Tal com hem comentat en articles anteriors, la llegítima es configura com un dret del legitimari (fill del causant no designat hereu), respecte a l'herència. El seu pagament l'ha de fer l'hereu, ja sigui, en la forma predeterminada pel testador o mitjançant pagament en metàl·lic o amb l'entrega de béns hereditaris.
El codi de successions de Catalunya no deixa cap marge de dubte en esmentar que és l'hereu el responsable d'efectuar el pagament. Aquesta responsabilitat només queda limitada al supòsit que aquest hagués acceptat l'herència a benefici d'inventari. L'hereu es converteix en deutor del legatari fins a l'entrega de la part corresponent a la llegítima i si no ho fa, pot ser demandat al jutjat. Aquesta reclamació és escrivible al registre de la propietat a fi i efecte de preservar que els béns del legitimari no siguin tramesos per l'hereu sense pagar-li la part esmentada. Si el pagament es fa amb retard es meriten uns interessos a favor del legitimari a menys que el testador no hagués dit el contrari en el seu testament.
Els legitimaris poden renunciar a la llegítima. Aleshores l'import acreix a favor de qui no renúncia i de l'hereu. A Torres & Associats creuen que la utilització d'aquesta institució, en un sentit o altre, és útil a l'hora de regular la successió si es donen una sèrie de circumstàncies que afavoreixen un possible estalvi. El seu departament de dret successori està a la seva disposició per qualsevol dubte.