Els moviments per la pau de Carme Karr, protagonistes del Dia de la No-violència

La cita, organitzada per la Unipau, s'ha acompanyat de la instal·lació del treball fet per alumnes de diverses escoles dins el Dia Escolar de la Pau i la No-violència

Un dels contes escrits per la catalana Carme Karr, una de les màximes defensores dels moviments de pau a finals del segle XIX i principis del XX, acompanyat per música creada per ella mateixa, han servit a la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) per reivindicar, aquest diumenge, 31 de gener, la pau.

A través de les seves paraules, la Unipau ha posat de rellevància la "feina que queda per fer" en l'aspecte feminista i en general. I és que tal com ha destacat el secretari de la Unipau, Àlvar Roda, "els moviments de pau sempre han existit i existiran. La violència sempre és el més fàcil de fer i la pau el més difícil d'aconseguir. Per això mateix, sempre estarem treballant per aquests moviments i per treballar la conscienciació individual".

La cita, que ha tingut lloc a la plaça dels Quatre Cantons, ha posat el punt final amb la instal·lació situada a la plaça de Magí Bartralot. Una obra feta per alumnes de les escoles La Floresta, L'Olivera, Catalunya i Joan Maragall per treballar el Dia Escolar de la Pau i la No-violència.

Dia Escolar de la Pau i la No-violència

La instal·lació situada a la plaça de Magí Bartralot FOTO: Lali Puig

Un any més, la Unipau i el Taller Triangle s'han unit per treballar la jornada escolar de la no-violència.

Centrat en els supervivents de la bomba atòmica d'Hiroshima i la manera de resoldre els conflictes, les escoles La Floresta, L'Olivera, Catalunya i Joan Maragall han fet tres sessions en què han treballat les emocions des de dos vessants diferents: com tenir-les en compte per no generar conflictes i com gestionar-les quan el conflicte ja s'ha produït.

Els alumnes han treballat aquest concepte des d'un punt de vista artístic. A través de la tinta xina han plasmat cadascun la seva emoció per després comentar-la conjuntament. I, posteriorment, extreure una única paraula que servís per construir el que figuren les pedres dels jardins secs japonesos, creats a partir de pedres i sorra. En aquest aspecte, la paraula convertida en pedra significa els entrebancs de la vida i la sorra del jardí, construït a la plaça de Magí Bartralot, significa la vida i la seva manera de fluir.

Després dels resultats obtinguts, l'educadora del Taller Triangle de Sant Cugat Eva Navarro considera que amb aquest projecte "els alumnes han pogut aprendre a viure i ser supervivents i no víctimes d'allò que els passa".

Pel que fa al projecte, Navarro considera que es tracta "d'una iniciativa molt important i molt interessant. L'art és una eina molt important de coneixement i comunicació".

La pròxima activitat de la Unipau serà el 19 i 20 de febrer a la Casa de Cultura amb el Seminari d'Hivern, enguany basat en l'economia feminista.

Part de l'exposició feta amb els treballs dels alumnes FOTO: Lali Puig
Més informació
 
Comentaris

Destaquem