Digitalització i infraestructures resilients: claus per a un sanejament segur i sostenible

El sanejament és un pilar fonamental per garantir la salut pública, a més d’un factor estratègic en la lluita contra l’emergència climàtica, ja que el canvi climàtic representa una greu amenaça per als sistemes urbans de drenatge i sanejament, i les seves conseqüències afecten aspectes com la qualitat, la disponibilitat i les instal·lacions de l’aigua. Una infraestructura resilient ajuda, per tant, a prevenir la contaminació dels recursos hídrics, cosa que es fa encara més urgent en el context d’escassetat hídrica que pateixen Catalunya i gran part de la conca mediterrània. A més, una gestió adequada de les aigües residuals contribueix a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, que s’alliberen quan els residus s’acumulen sense tractament.

Per tal de conscienciar sobre la seva importància, el 19 de novembre les Nacions Unides commemoren el Dia Mundial del Sanejament (o del Vàter), que s’emmarca en l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 6, que lluita per una aigua i un sanejament segurs per a tothom l’any 2030. Unes fites que, a hores d’ara, encara estem lluny d’assolir: 3500 milions de persones continuen sense disposar de serveis de sanejament gestionats de manera segura; 1800 milions de persones pateixen de manera freqüent inundacions arreu del món; i el 80 % de les aigües residuals s’aboquen sense tractament, un fet que impacta negativament en la qualitat de l’aigua i representa un risc significatiu per a la salut i el medi ambient.

El sanejament de milions de persones està amenaçat a causa dels conflictes, el canvi climàtic, els desastres naturals i la manca de gestió. És ineludible, doncs, apostar per mesures que protegeixin l’accés de les persones a aquest dret humà.

Objectiu: xarxes de sanejament robustes i adaptables

A Catalunya, però, ens trobem amb infraestructures de sanejament molt envellides, amb una vida mitjana superior als 50 anys, un marc legal cada cop més exigent, un imparable creixement urbà i una emergència climàtica que es presenta en forma d’episodis extrems recurrents. Aquesta situació ens planteja importants reptes en matèria de resiliència, adaptació i mitigació, que hem d’abordar de manera ferma per tal de garantir la sostenibilitat i la resiliència dels sistemes de sanejament.

El control correcte dels abocaments i de la qualitat de les aigües residuals és bàsic per garantir-ne una gestió segura del procés de depuració i, per tant, la protecció de les aigües superficials i subterrànies. Però encara és més bàsic si l’objectiu és reutilitzar aquestes aigües residuals a través d’un procés de regeneració. La regeneració ens ha demostrat, en el darrer any i mig, que és una solució eficaç per combatre l’escassetat hídrica a l’àrea metropolitana de Barcelona, on el 25 % de l’aigua subministrada té aquest origen. Per tant, cuidar la qualitat de les aigües que arriben a les depuradores facilitarà que aquestes puguin tornar a entrar en el cicle urbà de l’aigua.

Les noves infraestructures no només han de ser robustes, sinó també adaptables, capaces de funcionar en situacions adverses i amb capacitat de recuperació elevada, com els Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS). També hi té un paper fonamental la digitalització, un aliat clau en la gestió del sanejament, que permet una gestió més eficient dels recursos i la detecció primerenca d’esdeveniments i incidències per tal de minimitzar-ne les conseqüències. La tecnologia de darrera generació, com la intel·ligència artificial (IA), millora la qualitat del servei, però també permet optimitzar recursos i reduir l’impacte ambiental. Per exemple, la detecció de deficiències estructurals en la xarxa de clavegueram mitjançant l’ús de la IA, o la identificació, a través d’imatges (computer vision), de les escumes en els sistemes de tractament, són clares aplicacions de tecnologies digitals en el cicle integral de l’aigua.

Per tot això, cal implementar un model de gestió avançada dels sistemes de sanejament i drenatge urbans que ens permeti tenir-ne un coneixement precís i, així, poder planificar, controlar i operar amb més eficiència aquestes xarxes. El coneixement i les dades en temps real ens donen informació d’alt valor afegit per gestionar els diferents elements i instal·lacions, de manera que puguem evitar abocaments contaminants al medi i, així mateix, minimitzar l’impacte de les pluges torrencials.

Conèixer la xarxa a través de la digitalització dels elements que la conformen, tenir la informació necessària del seu funcionament amb un model de càlcul i simulació, i disposar d’algoritmes de predicció a curt termini ens ajudarà a anticipar-nos als esdeveniments i fer una gestió preventiva i predictiva.

El Dia Mundial del Sanejament és un recordatori que la inversió en infraestructures resilients, la digitalització i la implementació de sistemes d’alerta primerenca no només milloren la qualitat del sanejament, sinó que protegeixen vides i contribueixen a fer un món més just i sostenible.