El Trienni Liberal i la revolta dels Malcontents: una visió pagesa

El 19 de març de 1812, dia de Sant Josep, es va promulgar la Constitució a Cadis. Així es pretenia iniciar una nova etapa de liberalisme constitucionalista i deixar enrere anys de dures guerres. Però el context europeu i el posicionament del rei Ferran VII el Desitjat van fer fracassar aquest efímer intent de superació de l’antic règim. El rei va tornar de l’exili i amb el seu retorn es va revocar la constitució. Aquest fet inicià un llarg període de revolucions i de canvis de govern amb la consegüent inestabilitat social i política, que tindrà el colofó amb la Revolució Liberal de 1833.

Però abans d’aquest període revolucionari, hi ha una etapa anterior, entre 1820 i 1833, en la qual es comencen a forjar les primeres revoltes, que van culminar amb tres anys de govern liberal, entre 1820 i 1823, el posterior retorn a l’absolutisme i l’aixecament dels Malcontents del 1827.

Testimoni Castanyer

En aquest marc històric, molt poc sovint es té l’ocasió de comptar amb testimonis contemporanis allunyats de la gran política, testimonis que ens acostin a la realitat del dia a dia. Fons patrimonials rics com el de la Masia de Can Castanyer ens reserven petites històries que ens permeten veure com es vivien aquests moments. Francesc Castanyer, en un polit català, ens conta els “temes que jo he vist i pasat degué l’any 1820 per ser una lley noba astablerta per  tod le rechne despaña llemada constitusion y no fou agus de tod lo basall”.

Per aquest motiu “formaren unas compañías per las poblassiones anomeandas milisianos bestids que naban y ermads y dura 3 añys com tenian molta llibertad la gen senfadaren y luego selebanta molta gen contra de ells dels milisianos y tropas queiabia”. Per tant, ens dóna a entendre l’ambient que va haver-hi durant el Trienni Liberal i, en especial, la tensió que es vivia al camp.

El seu testimoni ens deixa també mostres de la duresa d’una guerra que enfrontava “germans am germans paras y fills amigs y cuneguds uns ambals altres molta gen va mori en tod”. I també exposa detalls de l’evolució de la guerra com la restitució de l’absolutisme amb l’arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís: “Fora constitusion posaren lleis manadas por al rey Fernando 7º y por la trinchquilitad lastropas francesas acuparen las plases despaña”. Acaba l’època liberal, comença la dècada absolutista.

Però, com bé diu Francesc Castanyer, encara es donaria una nova revolta a Catalunya, la revolta del Malcontents del 1827: “Al cap dels quatra añys se lebanta otro bandol  quetresformaren tota la Cataluña”. De nou les milícies es tornaren a formar i “mols mils y an[a]ban per los pobles y bilas per paga contribusions y replagan caballs aquelles quels agradaban sin nigun dine sels enmanaban axobadura mix añy aquexa rebulisio dexen pasar per orda al rey Fernando despaña”.

Dura situació per a la població que va durar, efectivament, mig any, fins que “al rey als feu entendre ques retirasen cadau a casa seba quels per donaba y obeixen promtamen. Y axofou lañy 1827 y almarxa als franseso de laspany fou tambe almes de noviembre y del matex any y aplagaren totas las armas ambuna orda”.

Les persones del poble, alienes a les grans decisions polítiques, són les que van viure i viuen avui també directament l’altra guerra, aquella que afecta cada jornada de treball perduda, aquella que obliga a subministrar ajuda als milicians, la de la gent que ha de viure els atacs d’un bàndol i de l’altre. Aquestes persones, normalment anònimes, a voltes desperten i parlen, i entre vells documents comptables podem esclarir, gràcies a l’estudi i a la classificació dels rics fons privats, una altra història, la història dels nostres avantpassats, la dels que van viure sense demanar-ho els efectes directes d’una guerra entre germans.