El primer “xino” de Sant Cugat (1876)

S’

ha pogut establir que el 1876 treballava de peó a les obres de la carretera de l’Arrabassada que, segons els historiadors, va portar Sant Cugat (i el Vallès) cap a la modernitat. Era l’únic oriental i el coneixien com el Xino, encara que ningú no sabés on havia nascut. “Com diferenciar-los si tots són iguals?”, deien. Ell callava perquè era molt reservat, però tothom l’apreciava força. 

Hi havia versions per a tots els gustos. La més estesa era que havia nascut a San Francisco, on el seu pare havia emigrat per treballar en el ferrocarril, el Central Pacific Railroad, fins al 1869 que es va casar amb una mexicana, obrint un petit basar a Los Angeles. 

Com és que en Xang havia acabat treballant a l’Arrabassada? Deien que havia fugit de Califòrnia per una qüestió de faldilles i la història tenia lògica. Era un jove molt ben plantat que se’l rifaven les senyores blanques, sobretot les casades. Un marit se’l va trobar al llit amb la seva dona i els va disparar amb una escopeta que guardava de la Guerra Civil, amb tanta mala punteria que només va matar  la dona i no els dos, como pretenia. 

Ser xinès a Occident mai ha estat fàcil i el marit s’ho va saber manegar, aconseguint que acusessin formalment en Xang de l’assassinat, obligant-lo a fugir a corre-cuita cap a França en un vaixell de càrrega. Allà també va tenir conflictes amb un marit gelós i va seguir fugint, plantant-se en les obres de la carretera de l’Arrabassada on encara que el seus trets el delatessin, ningú el podria trobar.

El cas és que sempre se li penjaven històries sexuals on el perseguien marits burlats o pares emprenyats, no semblen gens exagerades perquè el seu físic era impressionant. 

Cal precisar que en Xang no vivia al poble de Sant Cugat. De fet, dormia als barracons de les obres, però quan li donaven festa, anava al poble a divertir-se amb alguns companys. Cert que eren quatre cases al voltant del Monestir i alguns masos escampats, però pagava la pena els deu quilòmetres de caminada, anar i tornar des de les obres. 

S’emborratxaven amb vi del poble en una taverna del carrer Major i miraven embadalits les noies, en Xang el primer. Elles se’l menjaven amb la mirada i ell sabia com treure’n partit d’aquell interès. No li calia anar de putes com els seus companys que, tot s’ha de dir, no eren tan macos com ell. Molts pensen que les dones de Sant Cugat d’aquells anys no eren tan descarades ni desinhibides i tenen tota la raó del món, però en Xang sabia trobar les excepcions amb un sol esguard, era un expert en punts flacs femenins.

El poble el coneixia també com el Xino i, encara que no va poder fer amics perquè els de pell que no fos blanca eren tan mal acceptats a Sant Cugat com a San Francisco, tampoc es posaven amb ell.

Després d’un temps, va passar el que havia de passar. Els ulls ametllats i la bona planta d’en Xang van atreure una noieta que va sentir que la seves dues pells, la blanca i la groga, estaven fetes per entendre’s. Es van enamorar, primer a distància i després molt a prop, tan a prop que la noieta va quedar embarassada. 

La noieta era la pubilla d’un important mas de Sant Cugat i al seu pare no li agradava gens tenir hereus amb ulls massa esquinçats i pell massa groga. Així que va contractar uns assassins que li van solucionar el problema. El cos d’en Xang no va aparèixer mai, i encara que a les obres va estranyar la seva desaparició perquè sempre havia estat un xicot molt formal, ningú no va investigar.

Pocs mesos després, la pubilla va tenir una nen, que no podia amagar qui era el seu pare, i va haver de fugir maleïda per tothom, especialment per la seva família. Les darreres notícies que es tenen d’ella són que va marxar a viure amb els sogres a San Francisco i que el nen és clavat al pare amb el toc llatí de la mare. Després d’en Xang van passar molt anys fins que es tornessin a veure orientals a Sant Cugat. Fins al 1986 no es troba el primer xinès empadronat. //