El Curs d'Estiu de la Unipau abordarà l'ús del terror com a arma política

La XXXII edició del Curs d'Estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) que abordarà "L'ús del terror com a arma política", s'ha presentat aquest 14 de juny a Sant Cugat del Vallès. Un curs, que se celebrarà del 6 al 12 de juliol a la ciutat, i en què es parlarà de l'ús del terror.

Com ha explicat Arcadi Oliveras, president de la Unipau, s'analitzarà la història del terror, i també el terrorisme asimètric, sense deixar de banda el finançament d'aquest terrorisme i les seves víctimes. Un curs que acabarà proposant alternatives, perquè "aquesta universitat té com a fil conductor el fet de ser optimista, i de treballar per la pau. És per això que aportem solucions i alternatives", ha remarcat.

Una presentació que ha comptat amb la participació de la tinenta d'alcalde de cicles de vida, Susanna Pellicer, qui ha fet valdre la importància de la Unipau per "permetre reflexionar sobre la situació, i quines són les alternatives de futur".

Conferència inaugural

Pel que fa a la conferència inaugural del Curs d'estiu, l'ha pronunciada Dolors Bramón, professora emèrita de la UB i Doctora en Filologia semítica i en Història Medieval, al voltant de "El mal anomenat Estat Islàmic: la terminologia no és innocent".

Bramón, qui treballa al voltant d'aquest fet des del 2014, ha volgut diferenciar inicialment musulmà d'islàmic, plantejant que "islàmic és aquell qui respon a la doctrina de l'Islam". A partir d'aquest punt ha donat arguments per reflexionar sobre si el concepte Estat islàmic és correcte, en primer lloc, plantejant si aquest es pot considerar un Estat.

En aquest sentit, inicialment, ha remarcat que es tracta d'un concepte que "ells van encunyar, i que des d'Occident hem acceptat sense cap plantejament crític", i ha analitzat els factors que defineix un Estat com a tal. Ha parlat de territori, exèrcit i xarxes socials entre d'altres, aclarint en tot moment que qui defineix aquest "Estat" com a tal són "terroristes, no l'Islam".

Amb tot, ha remarcat que ella no és politòloga, però sí experta en islamisme, i per això ha aprofundit en aquest aspecte, si aquest "Estat" és "islàmic".

"Occident ho accepta i ho repeteix", ha lamentat, dient que "qualsevol persona que vulgui saber alguna cosa sobre l'Islam ha de llegir l'Alcorà". Fet aquest apunt, ha remarcat dues idees que es desprenen d'aquesta lectura. La primera, que "un musulmà sols pot lluitar contra un no musulmà"; la segona, que "tot govern islàmic està obligat a protegir qualsevol persona que sigui monoteista". Sobre ambdues afirmacions Bramón ha remarcat que "ells han massacrat ambdós col·lectius sistemàticament".

D'altra banda, també ha entrat en el conflicte terminològic pel que fa a gihadisme. "Ens parlen de gihadistes, i són terroristes", ha apuntat, argumentant que a l'Alcorà surt 35 cops la paraula gihad i que en 25 és "un esforç per ser cada dia millor musulmà". És per això que ha argumentat que "no tot és gihad", remarcant que en un gihad, no es maten ni velles, ni nens, ni dones (entre altres col·lectius), així com no es destrueixen edificis, i s'alliberen els captius en acabar la confrontació, entre altres trets definitoris. Uns aspectes que, com ha remarcat Bramón, "no compleixen".

És per aquest motiu que Bramón ha lamentat que es parli de gihadistes, referint-se als membres del "mal anomenat Estat islàmic", quan són "terroristes i assassins", ha recalcat. En el mateix sentit, ha posat com a exemple l'accepció de gihad del diccionari de la Real Academia Española, on es llegeix "Guerra santa de los musulmanes". Com ha aclarit Bramón, "Ni és femení, ni és santa, ni és dels musulmans".

Una entrada al diccionari que ha fet servir per concloure que "la nomenclatura occidental mostra incultura, i no és innocent". Una no innocència que ha argumentat a petició del públic, explicant que "dir Estat islàmic a un grup de terroristes és empassar-se el que ells diuen", tenint en compte que "cap organisme internacional els ha reconegut com a tal, però nosaltres els ho diem; i que no és islàmic, ja que si observem la seva conducta, la de sembrar el terror, aquesta no lliga amb la conducta de l'islam".