El Casino de la Rabassada: vestigis d’un anhel burgès

A inicis del s. XX, Sant Cugat del Vallès va acollir un dels pocs casinos de l'estat espanyol. La burgesia barcelonina de l'època es trobava en un moment d'esplendor, i volia tenir un espai on gaudir del jocs d'apostes, tal com es feia en altres països d'arreu d'Europa i dels Estats Units. Arrel d'una gran inversió, el Casino de la Rabassada va obrir portes l'any 1911, en un complex que des del 1899 ja comptava amb un hote de luxe i un parc d'atraccions.    

Un luxe per la burgesia

El Gran Hotel de la Rabassada va obrir les seves portes l’any 1899, com un espai sumptuós enmig del bosc, allunyat del soroll de la ciutat. Dotze anys més tard, es va fer una gran inversió de 2,5 milions de pessetes  (15.000 euros, una quantitat remarcable a l’època), per construir-hi un casino i un parc d’atraccions amb un llac artificial. Es tractava d’una obra faraònica, de gran envergadura per l’època. 

El casino era un símptoma de l’esperit del joc que calava en la classe burgesa de la ciutat, en ple auge econòmic. Tenia menjadors grans, amb xefs vinguts de París, orquestra pròpia, habitacions de luxe i jardins amb vegetació exòtica, entre altres. En un dels fulletons de l’època es podia llegir el següent: "Establecimiento de primer orden, a 400 metros sobre el nivel del mar y rodeado de frondosos bosques. La situación topográfica, desde el punto de vista pintoresco y sano, no tiene rival en Europa".

El parc d’atraccions, que es va inaugurar deu anys més tard que ho fes el del Tibidabo, estava inspirat amb altres parcs de París, Londres o Nova York. Es pot veure, per exemple, amb els noms de les atraccions (Scenic Railway, Cake Walk Building o Palais du Rire). 

Una vida curta però intensa

Quan el Casino va obrir portes l’any 1911, els jocs d’atzar ja estaven prohibits per llei, tal com es recollia en el Codi Penal vigent, de l’any 1870. Però gràcies a certes influències, es va poder tirar endavant. Només durant un any però, ja que el 1912 el governador civil de Barcelona va prohibir-lo definitivament.

Barcelona no era l’únic casino al marge de la llei a Espanya; hi ha també el cas del casino de Sant Sebastià, que va operar durant uns anys al marge de la llei gràcies a un pacte de tolerància amb les autoritats.

Durant els anys posteriors, el complex segueix funcionant com a hotel, restaurant i parc d’atraccions. I malgrat que amb l’Exposició Internacional de Barcelona el 1929 va agafar certa revolada, l’endeutament econòmic va forçar-ne el tancament un any més tard. Durant la Guerra Civil es va utilitzar com a refugi contra els bombardejos i com a quarter de carrabiners.

L’any 1940 se’n van enderrocar les instal·lacions, i fins al dia d’avui encara queden de peu algunes estructures. Destaquen els arcs que es veuen des de la carretera de l’Arrabbassada, així com algunes parets i columnes interiors, i fragments d’escultures, escalinates o de les habitacions.