Essam Daod: "No hi ha cap solució per als refugiats, és un negoci per a molta gent"

Essam Daod, metge de Palestina, i Zaina Erhaim, periodista de Síria, han participat aquest dijous 29 de setembre, al Casal de Torreblanca, a la xerrada 'Persones refugiades, un repte pels drets humans?.

L'acte emmarcat dins les diverses activitats que s'organitzen a través del projecte de Ciutats Defensores de Drets Humans i de Sant Cugat Ciutat Refugi, ha comptat amb la participació de la santcugatenca Arantza Diez, codirectora del documental To Kyma, Rescat al Mar Egeu i reportera en diferents punts de la crisi de les persones refugiades.

Essam Daod, que també és el fundador de l'organització Humanity Crew, explica al TOT la seva visió de la situació que viuen els refugiats a Lesbos.

Quina va ser la seva primera experiència quan va estar a Lesbos?

La meva dona i jo volíem anar a Lesbos i ajudar, fer alguna cosa. Veiem el que estava passant a través dels mitjans de comunicació i creiem que era molt dur no fer res. Un cop arribats allà, jo sóc metge i vaig preguntar què podia fer. Em van dir que a 70km de Mitilene, la capital de Lesbos, arribaven moltes embarcacions, així que vaig anar cap allà. La meva dona es va quedar a la capital per treballar als camps de refugiats, a l'hospital... Jo vaig conèixer a la gent de Proactiva Open Arms durant la segona setmana de la meva estada, i vaig decidir que seria la seva ombra i treballaria amb ells fent el que calgués com a metge.

La primera setmana, abans de conèixer a ningú estava en un hotel, en una zona salvatge de l'illa on arribaven molts refugiats. Tot just acabava de fer el chek-in a l'hotel, que a través d'un grup de voluntaris, per telèfon, em van dir que necessitaven un metge a una platja perquè hi havia una dona que estava molt malament, vaig marxar corrents. Quan vaig arribar allà hi havia una dona d'uns 65 anys, prop de les ones. Els vaig dir que era metge i em van demanar que fes alguna cosa, però la dona estava morta. Els ho vaig dir diverses vegades, fins que vaig entendre que havia de fer alguna cosa perquè allà tothom estava en situació de pànic i no reaccionaven.

Vaig decidir aplicar-li el massatge cardiorespiratori. I li estava fent i plorava alhora, perquè sabia que ho estava fent a una persona morta. Però entenia que la família necessitava veure que algú feia alguna cosa. Quan vaig parar, i vaig dir, "està morta", va ser quan la família ho van entendre i van començar a plorar. Aquesta és la primera memòria que tinc de Lesbos.

Vostè és defensor dels drets de les persones refugiades. Després del que ha viscut, què creu que està fallant en la societat?

Penso que nosaltres estem posant massa culpa a la societat i no és error seu. El capitalisme en el qual vivim ens torna cecs cap a altres coses. No és un error de la societat, és un error de la humanitat en general.

És un gran problema, hi ha molta gent fugint. Un milió de persones han fugit en els últims 4 mesos... I el milió de persones que van arribar a Lesbos ho van fer en 3-4 mesos... Per què van arribar allà? Per què els mantenen? Per què Alemanya no para això?

Ells podrien, són part de la Unió Europea. Potser perquè necessiten treballadors a Alemanya? Diuen que els donaran cases i feina... Crec que necessiten mà d'obra barata i en aquest cas els refugiats estaran contents, perquè acceptaran el que calgui.

Quan vaig estar allà, vaig veure milers de refugiats i com cada dia arribaven prop d'un centenar d'embarcacions. En aquell moment no entens on està l'organització, Alemanya, Grècia... on està tothom?

Sembla que Europa vol tancar les fronteres. Crec que seria més fàcil posar més guardacostes per impedir que la gent passés, però la gent passa igualment. I per què ho fan? Perquè els interessa que arribin a Europa. A Alemanya que necessita mà d'obra barata, és com un peix que es mossega la cua.

 

Quina creu que seria la solució per als refugiats?

No hi haurà cap solució per als refugiats, és un negoci per a molta gent. Turquia va rebre 5 bilions d'euros de la Unió Europea per acollir els refugiats. Grècia també ha rebut molts diners.

 

Els està bé la situació. Tothom està bé amb aquesta situació menys els refugiats. Saps quants mòbils compren els refugiats, perquè realment els necessiten? És un negoci enorme. Ningú permetrà que aquesta situació acabi. Hi ha molta injustícia i molts, molts diners en aquesta situació, que no acabarà.

 

Creu que les tasques de col·laboració que es fan des de municipis com Sant Cugat funcionen?

Penso que és una iniciativa encantadora veure els nens a les escoles involucrats i que volen ajudar, no es veu a tot arreu.

 

Les bones coses potser no arriben ara, ni en forma de diners ni en forma de roba, però aquestes coses fa que hi hagi més bona gent en el futur. Ells seran defensors dels drets humans. És molt important fer això amb els joves, ells són el futur.

 

Les grans donacions no les veiem als camps de refugiats. Si hi vas, veus més coses de poblacions com Sant Cugat entre d'altres ciutats del món, que envien material a través de petites ONG i que no hi ha corrupció. Aquestes petites coses importen realment.