Díaz: "Es venen castanyes per la Castanyada, fins i tot quan fa calor com aquests dies"

Quants anys fa que és castanyera vostè?

Visc aquí des de fa molts anys. De molt petita, vaig venir des d'Extremadura i amb 14 anys vaig començar a treballar al Mesón, on vaig estar 12 anys. Vaig conèixer el meu marit, i ens vam casar. Un dia, vam pensar de posar una parada de castanyes. Jo sabia el que havia vist de la meva àvia, que les feia allà a la meva terra.

És vocació?

Els diners són importants, però en bona part és perquè m'agrada. És per economia, i per tradició. A la plaça, em passo la tarda saludant. Però també passen 4.000 persones que no sé qui són. El poble ha canviat moltíssim, s'ha fet molt gran.

Com van ser els inicis?

Vaig posar-me la parada fa 38 anys, durant 4 o 5 anys vaig tenir companys, i estàvem un cap de setmana o 5 dies, no com ara, que estem entre 10 o 15 dies. Ara ja calculem uns dies abans de la Castanyada, perquè després d'aquest dia, ja va a la baixa. Sembla mentida, i és curiós. Perquè els dies abans es venen moltes castanyes, fins i tot quan fa calors com aquests dies. És com una tradició puntual.

Com van ser els primers anys?

Els primers anys van ser molt dolents. Les castanyes eren dolentes, no sabíem fer-les. Però a poc a poc, vas aprenent. La llenya, per exemple, tinc molta cura que sigui molt bona. Faig servir alzina o olivera, perquè no vull ensurts... Ho cuido tot molt.

Ara està a Quatre Cantons, però no va començar aquí.

Vaig començar, i vaig estar molts anys, a la plaça del Monestir, però un cop feta la reforma de la plaça, no tenia lloc on guardar les coses, i vaig demanar la plaça dels Quatre Cantons. Vaig voler aquell lloc perquè allí tinc un pàrquing i ho poso tot a dintre, menys les castanyes, perquè hi fa molta calor, i així si he d'agafar fusta, o diaris, doncs ho tinc allà mateix.

Ho té tot controlat!

Fa molts anys que faig castanyes, i ho tinc tot molt apamat. Compro la llenya molt abans, demano el permís, tinc els diaris que tothom ja m'ho guarda... el que és l'organització, ho tinc per la mà. I la parada, sola com fa molts anys, amb la noia que m'ajuda a despatxar. I el dia de la Castanyada, que ve la meva filla a ajudar-me, ja que és el dia que tenim més feina.

És fidel la clientela?

Tinc molta clientela, perquè entre els 30 anys treballant a l'escola, i que sóc una persona sociable, em coneix molta gent. Fa molts anys que porto la parada sola, amb una noia que fa uns anys que m'ajuda a despatxar, perquè jo m'encarrego del foc.

També castanyera a l'escola!

He fet de castanyera per als infants al Catalunya, on he treballat durant gairebé 30 anys com a monitora, i ara ho faig per a l'escola on van els meus néts. Enguany, el dia 30, perquè el 31 tinc molta feina a la parada. És una cosa altruista. Ho faig pel meu nét. I mentre m'ho demanin, ho faré per als nens. M'ho demanen perquè em coneixen, i per fer una mica de festa. A més, les professores ho fan molt bé, perquè munten unes taules grans amb fruita, activitats... és molt divertit, i veus les cares de sorpresa dels nens i nenes...

La castanyada se segueix celebrant com abans?

Ara hi ha una altra tradició, la del Halloween, que està arrelant amb força. Però sí que estan convivint, encara que molta gent es disfressi. Per exemple, el dia de Tot Sants venc moltes castanyes. És la gent més gran, que vénen a comprar-les al matí, i fan el dinar, i posen les castanyes de postres. És una cosa que abans es feia molt per Tot Sants, com els canelons per Nadal. Són persones grans que mantenen la tradició.

I es mantindrà en el futur?

La castanyada es manté per les famílies i les tradicions, però el fet que torni a agafar força la castanyera, per exemple, és molt per la tasca de les escoles. Perquè explicant contes, anant a buscar castanyes al Montseny, i aquestes coses, ha estat molt important perquè els nens ho coneguin Per això no s'ha perdut, perquè l'escola ha treballat molt la part de les tradicions.

En algun moment ha pensat que la castanyera podia no tenir futur?

La tradició de la castanyera va estar molts anys parada. Quan em vaig posar la parada al Monestir, la meva sogra em deia que recordava una senyora gran que feia castanyes al Monestir. Però un cop ella va deixar de fer-ho, no hi va haver ningú més, fins que em vaig posar jo. Em sembla que vaig ser la primera.

Parlant de castanyes, hi ha algun secret per fer-les boníssimes?

No és un secret, perquè jo ho explico a qui les compra. El més important és que siguin gallegues, perquè les de Catalunya, com les d'Extremadura, no són massa bones. I torno a la iaia. Les has de posar, amb el tall fet, amb aigua i molta sal, a remull, durant mitja hora, o una hora. Després cal posar-les a l'escorredora i a la paella, que no fa falta que estigui foradada, i els vas donant voltes durant 20 o 25 minuts. Després, s'han d'embolicar amb un drap de cotó, i allí suaran, i de seguida s'obriran.

I un cop les tenim a casa?

A casa també s'ha de fer així. A les persones que vénen a comprar les castanyes, que les posem en paper, els donem indicacions de què han de fer a casa. Les hem d'embolicar en un drap humit perquè, quan les escalfem al forn, no estiguin seques. Si les compres avui, demà estan perfectes si ho fas així.