Escamilla (Càritas): "Amb la Covid, va augmentar un 85% les famílies que acollia Càritas"

El dissabte 5 de desembre es commemora el Dia Internacional del Voluntariat. El TOT entrevista a Ramon Escamilla qui d’entre 25 i 30 anys que és voluntari de Càritas a Sant Cugat. Quan va venir a viure a Sant Cugat fa 47 anys amb la seva família va buscar diverses entitats per col·laborar. D’aquesta manera, va començar a col·laborar amb la Parròquia de Sant Pere d’Octavià i en conseqüència amb Càritas. A Càritas Sant Cugat hi ha uns 211 voluntaris  i entre 4 i 5 persones que són professionals.

"El voluntari de Càritas rep més del que potser dona"

Perquè escull càritas?

Un voluntari de qualsevol activitat és una persona que posa el seu temps, el seu coneixement, en definitiva, la seva persona al servei d'altres, d'una idea o d'un projecte. En el cas de Càritas és l'entitat amb la qual l'església fa la seva acció social i la seva acció de denúncia davant de les desigualtats que porten a la gent a la pobresa. Quina és la nostra funció? Allargar la mà a aquesta gent i intentar acompanyar-los, ajudar-los en el seu camí d'inserció, de sortir d'aquesta situació injusta. Aquest gest és un signe que recorda la proximitat, la solidaritat... Ells se senten acompanyats. En definitiva, els estàs estimant. Al mateix temps, com a voluntari descobreixes que aquell gest d'apropar-te et dona un sentit a la vida. Per altra banda, quan veus la pobresa cara a cara et sents interpel·lat, sempre penses la meva vida té a veure amb aquesta realitat? Això et fa millorar com a persona. El voluntari de Càritas rep més del que potser dona.

Així el voluntari també s'emporta una satisfacció personal? Veure cara a cara la pobresa et fa reflexionar sobre la vida que porta la gent que no té necessitat d'anar a Càritas? 
El contacte amb la persona pobre et transforma. Si no tens aquesta transformació vol dir que no hi has posat el cor, l'estimació, el desinterès. Quan la gent xoca de cop amb una realitat, es planteja com es pot arribar amb aquesta realitat? Què es pot fer?A partir d'aquí et replanteges els teus principis, les teves actituds i la teva vivència.

"La missió de Càritas és agafar una persona i intentar que ella mateixa es pugui reinserir totalment digne"

Em diu que fa més de 25 anys que col·labora amb Càritas, durant aquest temps haurà vist i ajudat moltes persones amb risc d'exclusió. Els usuaris entren i surten del servei?
La feina de Càritas és una feina d'acollida sense discriminació ni de sexe, ni de cultura, ni de país, ni llengua ni raça. Acull a la persona que té necessitat i a partir d'aquí Càritas dona eines, mitjans, fas un acompanyament perquè la mateixa persona pugui sortir d'aquesta situació. Una persona mai sortirà de la seva situació si no vol. La missió de Càritas és agafar una persona i intentar que ella mateixa es pugui reinserir totalment digne. És un procés personal, cada persona té la seva història. Hi ha persones que necessitem un temps i altres que els hi costa més. 

Quin seria l'usuari mitjà a Sant Cugat?
Normalment la migració que ve primer són les dones. Si fem una anàlisi global són dones, amb fills o sense, que tenen problemes de llar. Tenen un mínim habitatge, si és que el tenen. Sovint tenen llogada una habitació amb dret al lavabo i potser en algun cas dret a cuina. Són persones amb problemes de llar seriosos. Són també persones sense papers, perquè són gent que són nouvinguts, o si fa anys que estan aquí encara no han pogut trobar feina. D'altra banda, són gent que necessiten trobar feina, Càritas els ajuda amb el que pot i la necessitat d'aliment. Majoritàriament arriben més dones que homes d'entre 25 a 50 anys.

Hi ha persones autòctones?
Hi ha molta gent d'aquí que també és atesa. Amb l'evolució que hi ha hagut darrerament, hi ha gent que col·laborava amb Càritas que ha passat a ser usuari, perquè ha perdut la feina.

Hi ha persones que tenen feina, però que els sous no els hi arriben per viure?
Avui dia els sous són quantitats que a vegades clamen al cel. Hi ha usuaris de Càritas que tenen feina, però no arriben a poder-se pagar tot el menjar del mes.

La imatge de la ciutat rica que té Sant Cugat es correspon?
És una ferida que té Sant Cugat. És una de les ciutats amb més renda per càpita, però té una bossa de pobresa. Té una cara que si grates una mica, la veus. Als edificis del centre pots veure que hi ha moltes famílies que viuen rellogades.

Com s'organitza Càritas?
Són entre 4 o 5 professionals, i aleshores som uns 211 voluntaris. Si no hi hagués aquestes persones els treballadors i prou no podrien fer res, hi ha molta feina.

Els usuaris vénen sempre derivat de Serveis Socials de l'Ajuntament?
Tenim una relació total amb els Serveis Socials. Molta gent ve derivada i altres directament, estem interconnectats.

"Hi ha prop de 1000 persones a Sant Cugat que van a Càritas en demanda d’aliments"

Quins canvis hi ha hagut abans i després de la pandèmia?

Davant d’una crisi econòmica els que pateixen més les conseqüències sempre són les persones més desafavorides. La pandèmia ha afectat també aquesta gent, no és el mateix fer confinament de tres mesos en un pis que és teu, o quedar-te en una habitació. Independentment d’això, com ho hem notat amb xifres? Al mes de febrer i gener hi havia unes 268 famílies que s’atenien. A final del març, la xifra va pujar a 498 famílies. Va augmentar un 85% les famílies que acollia Càritas en demanda d’aliments. A principis de juny, la xifra va pujar al 538. Ara com que ja s’ha reobert una mica actualment s’ha rebaixat ara són 420 famílies, un 60% del que hi havia al mes de gener. Hi ha prop de 1000 persones a Sant Cugat que van a Càritas en demanda d’aliments.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.