El final de l’estiu, per en Tomàs Grau

Reposició de textos

Hem posat punt i final al mes d’agost i es pot ben dir que l’estiu sembla que ja s’hagi acabat. Els que hem restat ací o hem variat poc la nostra forma d’estiuejar hem fet, com aquell qui diu, de masovers de la nostra ciutat. Hem gaudit del poc trànsit dels carrers i dels molts llocs lliures per estacionar els vehicles. Era una meravella sortir a passejar cap al tard, et podies adonar dels darrers canvis que es van produint al nostre entorn, de noves construccions...

El període de vacances d’estiu ens ha anat bé, ja que el cos i la ment sempre agraeixen uns dies de descans o, almenys, el canvi de costums.

És curiós, però, que a mesura que et retrobes amb gent coneguda, la majoria dels que han anat de vacances s’han enfosquit, uns més que els altres, tot depèn del lloc de descans i de la intensitat de sol que hagin suportat. Això sí, quan els preguntes com els ha anat, la majoria et diuen que molt bé, però que les vacances se’ls han fet massa curtes.

Això m’ha fet recordar la meva joventut, temps en què nosaltres no coneixíem aquest tipus de descans, almenys els qui ens dedicàvem a la pagesia, que érem la majoria del poble. En aquesta temporada era quan teníem més feina a fora i el bronzejat que mostràvem era més que pujat; i no era necessari passar cap temporada a la platja puix ens servien el sol a domicili. Aleshores la visió era molt diferent, ens fixàvem més en la joventut amb la pell clara, ja que això demostrava que era d’una família benestant que no depenia de la pagesia.

Avui dia és molt difícil saber on ha anat la gent de vacances. Abans molta gent marxava lluny i se sabia on anava; ara, amb la mala situació econòmica, poca gent pot fer una gran despesa durant l’estiu.
Molts han anat a veure familiars que viuen a Catalunya o a Espanya, i altres, mentre abans acostumaven a anar a la platja durant quinze dies, aquest any hi han anat només sis. De la mateixa manera, els que anaven a la muntanya han fet una restricció de dies, etc.

Bé, l’important és que molta gent s’ho ha passat bé, i ara sembla que la feina es reprengui amb més empenta, malgrat la nostàlgia dels bons dies passats, esperant que aquest nou període sigui ben profitós per a tothom en tots els aspectes.