El Parc de Collserola veu "essencial" el glifosat pel control d'espècies invasores

El març del 2015 l'Agència Internacional d'Investigació sobre el Càncer, depenent de l'Organització Mundial de la Salut, va incloure el glifosat en la llista de "probables carcinògens". Des de llavors, ciutats catalanes s'han declarat lliures d'aquest herbicida, que era àmpliament utilitzat en la gestió diària dels municipis. El gener d'aquest 2016, Sant Cugat també es va declarar municipi lliure de glifosat i va anunciar que en deixaria d'utilitzar. Barcelona, també.

Però entre els dos municipis hi ha el Parc Natural de Collserola, on el glifosat és "essencial" per al control de les espècies invasores. "Vam fer un informe a l'Ajuntament de Barcelona que pel control de les espècies invasores, el glifosat és essencial", exposa el tècnic del Parc Joan Vilamú.

 

Pel tècnic, amb el glifosat "s'ha anat d'un extrem a un altre". "Durant uns anys se'n va abusar molt. Sobretot en agricultura extensiva i en els serveis de parcs i jardins dels municipis. Va ser quan es va començar a trobar glifosat en aigües subterrànies", explica Vilamú.

 

És per això que considera que l'ús d'aquest herbicida "s'ha de controlar, regular i limitar a casos molt concrets". Tot i això, assenyala que "prohibir un herbicida que realment funciona i que per ara no té alternativa, és agosarat".

Utilitzat contra els ailants

Joan Vilamú destaca que no té cap sentit que ajuntaments, com havia passat a Sant Cugat i en tants altres, utilitzin glifosat pels escocells dels arbres o pels marges de la carretera. "En aquestes zones es pot evitar l'ús del glifosat amb desbrossades manuals, per exemple".

 

Però pel Parc, el glifosat és un dels dos principals herbicides que utilitzen en el control d'espècies invasores. Concretament de l'ailant, un arbre xinès que ja ocupa unes 40 hectàrees a Collserola i desplaça espècies autòctones.

 

En el cas de l'ailant, els tècnics del Parc utilitzen des del 2004 un fórmula que combina diferents herbicides, un dels quals és el glifosat. L'aplicació es fa a través d'injeccions als peus de cada exemplar. "El fem servir molt controladament. Cada injecció són menys de cinc mil·lilitres de fórmula barrejada amb aigua", explica Vilamú. Des de llavors s'han fet 50.000 injeccions a arbres.

 

"Si es prohibeix, no es podrà fer el mateix control", avisa el tècnic, que alerta també del perill que podria suposar l'expansió descontrolada d'espècies exòtiques com l'ailant. "El glifosat no té alternativa, i no podem passar deu vegades l'any pels llocs on hi ha ailant a fer una desbrossada manual. Amb 40 hectàrees i cinc treballadors, és impossible.

Alternatives biològiques

El doctor en Biologia i investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Joan Pino, avisa que s'ha d'anar en compte amb l'ús de productes químics en aquests casos. "S'ha de fer amb molta cura, i més en un Parc Natural com Collserola".

És per això que Joan Pino considera que seria millor fer un control biològic o orgànic, si fos possible. En aquest sentit, el tècnic del Parc de Collserola, Joan Vilamú, explica que a Estats Units han fet proves amb un fong, el Verticillium, per combatre els ailants. "És un paràsit de la fusta, que sembla que s'acaba carregant els ailants", assegura Vilamú.

Tot i això, el tècnic de Collserola diu que s'ha d'anar amb compte: "Abans d'introduir un fong, que és una malaltia, hem d'estar molt segurs que no afectarà altres espècies. Si afecta les alzines, roures... pot ser molt perillós".

Tot i això, Vilamú assenyala que el Parc de Collserola està fent unes proves amb uns fongs que s'han trobat en ailants morts i que semblaria que són verticillium. "La idea és seguir-los per saber si poden controlar els ailants o només s'han trobat en espècies ja mortes".