Ferreria i Garcia (ADF): "Ens relaxem poc, la campanya està activa i ha de ploure"

 

Què feu els ADF?

Iñaki Ferreira ( coordinador operatiu): La tasca principal que fem és la prevenció, vigilància i col·laboració i suport amb el cos de bombers per l'extinció d'incendis forestal. El seu objectiu principal és aquest. A tot el territori.

A Sant Cugat com us organitzeu?

Oriol Garcia  ( segon coordinador operatiu):  Són 25 voluntaris, que fem guàrdies tot l'any, dissabtes i diumenges. Com a mínim amb un cotxe de dos voluntaris i prestem servei tot l'any. Servei preventiu, servei de vigilància. A l'hivern mirem els camins, les basses, o atenem als serveis per exemple d'arbres que han caigut, ajudem a la recerca de persones que s'han extraviat al bosc, fem col·laboració amb bombers. Tot el que ens demanen. Hi som tot l'any.

Aquestes 25 persones són voluntaris que fan la feina al seu temps lliure, el cap de setmana. No faria falta fer-ho entre setmana també?

O.G : Faria falta tot l'any, és clar. Com més siguem al terreny i com més estiguem pel nostre municipi, molt millor. Però aquests voluntaris per sort treballen i dediquen el seu temps a l'ADF quan poden que és el cap de setmana. Si tinguéssim gent entre setmana, ho podríem fer sempre. Sempre hi ha pistes, corriols per mirar...

Em referia si no faria falta, no un cost de voluntaris sinó un cos que cobrés per fer aquesta feina.

I. F: El punt fort que té el voluntariat és aquest. Després ja passaríem a altres punts a veure diferents objectius. Quan surt qualsevol mena d'incidència el temps de reacció del personal voluntari és altíssim. Treballem amb uns grups dinàmics de whatsapp on passem totes les informacions diàries de pla d'alfa, d'avisos, etc. En tot moment els comandaments tenim constància del personal que tenim disponible o no. El temps d'activació també pot dependre de diferents situacions. Per exemple, els dies que ha plogut i podem estar una mica més tranquils, no vol dir que no estiguem a l'aguait. Tothom està en prealerta dins de la campanya. Tot i que sembla que no, el temps de demora per fer una activació és bastant curt. És molt ràpid. A nosaltres fins i tot ens sorprèn com de ràpid podem mobilitzar el personal.

El personal de guàrdia com s'organitza?

O. G: Es queda fent vigilància preventiva a Sant Cugat, des de les 9 del matí fins a les 8 de la nit.

Com un arriba a ser un ADF?

I. F: Aquí hi ha diferents coses. Hi ha l'oficina del voluntariat i  hi ha molta gent que es comença a inquietar-se pel tema de prevenció d'incendis o relacionat amb qualsevol voluntariat. Des de l'oficina els orienten molt bé cap a quin voluntariat anar. Nosaltres busquem dies per intentar ajuntar el personal que vol ser voluntari de l'ADF i fem unes entrevistes, els comencem a informar de com funcionem, de les necessitats de l'entitat i a partir d'aquí, el personal s'integra o no.

Durant l'època que no és de més risc d'incendi com us formeu?

O. G: Fem formacions, la Generalitat paga el carnet verd per ser voluntari de l'ADF, un cop el voluntari passa l'entrevista amb nosaltres, a l'hivern fa la formació del carnet verd. Són dos llibres de teòrica amb un examen. Aquest voluntari està un any amb carnet verd i està un any amb aquest carnet, així experimenta si li agrada o no. Durant un any fa totes les tasques de l'ADF, menys l'extinció. Un cop passa l'any se'n va a L'institut de Seguretat Pública de Catalunya a fer la formació de carnet groc, una formació impartida per Bombers que t'autoritza a anar a l'extinció d'incendis forestals, això es fa a la primavera i a l'hivern. Nosaltres a l'hivern, un cop al mes fem diferents formacions, de cartografia de conducció, etc.

Com és la coordinació amb els altres cossos de seguretat, Policia Local, Bombers, Protecció Civil....

O.G: Nosaltres en l'àmbit municipal depèn gairebé tot de Protecció Civil, des de l'activació d'un pla d'emergència a tasques preventives, és qui ens va dient les prioritats sobre el terreny. Per exemple si hi ha el Pla Inuncat, el de pluges, ens diu que s'han de vigilar els corriols o els punts inundables. Si no hi ha cap pla d'emergència activat, nosaltres fem el que ens ordena l'àrea de Medi Ambient, arbres caiguts, estat de les pistes... La principal tasca a l'hivern és vigilar que els camins principals estigui accessibles per si ha d'entrar un camió de Bombers. La coordinació amb Policia Local, Bombers i Protecció Civil és excel·lent perquè nosaltres treballem amb ells cada dia. Un cop al mes fem una reunió per comentar coses a millorar.

Normalment sou els ADF qui arriba primer als incendis. Què feu?

O. G: Si estem al carrer, arribem nosaltres primer, a vegades. Sigui com sigui quan arribem fem una primera extinció, i un cop arriben els Bombers, automàticament, en posem sota les seves ordres i a la seva disposició. Nosaltres els ajudem. Qui finalment apaga el foc i qui és el responsable de l'extinció són els bombers.

Quines són les principals incidències que us trobeu?

I: F: Incendis, inundacions, ventades, nevades o recerques de persones són pràcticament el ventall de necessitats on podem col·laborar.

Estem en ple estiu, el bosc està molt sec. Com està el bosc a Collserola i quin és el risc?

I: F: Ha plogut, però ha de seguir plovent. La vegetació que està seca seguirà estant seca fins a final de campanya i aquesta pluja hidrata el terra, ens augmentà la humitat de tota la vegetació, l'herba creix més, també li va bé a l'aigua. Com ja hem comentat des de diferents àrees aquesta sequera que portem acumulada segueix existint i el que es necessita és que caigui aigua i que segueixi plovent. Que plogui dos o tres dies és bo, però ha de seguir plovent. Això no vol dir que perquè hagi plogut puguem estar tranquils i puguem fer qualsevol classe d'activitat que pugui ocasionar un incendi. Ens relaxem poc, la campanya està activa i ha de seguir plovent. Les zones que podem tenir major o menor afectació no depèn només de la sequera, ja que no plou de manera uniforme, hi ha llocs més secs i hi ha llocs més humits.

A Collserola hi ha molt sota bosc frondós, hi ha un problema amb això?

O: G: El Parc de Collserola i els ajuntaments que en formen part treballen molt en la neteja del sotabosc perquè la propagació de l'incendi no sigui tan fàcil. Però no hem d'oblidar que dins de Collserola hi ha un milió de persones vivint. Hi ha massa forestal i cases, massa forestal i casa. Els ajuntaments netegen perquè el foc no corri amb tanta facilitat, però el dia que agafi força el perill són les cases que hi ha al mig. El dia que hi hagi un incendi com el del 94, docs patirem.

Així el bosc no està tant brut.

O.G: L'Ajuntament neteja el que és públic, i el que no fa requeriment als propietaris. L'Ajuntament fa el que pot, hi aboca molts diners per fer les franges de seguretat.

Quines són les principals causes dels focs?

O. G: El factor humà està darrere el 95%, bé amb una negligència perquè tires una cigarreta, o bé perquè hi ha una intencionalitat. Ocasionalment el mirallet que li tocava el foc, això passa en molt poques ocasions.

La campanya s'allarga?

Aquesta és una de les altres coses a les quals ens estem acostumant. D'incendis n'hi ha tot l'any, no només a l'estiu. Poden ser més petits o poden tenir un creixement diferent. Si és un hivern sec i en què les gelades han matat la vegetació, el risc d'incendi està igual de disponible que ara. Aleshores la campanya, per nosaltres, posem l'ull cada dia.

Ja hem tingut un gran foc aquest any, en una zona rural. Quin seria el perill aquí a Sant Cugat, a Collserola?

La interface urbana i tot el que hi ha dins. El que es va cremar allà no es pot deixar remar aquí. Quan els agents rurals diuen que tanquen els macisos és perquè no hi hagi gent al bosc, perquè això complica la feina, perquè s'han de fer rescats i no pots dedicar recursos a l'extinció.