-19 ha desemmascarat les deficiències de la societat cap a la gent gran.

Jo penso que el col·lectiu més afectat ha estat el de les residències, i de residències n'hi ha de tota mena. N'hi ha algunes que estan molt bé, unes altres que estan mitjanament bé i unes altres que estan molt malament. L'any passat jo vaig tenir l'oportunitat de visitar-ne algunes per un familiar que havia d'ingressar i em vaig quedar bocabadat de veure algunes residències. També me'n vaig adonar del tracte de la gent, una gent amb molt poca formació i amb un tracte molt poc afectuós. Hi ha un tema que s'ha de replantejar. Les residències, si són grans, no tenen més remei que anar com una caserna: tothom al mateix ritme. Però això no té res a veure amb viure com si estiguessis a casa, i la gent té dret a viure com a casa.

"La primera etapa del confinament va ser molt dura"

Com han viscut la pandèmia des de la Llar d'Avis?

Recordo que el 12 de març vaig demanar a un metge que ens assessora, que expliques la importància que tenia el fet d'estar 15 dies de confinament, i resulta que portem 6 mesos. La primera etapa del confinament va ser molt dura, la gent estava a casa i només podia sortir per les coses més essencials. En aquella primera etapa vam fer un grup de Whatsapp amb més de 60 persones i ens hem comunicat molt, i encara ho estem fent. Hem compartit problemàtiques, inquietuds, preguntes o desitjar-se bon dia o bona nit. A la Llar hi ha voluntaris que gestionen les activitats, i aquests voluntaris es van posar en contacte amb la gent, i també hi havia grups de Whatsap en els quals s'intercanviava informació. Després hem hagut d'anar mantenint la Llar, el jardí, etc.

Ara han tornat a obrir portes.

I ara, en començar el mes de setembre, hem obert a les tardes un parell d'hores perquè les persones que ho vulguin s'apuntin a les activitats que podran fer a partir de l'1 d'octubre, que pràcticament són totes les que oferim a la Llar.

La Covid-19 els ha obligat a canviar molt la programació?

Per exemple, les sortides culturals que fem cada mes les hem anul·lat; les celebracions dels aniversaris -al final de cada trimestre celebrem els aniversaris de tots els que han fet anys durant els tres mesos anteriors. Aquest any no n'haurem pogut celebrar cap, perquè la de març ja no la vam poder celebrar, la de juny tampoc, la de setembre tampoc... I no sé si al desembre ja podrem celebrar els de tot l'any. Pel que fa als tallers, el de ceràmica no l'hem pogut engegar, perquè es fa en un espai on hi ha el forn i el torn, i allà 10 persones no hi caben. I ara, en aquests moments, estem buscant la persona que atengui les classes de català, perquè la voluntària que ho feia ha dit que de moment prefereix no fer-ho i estem buscant un relleu.

S'han plantejat buscar activitats alternatives per suplir les que no poden fer?

No ens ho hem plantejat, perquè ja tenim un ventall molt ampli d'activitats, molt ampli. I som moltes les persones que participem en les activitats. El fet que hi hagi un grup de 10 que no pugui funcionar... No passa res. L'activitat que té més èxit a la Llar és la que abans dèiem 'Taller de Memòria', que ara diem 'Taller de fer treballar el cap'. Vam començar amb un grup i ara n'hi ha 10. 10 grups de 10 persones vol dir que cada setmana hi ha 100 persones que passen per aquest taller. I l'altre que té molt èxit és la de ball. La responsable d'aquesta activitat farà dos grups, perquè amb un grup no donaria prou de si.

Han notat certa por o respecte a apuntar-se a les activitats?

Una mica sí que hem notat que hi ha una certa resistència. Per exemple, hi ha avis o àvies que depenen molt de les decisions dels seus fills, i en tenen moltes ganes, però diuen que els fills no els deixen. Jo els diria que estem disposats a assegurar totes les mesures sanitàries. Fins i tot aquests dies que hem obert només per venir a apuntar-se, prenem la temperatura a tots, tenim desinfectant, al final de cada activitat desinfectem les instal·lacions i el material... Mirem que no coincideix grups. Penso que és un espai força segur.

"A nosaltres ens agradaria que hi hagués més implicació"

Quina relació tenen amb l'Ajuntament?

Totes les entitats que treballem amb la gent gran a Sant Cugat, estem organitzats en la Taula de la Gent Gran, que és una taula de participació. Les taules de participació són útils, perquè fem pinya, sabem què passa, podem comentar coses que ens preocupen... Però no n'hi ha prou, perquè tenim el perill de, si no anem un pas més enllà, repetir sempre les mateixes problemàtiques. A nosaltres ens agradaria que hi hagués més implicació. Fa temps que demanem el Consell de la Gent Gran. I ens agradaria també la creació d'una regidoria de la gent gran.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.