El conreu del blat a Sant Cugat a principis del segle XX

Des d’aleshores i fins ben entrats els anys 70 del segle XIX, la vinya formava part del seu paisatge. Tot i ser un poble envoltat de ceps, els camps de blat també hi tenien la seva presència encara que només suposaven un 27% de la superfície conreada enfront al 54% de la vinya (Història de Sant Cugat. De vila rural a ciutat de serveis. Segles XIX i XX).

 

Així doncs, la sembra, la sega i la batuda del blat eren activitats que formaven part de la rutina anual de la majoria dels santcugatencs. Val a dir que fins ben entrats els anys 20 no van aparèixer les primeres màquines de batre, motiu pel que la feina al camp era quelcom físicament exigent.

 

La sembra començava a finals de novembre, i entre juny i juliol es procedia a segar i batre. La feina començava ben d’hora per evitar les hores de més calor. Després d’un esmorzar contundent als volts de les sis del matí, els segadors empunyaven la falç i començaven a segar amb l’ajuda de l’esclopet, que servia per aturar el cop. Un cop s’havia segat la totalitat del camp, les espigues tallades es lligaven en forma de garbes, és a dir, feixos. Les garbes eren apilades en garberes i es deixaven al camp perquè s’assequessin. Ja a mitjans de juliol, es donava pas a la batuda, que era el procés per destriar el gra de la palla.

 

Per a fer la batuda es transportaven les garbes a l’era i les distribuïen tot formant un cercle a terra. Era llavors quan el pagès es col·locava al centre i feia voltar un o dos cavalls amb una corda. Després d’unes quantes passades per estovar i destriar la palla de les espigues, s’enganxava primer el trill (corrons dels quals sortien una sèrie de làmines de ferro tallants que servien per tallar la palla i anar-ne separant l’espiga) i finalment uns corrons de pedra.

 

Posteriorment es llençava la palla i el gra a l’aire a contravent amb l’ajut de la forca. D’aquesta manera s’aconseguia que el vent s’endugués la palla fora del cercle i el gra s’anés amuntegant al centre.

 

A la fotografia presa per Laureà Coll i Soler a principis del segle XX hi podem veure un pagès fent la batuda del blat a l’era de Torre Blanca.