Eulàlia Xercavins: l'àvia que va complir el somni de volar

A la Llar d'Avis de Mira-Sol hi cuiden a moltes persones grans, totes elles amb històries particulars, però n'hi ha una de molt particular, la d'Eulàlia Xercavins, una àvia de 94 anys nascuda a Sant Cugat que no havia tingut mai l'oportunitat de veure terra des del cel. La seva infància, com la de moltes persones de la seva edat, va estar marcada per la guerra civil espanyola (tenia 12 anys quan va esclatar), la seva adolescència va anar desgraciadament lligada a la fam de la postguerra i la seva vida adulta a l'entrega als fills. Ella mateixa reconeix que ara, en l'última etapa de la vida, fa "tot allò que no ha pogut fer abans", com per exemple complir el somni de volar.

Volar: un desig concedit

Un dia qualsevol, Eulàlia Xercavins mantenia una conversa amb un dels seus néts, quan aquest li va demanar si li havia quedat alguna cosa per fer. "Un dia parlava amb el meu nét, em va preguntar si hi havia alguna cosa que encara no havia fet i li vaig respondre que sí. No havia volat mai, no havia vist mai Barcelona, que m'encanta, des del cel", explica ella mateixa.

Aquesta conversa podria haver quedat estesa en el temps, com moltes d'altres, però aleshores va entrar un altre actor fonamental: Loli Barragán, cuidadora de la Llar d'Avis de Mira-Sol. Mentre parlava amb Eulàlia Xercavins, la cuidadora va assabentar-se de la conversa que aquesta havia tingut amb el seu nét, i no va dubtar ni un instant en fer tot el possible per concedir el desig a Xercavins, però hi havia un impediment: L'àvia que volia volar no podia fer front a la despesa econòmica que això suposava. "No sé perquè, però vaig sentir que l'Eulàlia havia de complir aquest somni. Em vaig posar en contacte a través de Facebook amb una persona que gestionava vols, però em va dir que només podia ser per damunt de Montserrat. Aleshores em va passar el contacte d'una altra persona que gestionava vols per damunt de Barcelona. Li vaig explicar el cas de l'Eulàlia i va dir que sí", explica la cuidadora.

Loli Barragán i Eulàlia Xercavins tenen una relació d'amistat i estima mútua des que Xercavins va arribar a la Llar d'Avis, on hi fa residència de dia. "Des que vaig entrar em cuiden molt bé, sempre faig coses i em sento molt estimada", diu Eulàlia Xercavins. "Quan va arribar l'Eulàlia vam trobar un punt en comú: ens agraden molt els gats. A partir d'aquí vam anar fent relació, ella em va cosir una manta per al meu gat i la relació va anar creixent", diu Barragán, que, a més, afegeix que Eulàlia Xercavins "té una gran vitalitat, que enganxa a qualsevol".

El dia del vol

Després de tots els tràmits i contactes, l'11 de juliol del 2018, a l'edat de 94 anys, Eulàlia Xercavins va volar per primera vegada en la seva vida i va poder veure Barcelona des del cel. A més, la sorpresa va ser doble, i és que Xercavins va sortir de casa pensant-se que anava a esmorzar. La cuidadora (que aleshores estava de vacances) va dir-li que la recollia per casa per anar a esmorzar i la va ben enredar. "Jo sortia de casa convençuda que anava a esmorzar i vaig acabar dalt d'un helicòpter", explica rient l'àvia, que assegura que no va passar "gens de por" i que va tenir una sensació "molt especial" en veure Barcelona des de l'aire.

94 anys de vida donen per a molt

Les he vist de tots colors", diu Xercavins. L'àvia que volia volar va néixer l'any 1924 a Sant Cugat, al número 48 del carrer de Sant Antoni i en el si d'una família de gallinaires, que es guanyaven la vida venent gallines al mercat. El seu pare va morir quan ella només tenia un any i van fer mans i mànigues per tirar endavant amb la seva mare i els seus germans fins que quan Eulàlia Xercavins, coneguda al poble com la Laia de Cal Ventura, tenia 12 anys i va esclatar la guerra civil.

Un cop finalitzada va passar tota la seva adolescència servint a casa d'una dona aragonesa, a Sant Cugat, on va començar a treballar als 15 anys. Uns anys després va passar a servir en una altra casa i, posteriorment, va treballar fent botifarres i pollastres, aquesta última tasca a Cal Grau, fins que després d'una lesió al braç va haver de deixar-ho i dedicar-se a cosir. Eulàlia Xercavins es va casar als 26 anys i va tenir cinc fills. Semblava que les coses tornaven a adreçar-se després de la guerra i els primers anys de la postguerra.

Amb uns quants anys ja a les espatlles (72), Xercavins va patir una malaltia al cor, que per poc no acaba amb ella. Aleshores una de les seves filles va proposar-li apuntar-se a pintura i, amb escepticisme, va acceptar-ho. "Va ser la millor teràpia per a la meva malaltia", assegura. De fet, va arribar a exposar peces seves i, fins i tot, en va vendre 14.

Ara gaudeix d'un envelliment feliç, tant a casa seva com a la Llar d'Avis de Mira-Sol, i és que, com assegura: "L'edat no és límit de res".