Sofàs i butaques als passadissos per fomentar la lectura, plantes per ajudar a relaxar-se, classes de filosofia des de parvulari, cursos que es mesclen entre ells i un model educatiu basat en l'escola viva i creativa. Aquest és l'actual perfil de l'escola Collserola. Ubicada al barri de Sant Francesc, el centre educatiu que ronda els 30 anys ha sabut capgirar l'estigma que l'ha perseguit durant anys, com l'escola de la immigració, per erigir-se com el nou centre que desitja un nodrit grup de pares i mares –72 sol·licituds per 50 places– perquè hi estudiïn els seus fills.
En tot aquest procés de transformació, la nova direcció, que va entomar el projecte educatiu ara fa tres anys, hi té molt a veure. Isabel Rodríguez, directora del Collserola, ha explicat que el Pla d'Autonomia del Centre, iniciat ara fa cinc anys per l'anterior equip directiu, va significar l'inici del viratge. "Volíem defugir de la típica escola industrial i fer-la molt més familiar". Per adequar l'equipament a la nova realitat no només s'han hagut de buscar sortides innovadores a una arquitectura de fa tres dècades enrere, sinó que el claustre de professors s'ha sotmès a un programa de formació. "Jo també he hagut d'aprendre, sóc una mestra formada a l'antiga i controladora", afirma.
El canvi del Collserola va venir motivat pel mateix grup directiu: "El fet de tenir gent involucrada amb la formació et fa adonar que hi ha altres mirades de l'ensenyament", recalca la Isabel. Aquest fet sumat a què "ens vam adonar que fèiem moltes coses i mai obteníem reconeixement", va fer replantejar el projecte educatiu. El centre basa el projecte posant l'alumne a l'epicentre dels estudis, de manera que sigui ell qui triï el ritme d'aprenentatge i dins d'un pla de benestar, però en els darrers cursos "demanem constància, perseverança i disciplina", diu Rodríguez, que continua: "Volem que cada alumne tingui el seu propi èxit i l'èxit no és treure un 9 als exàmens".
Resultats acadèmics per sobre la mitjana
La directora del centre ha indicat que al canvi que ha fet l'escola l'avalen els bons resultats acadèmics: per sobre la mitjana de les escoles de Catalunya. En aquest sentit, Rodríguez ha indicat que els alumnes del Collserola sempre han aconseguit molt bons resultats en les competències bàsiques, sobretot en matemàtiques, "també en l'època que estàvem considerats com l'escola de la immigració de Sant Cugat", apunta Rodríguez.
A més, aquest any l'escola ha implementat un programa pilot per apropar la música als seus alumnes impartit per l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels, en què els nens de 3r de primària fan guitarra i els de 5è, piano.
Fer el centre més acollidor
L'escola ha recuperat recentment un descampat adjacent i l'ha transformat en un jardí amb arbres fruiters i la instal·lació d'una gran cúpula geodèsica, que ara es cobrirà amb plantes tipus heura, amb la idea, en un futur, de fer activitats i, fins i tot, classes a l'interior.
A més, i dins del projecte d'escola, la direcció té previst fer desaparèixer l'aula d'informàtica per instal·lar pufs, sofàs i butaques i repartir els alumnes en taules rodones, treballant a partir d'ordinadors portàtils i tauletes tàctils: "Serà com una oficina de Google", fa broma Rodríguez.
"Ens hem emmirallat en diversos projectes educatius i hem escollit per al Collserola aquells que millor encaixen amb nosaltres, tenint en compte el tipus d'escola que som, el que tenim i el que necessitem", explica la directora del centre, que apunta que han vist altres centres com l'escola El Martinet de Ripollet i Congrés-Indians i l'Escola dels Encants de Barcelona, a més de centres suecs i del nord d'Itàlia. Per continuar amb el projecte d'escola local, ara el claustre té pendent visitar Suècia per conèixer més de prop l'experiència de les escoles nòrdiques.
La immigració, una oportunitat
La responsable del centre educatiu ha posat de manifest que el professorat mai va veure la immigració, que en alguns moments va arribar al 22% de l'alumnat, com un problema, sinó com un repte i una oportunitat. "Tenim el cas d'una família d'origen marroquí que totes les filles han passat per aquí. La petita encara està a l'escola, la mitjana està estudiant a l'institut Pla Farreras i la gran ja va a la universitat; per a nosaltres és tot un orgull que els alumnes que no es tenien en compte ara arribin lluny".
Rodríguez sap del que parla. Molts alumnes no han tingut cap reforç escolar, la figura dels pares que els ajudessin a fer els deures o no han pogut fer extraescolars o colònies. El centre també ha hagut d'integrar en activitats, sobretot les esportives, nenes provinents d'altres cultures i l'esforç d'obrir el centre al barri i a la ciutat han donat els seus fruits de reconeixement, en forma d'allau de preinscripcions, que Rodríguez encara no se'n sap avenir. "Crec que l'alta demanda que ha tingut ha estat motivada perquè al barri ha vingut gent jove a viure, defensora de l'escola pública. Però em sap greu que molts que creuen en aquest projecte s'hagin quedat fora perquè segur que sumarien".