Els quatre plàtans centenaris que l'Ajuntament de Sant Cugat ha tallat de l'avinguda de Gràcia van patir un atac amb agents nocius i ja estaven morts abans de la tala, segons ha confirmat al TOT el mateix Consistori. L'Ajuntament presentarà una denúncia a la Policia Local per tal de trobar els responables de la mort d'aquests arbres, plantats a principis de segle XX i que formen part del llibre Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès.
Segons l'Ajuntament, l'atac es remuntaria a l'estiu del 2016. A partir d'aquest moment, els arbres es van anar morint. Va ser a finals d'estiu quan, des de l'Ajuntament, es van adonar de la situació, però tal com informen des del Consistori, no els han talat fins ara perquè han esperat a l'època de la poda per treure la maquinària necessària. Segons fonts municipals, l'atac va consistir en fer forats a la soca de l'arbre amb una eina per fer petits forats (una barrina). Dins dels forats, els culpables hi van anar posant àcid.
L'Ajuntament considera que una acció d'aquest tipus l'ha hagut de fer una persona amb certs coneixements d'arbres i jardineria. Precisament, la setmana que ve vindran diversos experts de la Generalitat de Catalunya per analitzar els arbres i mirar de trobar quin ha estat l'agent nociu amb que els han matat.
Imatge d'un dels quatre plàtans on es veu el forat on van posar àcid.
Arbres amb història
La carretera de Gràcia es va obrir cap a l'any 1878 i en els anys posteriors es va començar a urbanitzar els voltants de l'avinguda amb cases d'estiueig. Els plàtans es van plantar com a arbres d'alineació viària, tal com es feia en les típiques plantacions arbrades de principis de segle XX a avingudes, passeigs, rambles...
"Els plàtans de l'avinguda de Gràcia tenen una esplèndida formació en semitúnel alt cap al vial. Formen part del regi paisatge arbrat d'accés i benvinguda a la ciutat", es descriu en el llibre Arbres singulars de Sant Cugat.
Així, aquests plàtans han estat testimoni de l'evolució de Sant Cugat i de la zona de l'Eixample. Des de l'arribada dels primers estiuejants, la seva urbanització als canvis de nom (Cànovas del Castillo, Francesc Macià i Gràcia); els arbres han acompanyat el dia a dia dels santcugatencs durant les últimes dècades.