Dolors Tortosa, una filla de la Torre Negra

Dolors Tortosa, filla dels masovers de la Torre Negra, va ser una de les últimes persones que va néixer a la masia. De fet, no és l’última perquè allà va donar llum al seu fill gran, en Rafel. Durant més de 20 anys va viure a les cases que, explica, hi havia a la part de fora de la masia. “Quan els pares es van casar, els Rabadà els van deixar una casa. El pare i la mare es van conèixer allà. Ella aleshores feia de cuinera i el meu pare era a l’hort”. Més endavant, comenta, van deixar de ser masovers, però hi van continuar vivint, el pare feia de guàrdia jurat a la finca.

 

De la vida a la Torre Negra la Dolors n’explica un munt d’anècdotes i s’excusa de no recordar-ne més. “Quan plovia havíem de descalçar-nos perquè havíem de travessar dues rieres que es creuaven”. També recorda una gran nevada a Sant Cugat: “Va nevar tant que vam estar diversos dies incomunicats”.

 

Explica que durant uns anys va treballar a Cal Vela, i havia de fer dos viatges diaris: “Allà hi havia una fàbrica de llanes. Tenia 15 o 16 anys. Feia troques de llana”. El moment de deixar la Torre Negra va ser quan va haver de portar el fill a l’escola: “No podia fer quatre viatges al dia! I això que els portava al carrer del Vallès, a Cal Serrano. Vam decidir venir a viure al poble”. Va tenir dos fills més i va treballar durant uns anys a Catalana Occident, fent feines de neteja.

 

La Dolors Tortosa és àvia de tres nens i una nena. Diu que és una persona molt familiar: “M’estimo molt la família. Procuro ajuntar els diumenges els tres fills i els quatre néts. M’omple molt veure’ls tots asseguts a la taula”.

En clau personal

Anys a Sant Cugat. 

Tots. En tinc 70.

 

Professió. 

Mestressa de casa.

 

Un defecte. 

Xerro molt.

 

Una virtut. 

Sóc una persona familiar.

 

Una pel·lícula. 

Ghost o  El guardaespatlles.

 

Un llibre. 

Els de Carlos Ruiz Zafón.

 

Un país. 

Em va agradar molt París.