Els membres de clubs cannàbics reclamen acabar amb la prohibició

Acabar amb la prohibició del cànnabis, regular-ne el consum, i reduir-ne els riscos són les principals idees que es van posar sobre la taula aquest dimecres, 24 de febrer, a Cal Temerari de Sant Cugat amb la xerrada "Els clubs cannàbics a Sant Cugat i la ILP la Rosa Verda”.

Una xerrada de què van participar Martí Canaves, advocat, impulsor de la plantació de Rasquera i membre de la iniciativa La Rosa Verda, Òscar Parés, membre de la fundació ICEERS, Centre Internacional per a l'educació, recerca i servei etnobotànica, i Àngel Benito, president i fundador de la Federació d'Associacions Cannàbiques de Catalunya (FEDCAC) i president i fundador del Club Kali.

Àngel Benito va explicar com va néixer el club cannàbic de Sant Cugat, com la policia el va perseguir, i com van decidir fundar la Federació d'Associacions Cannàbiques de Catalunya per tenir més força davant de les institucions. “D'aquesta manera, treballant conjuntament amb el Parlament, es van elaborar una sèrie de recomanacions i requisits que ens reconeixien com a entitats de reducció de riscos en el consum, però, amb tot, Interior ens acusa de delicte contra la salut pública. És per això que actualment no podem obrir el club Kali de Sant Cugat”, va exposar Benito.

Per la seva banda, Òscar Parés va posar de manifest que “el procés de regularització dels clubs cannàbics deixa veure les mancances del govern de Convergència, amb qui es va elaborar el llistat de requisits per a la seva existència” afegint que “el resultat va ser una resolució parlamentària que va trigar massa i que té una força relativa”.

En relació a la regulació municipal, Parés, qui va assistir a l'última sessió del grup de treball santcugatenc com a convidat expert pel partit socialista, va destacar que “no hi va haver ordre del dia, van parlar les associacions de veïns traient a relluir coses poc agradables, i sols va poder parlar l'expert que va portar Convergència”. En conclusió, va destacar que “quan s'intenta parlar de drogues, es parla de coses que no són les importants; tot són clixés”.

En aquest sentit, va destacar que “la prohibició estigmatitza” i que “els mitjans de comunicació difonen el discurs de la prohibició” apuntant com a alternativa “el discurs de la reducció de riscos”. Tot plegat perquè “les drogues no estan prohibides perquè són perilloses, sinó que són perilloses perquè estan prohibides” i per això va reivindicar la importància “d'acabar amb la prohibició abans de tenir una regulació perfecta”.

En la mateixa línia va intervenir Canaves, dient que “la finalitat de la prohibició no és la protecció de les persones sinó el control social”.