Doctor Baya: "Les patologies del sòl pelvià afecten a la qualitat de vida"

El sòl pelvià serà el protagonista de la pròxima xerrada del cicle de conferències 'Dijous de Salut' organitzat per Mútua de Terrassa i l'Ajuntament de Sant Cugat. Una cita que anirà a càrrec del doctor Gonzalo Baya, metge especialista en sòl pelvià d'Àptima Centre Clínic Mútua de Terrassa, i que tindrà lloc aquest dijous, 2 de novembre, a la Casa de Cultura a partir de les 18.00 h de la tarda.

Què és el sòl pelvià?

El sòl pelvià és un conjunt d'estructures musculars, lligaments, nervis i vasos que recobreixen la pelvis per dins i la tanquen en forma d'embut. Diríem que és el terra de la cavitat pelviana. Quan estem asseguts ens recolzem sobre el sòl pelvià.

Les dones es comencen a preocupar pel sòl pelvià quan es queden embarassades o quan ja han tingut els fills, és correcte o ho haurien de fer abans?

Les patologies del sòl pelvià afecten sobretot la qualitat de vida, no estem parlant de malalties greus. I en afectar la qualitat de vida, no hi ha una consciència que això s'ha de cuidar.

Quan s'ha de començar a cuidar? Des de ben petit. Això s'ha de començar a cuidar a les escoles. Igual que als infants se'ls diu que es rentin les mans abans d'entrar a classe, o abans d'anar al menjador, se'ls ha d'ajudar i dir que facin un pipí abans d'anar a classe. No poden passar tantes hores com passen sense haver anat al lavabo. Això acaba produint unes alteracions en el ritme de la micció i ens podem trobar amb infants de 10-12 anys amb problemes a l'hora d'anar al lavabo.

Per tant, la pregunta de quan hem de començar... doncs ben aviat hem de començar a educar als infants i després, s'ha d'educar a la gent amb l'esport, per saber què es pot fer i què no. Perquè estem fent una quantitat d'activitats que tenen un impacte directe sobre el sòl pelvià i això es traduirà amb patologies més endavant.

Quin tipus d'activitat tenen més impacte?

És molt correcte fer esport, però fer abdominals, steps... totes les noves tècniques que estan sortint, moltes tenen impacte i això, sense saber-ho, estem creant un impacte directe sobre el sòl pelvià que acabarà produint una sèrie de patologies i per això, des de ben aviat s'ha d'intentar educar.

Parli'ns de les patologies del sòl pelvià

La funció del sòl pelvià és protegir una sèrie d'òrgans com la bufeta, la matriu i el recte, bàsicament. L'altra funció del sòl pelvià és aguantar la columna i permetre la locomoció. En el moment que s'alteri el sòl pelvià, aquests òrgans no estaran en les seves posicions correctes i no podran fer la funció pels quals estan dissenyats.

A partir d'aquí, podem tenir problemes d'incontinència, o prolapses, caigudes dels diferents òrgans. Això ho veurem perquè la senyora es trobarà un bony que li surt per la vagina. També tindrem incontinències dels esfínters, de gasos, de femta, hi ha dolors pèlvics crònics. Aquest cas és molt complex i cada vegada ens trobem amb més gent que en té i que estava no diagnosticada. També hi ha disfuncions sexuals. En homes també hi ha alteracions del sol pelvià sense saber-ho.

Quina és la prevalença de dones afectades?

Hi ha moltes xifres diferents. Si parlem d'incontinència, que és la patologia més estudiada, hem de pensar que 3 o 4 de cada 10 dones que tenen incontinència no va mai al metge. I no hi van per molts motius, per vergonya, perquè pensen que és una cosa de l'evolució de la persona, o perquè no pensen que allò es pugui tractar. Això fa que estiguin infradiagnosticades totalment. Per això, les xifres s'haurien d'agafar una mica en pinces.

En gent de menys de 40 anys, un 16% de les dones tenen incontinència d'orina, això va augmentant amb l'edat i quan parlem d'incontinència d'orina o urgència per anar al lavabo, encara que no s'escapi, estem al voltant del 20%. El 17% en homes i un 25% en dones. La prevalença més alta és a partir dels 70 anys, que és d'un 26%. Això vol dir que estem parlant que 1 de cada 4 dones tenen un problema d'incontinència.

Pel que fa als prolapses, a 1 de cada 10 dones l'operaran al llarg de la seva vida de prolapse. Si ho mirem amb prevalença, la incontinència d'orina és molt més prevalent que la hipertensió, la diabetis...

"L'embaràs augmenta el risc de patologies del sòl pelvià"

Quins tractaments hi ha?

En el cas del prolapse, no és una intervenció o no sempre ha de ser una intervenció. Afortunadament, tenim moltes armes terapèutiques i això ens permet que la primera indicació, en el cas de prolapse, és la rehabilitació. Evidentment depèn del grau, també hi ha un dispositiu que portarà la dona a la vagina i això ens servirà per corregir el prolapse i per no haver d'operar.

Pel que fa a la incontinència, depèn del tipus d'incontinència si és d'esforç o d'urgència. La d'esforç, el tractament és la rehabilitació i si fracassa la rehabilitació o no és suficient és la cirurgia. Aquesta té molts bons resultats i la pacient el mateix dia que s'opera ja torna a fer vida normal.

La incontinència d'urgència es tracta amb medicaments. Sempre hi ha una feina abans, d'educar hàbits... d'anar al lavabo quan toca, de beure els líquids que toca, i després hi ha medicaments.

Hi ha diferència entre les dones que han estat embarassades i han tingut fills i les que no?

Sabem clarament que l'embaràs augmenta el risc de patologies del sòl pelvià. El fet que hi hagi un embaràs, sense parlar del part, i sense parlar de si és una cesària o un part vaginal, abans d'arribar a la fase final de l'embaràs, augmenta el risc. Aquí se li afegeix la via del part. El part vaginal té un risc augmentat d'un 24% de tenir incontinència d'orina i si és una cesària, d'un 5%. Prèviament, l'embaràs ja augmenta el risc de qualsevol patologia.


Recomanen activitats com el Pilates?

Amb això s'ha d'anar una mica amb compte, perquè estudis amb evidència científica que ens diguin que funcionen per millorar el sol pelvià, hi ha els clàssics de kegel que són els que han demostrat evidència en la millora del sòl pelvià.

El Pilates, els hipopressius, són exercicis que van molt bé, són molt saludables per corregir patologies de l'esquena, patologies lumbars, però no tenim cap evidència que millorin el sòl pelvià.

El que s'ha de fer és exercicis de kegel, monotonitzats per algú especialistes en aquest tema. Com en tot, igual que en el cas dels metges, s'ha d'anar a l'especialista en aquell tema per tractar la patologia del sòl pelvià en concret.

Com varia la vida de les persones que pateixen aquestes patologies?

És molt sorprenent perquè jo penso que és un món, per la gran majoria, desconegut. Si sabem que hi ha una incontinència, però no sabem fins a quin punt pot arribar a afectar a la qualitat de vida de les pacients. Les altera en moltes esferes. En l'àmbit psicoafectiu, social, laboral... La qualitat de vida d'aquestes persones pot ser molt desastrosa.

És hereditari?

Els factors de tota la patologia del sòl pelvià és multifactorial. Però evidentment hi ha un factor genètic, perquè aquí el que parlem és d'uns teixits que la base, les substàncies que formen aquests teixits, la col·làgena... es va perdent... i això és hereditari.