Ferrer (Serveis Socials): "L'emergència sanitària es va convertir en emergència social"

El diumenge 15 de març de 2020, el govern espanyol va declarar l'estat d'alarma per la pandèmia de la Covid-19 i es va imposar el confinament i el tancament de qualsevol activitat no essencial. Cinc anys després, el TOT Sant Cugat explica com van afrontar els serveis municipals de l'Ajuntament de Sant Cugat aquelles setmanes i com van fer front a l'emergència sanitària, social i econòmica que va patir la ciutadania.

Més info: Ingla, sobre els morts a les residències: "Hi havia dies que les dades eren insuportables"

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by TOT Sant Cugat (@totsantcugat)

L'emergència social a Sant Cugat: d'un dia per l'altre sense res

"Va haver-hi una emergència sanitària que es va convertir en una emergència social", recorda Maria Ferrer, cap de Serveis Socials de l'Ajuntament de Sant Cugat, que reconeix que no s'imaginaven la magnitud de la tragèdia: "Estàvem desbordats". D'un dia per l'altre, les trucades es van multiplicar i les peticions d'ajuda econòmica per a aliments o pagar l'habitatge van créixer exponencialment. "Va ser un impacte molt gran veure la quantitat de persones que fins aquell moment tenien una vida normalitzada i, de cop, es van quedar sense res", recorda.

Més info: Quan Sant Cugat es va aturar: cinc anys del confinament

Els números donen fe de la tragèdia: les ajudes econòmiques per alimentació van passar de 86 (gener de 2020) a 901 santcugatencs (juny de 2020) i les persones que rebien suport econòmic per pagar l'habitatge van créixer de 10 a més de 200. "De cop, ens van augmentar totes les sol·licituds. Les tècniques no podien sostenir totes les trucades que es rebien cada dia. La majoria eren per cobrir necessitats bàsiques" explica Ferrer. Molts ciutadans necessitaven ajuda amb "urgència" d'un dia per l'altre per atendre necessitats bàsiques com menjar o pagar l'habitatge.

Ferrer: "La gent estava espantada"

Serveis Socials es va haver d'organitzar a correcuita per poder atendre totes les sol·licituds. La cinquantena de treballadors del servei es van dividir en grups petits per oferir serveis de guàrdia a la Casa Mònaco i rebre totes les trucades: "Vam aturar tot el funcionament ordinari per atendre només el que ens anava arribant cada dia".

La realitat que es trobaven era complicada. "La gent estava espantada. Hi havia una part d’incertesa, però també molta gent espantada a caure malalt i al seu futur. Sostenir aquest malestar va ser complicat", explica Maria Ferrer, que també recorda les situacions de "molta solitud" que van detectar: "Va ser la part més complicada de treballar. Estàvem molt desbordats i l’acompanyament a la solitud va ser més difícil". De fet, van oferir atenció psicològica a un centenar de persones.

Més info: 5 anys del primer cas de coronavirus a Sant Cugat

La gent gran va ser la que patia més vulnerabilitat i navegaven entre la solitud i la por a la malaltia: "Molta gent no va voler que l’anéssim a atendre per por. Ens va costar molt poder reconduir-ho".

La implicació dels treballadors

Maria Ferrer destaca la implicació que van tenir tots els treballadors de Serveis Socials i la tasca essencial que van dur a terme. "Van fer un gran sobreesforç i al agrair molt a totes les professionals del món social el seu compromís. Van estar al peu del canó constantment per poder arribar a sostenir tota la situació de crisi que van viure moltes famílies". Per Ferrer, Serveis Socicla "va fer la cura de la ciutat i van ser els seus cuidadors". "Van tenir un paper essencial per sostenir tota l’emergència econòmica i social i emocional que va patir la ciutadania", recalca.

De fet, van posar en marxa tota mena d'actuacions i projectes: aportacions econòmiques per a menjar i habitatges, suport digital, mediació entre llogaters i propietaris, repartiment d'àpats a domicili, distribució de mascaretes o atenció a gent gran. O aconseguir allotjament temporal per a persones sense llar i que no podien seguir dormint al carrer.  

Maria Ferrer: "Vam poder atendre moltes situacions gràcies als voluntaris"

I també van gestionar la col·laboració amb les xarxes de voluntaris que es creaven espontàniament a Sant Cugat: "Vam poder atendre moltes situacions gràcies als voluntaris. Quan detectàvem persones que no podien baixar les deixalles o no podien anar a comprar medicació, treballàvem amb ells per fer aquestes cures. La col·laboració conjunta va permetre arribar molt més enllà del que estava previst". La cap de Serveis Socials destaca justament la implicació de la ciutadania en aquella emergència: "La ciutadania es va mobilitzar".

Van ser setmanes i mesos d'emergència, en què l'equip de Serveis Socials va fer un gran "sobreesforç" per atendre les necessitats de la ciutadania. Una tasca essencial que les treballadores van dur a terme sense mirar horaris ni condicions: "Al cap d’un any, teníem tot l’equip molt esgotat. Quan s’està entomant una emergència, ho dones tot, però després vam tenir situacions d’esgotament greu. Va passar factura a la plantilla".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.