Doctor Mate (director HGC): “Calen més recursos? Parlem-ne, però no destruint”

Quina evolució ha tingut aquest centre des que vostè va entrar?

El centre ha crescut molt, pel que fa a la seva activitat, la seva facturació, el nombre de malalts que passen per dia. Ha crescut en complexitat, en forma de relacionar-se amb l'entorn, jo crec que és un hospital més obert.  

És director de l’HGC des del 2007. Com valora la seva tasca?

Ara no estem en uns moments bons per autovalorar-nos, però fins ara estava content, perquè aquest hospital fins al 2001 va tenir problemes de viabilitat. El 2001 entra un grup, que es deia IDC, que després passa a Capio i que tenia un problema d’evolució. Des que jo em vaig incorporar, uns dels objectius implícits amb la plantilla és que aquest hospital fos estable i que la gent es pogués jubilar aquí. I així és.

Aquest hospital ha canviat diverses vegades de mans...

Hi ha hagut canvi d’ens finançador, però no canvis de mans. L’equip gestor que estava amb l’IDC inicial és el mateix que continua amb Capio i són els mateixos que continuen amb CVC. El president de la companyia és el mateix, no hem canviat d’interlocutors. El projecte és de continuïtat. Cada vegada que canvien de soci financer, la gent interpreta que hi ha un canvi, però no és cert. Ara ens ha comprat Fresenius. És un soci industrial que sap del negoci i ha vingut a quedar-se. 

On situaria l’HGC dins el mapa de sanitat?

És difícil de comparar. Els hospitals tenen una profunda vinculació amb el territori. És un hospital molt gran que funciona amb dos vessants: d’alta tecnologia que fa complexitat, i alhora es comporta com un hospital comarcal de la zona immediata. Podria assemblar-se a Mútua de Terrassa, a l’Hospital de Granollers. És un hospital que té una facturació anual de 100.000.000, 1.100 treballadors, cada dia hi passen unes 2.000 visites i fem uns pics d'urgències de fins a 500 persones els caps de setmana. 

Durant tot aquest conflicte (anunci de la sortida del SISCAT de l'HGC) vostè no ha parlat, per què?

Perquè ja ha parlat tothom. La situació ens ha sobtat. Ho mires fredament i penses, estàvem tranquils fent l’activitat, ajudàvem el Taulí, teníem el contracte de radioteràpia i hemodinàmica, ens demanaven altes mèdiques, altes quirúrgiques. Portem un munt d’anys dient que sí al servei. Hem entès que el nostre paper era d’ajuda. No ha variat res respecte fa dos anys, la necessitat és la mateixa. Nosaltres no entenem què ha canviat. Aquí hi ha dues visions: jo estic fent el que tu em vas demanar? Sí. Ho estic fent bé? Sí... l’existència de la necessitat encara continua? Sí. I, després, hi ha alguna cosa que condicioni aquest canvi, des del punt de vista assistencial? No. Penseu que és el moment d’oferir a l’entorn immediat més recursos perquè en falten? Parlem-ne, però no destruint. 

Vostè ha parlat amb els treballadors durant aquest temps? Què els ha dit?

Jo els he demanat tranquil·litat, la gent està nerviosa, òbviament. La gent està frustrada perquè li han truncat un projecte i, a més, no acaba d'entendre el que l'administració vol. No acaba de quedar clar. Han sentit de tots els colors. Tothom veu la complexitat de tot plegat...

Ha patit per la qualitat del servei que s'està oferint des que ha passat tot?

No, la gent és molt professional, i poso la mà al foc que tothom està fent el que ha de fer. Què hi ha nervis? Sí. Què hem parlat amb ells 2 o 3 vegades? Sí. És necessari que per qualsevol cosa es treballi amb una certa discreció. Hem de tenir una mica de respecte al model de planificació. 

I l’opció que aquest hospital sigui públic?

Cal respectar el que hi ha vigent. Aquest hospital té contractes amb totes les asseguradores. Qualsevol solució no passa per escollir A o B, passa per fer A i B. Hem obviat l’ordre de les coses. L’ordre és planificació. Tens un hospital enorme al Taulí, un de gran a Terrassa, un de molt gran, que és la Mútua de Terrassa, si tu aquí a Sant Cugat li poses un hospital públic molt gran, que és el que s’està dient, la gent de Sant Cugat vindrà aquí, no a Terrassa. Què, passem el problema a un altre? Qualsevol cosa que se t’acudeixi ha de preservar la relació de les asseguradores privades i la viabilitat de Mútua de Terrassa, el Consorci i el Taulí, perquè si no, estàs col·locant un ens distorsionant. Tot i la bona intenció, estàs generant quatre problemes.