Doctor Solh: “Crec que tots els nens i nenes s’han de vacunar”

Souheil Solh va arribar de Beirut, la capital del Líban, als 16 anys amb l’objectiu d’estudiar Medicina i tornar llicenciat per exercir al seu país. La guerra dels anys 80 va fer impossible que tornés. Més de 30 anys després, el doctor Solh és un dels pediatres amb més prestigi de Sant Cugat. Per ell han passat milers de nens i nenes que s’han visitat al CAP de Sant Cugat, al de Valldoreix o al Policlínic. 

Quants anys fa que exerceix la pediatria?

Vaig acabar l’especialitat l’any 1986, i entre el 86 i el 88 em vaig especialitzar en nefrologia pediàtrica a l’Hospital Clínic de Barcelona. Després vaig entrar com adjunt a l’Hospital Nen Jesús, que des del 1994 forma part de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Just l’any 94 vaig entrar al CAP de Sant Cugat i quan van obrir el CAP de Valldoreix, cap al 2002, vaig entrar a l’equip de pediatria d’allà. Des del 2000 també estic al Policlínic, i ara dirigeixo el servei de pediatria del grup Policlínic, un centre que esperem que es converteixi en el referent del grup, que compta amb 10 centres a tot Catalunya.

Quin és l’estat i l’evolució de la pediatria al poble?

Ha estat una evolució espectacular. Quan vaig entrar al CAP Sant Cugat, que em va cridar el doctor Camarasa, no hi havia servei de pediatria a les tardes a Sant Cugat. Hi havia un parell de doctors que feien dues hores a la tarda i ja està. I jo vaig començar fent 6 hores cada tarda. L’any 94 érem quatre pediatres al municipi i ara en som 13, entre els tres CAP de Sant Cugat. Sant Cugat és la ciutat que més pediatres té per nen. A banda dels 13 dels CAP, que donem un servei excel·lent, hi ha molts centres privats en què també es fa molt bona feina. 

Quina és la seva opinió sobre les vacunes?

Jo crec que tots els nens i nenes s’han de vacunar, sense cap mena de dubte. A més, crec que les vacunes han de formar part del calendari de vacunes sistemàtiques obligatòries i de manera gratuïta. El que passa és que no sempre ho podem aconseguir. 

Com per exemple?

Fa anys que lluitem per aconseguir que s’inclogui la Prevenar, la del pneumococ. Per fi, sembla que aquest any la introduiran, però encara no ens la donen gratuïtament. Un altre cas és el de la varicel·la. Fa dos anys van decidir treure-la tot i que la majoria de pediatres no hi estàvem d’acord, fins i tot ho parlàvem en tots els congressos de pediatria que es feien i vam arribar a dir-li al ministre de Sanitat en un dels congressos. Recentment s’ha tornat a posar a la venda a l’Estat. La gent havia d’anar a França, on és gratuïta, o a Andorra a comprar-la i després els injectàvem la dosi. Hem de tenir en compte que aquesta vacuna es posa a tota Europa...

El fet que alguns infants no es vacunin genera malalties que es creien desaparegudes?

No és únicament el fet que alguns pares no vacunin els seus fills. Jo crec que hi ha malalties que aquí poden estar controlades per les vacunes, però hem de tenir en compte que, per una banda,  aquestes malalties, com la tos ferina que ara torna a tenir casos, i d’altres, han fet mutacions. Per altra banda, estem en un món globalitzat i el flux de migracions i immigracions també pot moure d’un lloc a l’altre malalties que en un determinat país ja no es produïen.