Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Fina Guerrero (45 anys) és mestra d'educació primària de l'Escola La Floresta des de l'any 2002. Va entrar a magisteri de casualitat, però ben aviat es va enamorar d'una professió molt feminitzada i que li ha permès ajudar moltes generacions de santcugatencs. Com a mestra ha viscut i patit algunes dificultats afegides que es troben les dones en aquest àmbit professional i que, entre altres, la van portar a haver de renunciar al càrrec de l'equip directiu quan va tenir la seva filla.
Fina Guerrero: "Vaig caure al magisteri per casualitat"
"Vaig caure a magisteri per casualitat", recorda Fina Guerrero, que explica que la seva passió era la música. Estava cursant els estudis musicals i quan li tocava decidir una carrera universitària, just arrencava la de magisteri musical: "T'assegurava trobar una feina que em permetria també compaginar-ho amb la música". Però els plans li van canviar ràpidament: "Només començar a treballar, em vaig enamorar de la professió i no em vaig plantejar cap canvi". I així és com des del 2000 va iniciar la seva trajectòria com a mestra, que el 2002 la va portar fins a La Floresta, d'on no s'ha mogut.
I què és el que la va enamorar de la professió? "La teva feina, més que ensenyar, és treure el millor de cada persona". És una via per ajudar: "Pots canviar la vida d'una persona cap a positiu. És molt maco quan torna un exalumne i et diu que el vas marcar".
Una professió feminitzada
L'ensenyament primari és una professió molt feminitzada, on la majoria de mestres són dones. Tot i que Fina Guerrero es va trobar molts homes a la carrera de magisteri musical, quan va arribar a l'escola eren sobretot dones. Una tendència que s'ha mantingut. Considera que el motiu és en l'àmbit cultural de la societat. "En general, des de petites se'ns enfocava a cuidar bebès, a fer d'infermeres, etc. En els homes no se'ls hi ensenya tant".
A més, la realitat és que la majoria de referents sobre cuidadors i mestres que tenen els infants són dones. Així, si la gran majoria de mestres són dones, és més difícil que un home vegi la professió com una opció de futur: "Els nens tenen una falta de referents masculins positius a l'escola, perquè n'hi ha molt pocs". "Els infants ho veuen i ho reprodueixen". "Hi ha d'haver un canvi de mirada des de casa", apunta Guerrero, que creu que ja està canviant.
Per exemple, en els seus 24 anys de mestra, ha constatat com cada vegada els pares s'han fet més corresponsables de l'educació dels infants: "Abans, només venien mares a les reunions". Tot i això, apunta que encara ara la càrrega mental i de gestió de la relació amb l'escola recau més en les mares, com constata en grups de whatsapp o en les comunicacions amb el centre.
Guerrero: "He passat per vuit direccions i només una era una dona".
Una altra situació amb què s'ha topat Fina Guerrero és que en les vuit direccions amb les quals ha treballat, només una ha recaigut en una dona. "Tot i que la majoria de mestres eren dones, als càrrecs directius hi accedien més els homes. És significatiu". "És un tema de conciliació. Els homes ho han tingut més fàcil que les dones per conciliar", resumeix. Ara està canviant i, de fet, totes les direccions de Sant Cugat estan en mans de dones.
Però posa d'exemple el seu cas. Quan es va quedar embarassada de la seva filla, formava part de l'equip directiu de La Floresta com a secretària. Als sis mesos d'embaràs va haver de demanar la baixa: "Ningú em podia substituir i vaig haver de fer la feina igual". A més, en aquell moment, els càrrecs directius no es podien acollir a reduccions de jornada: "Si volies fer alletament, necessitaves la reducció i havies de renunciar al càrrec". En aquell moment, els homes no es podien acollir a una reducció: "Mentre la carrera de la dona quedava més estancada, la de l'home es podia desenvolupar".
I Fina Guerrero va haver de deixar el càrrec a l'equip directiu per aquest motiu: "Havies de renunciar". Així, en ser mare va haver de deixar l'equip directiu, va perdre el complement de sou pel càrrec i va passar a cobrar menys per la reducció de jornada per poder fer l'alletament.
El tracte de les famílies: "M'infantilitzaven"
Amb poc més de 20 anys, Fina Guerrero ja exercia de mestra i també va haver de suportar alguns comentaris masclistes per part de famílies, especialment de pares. "Quan era més jove, i encara em passa, alguns pares masculins més grans que jo, m'infantilitzaven. I les respostes no sempre eren amb respecte, em tractaven com una nena. Ara ja no passa tant, però a vegades encara em tracten com si estigués per sota".
A la inversa, a vegades els homes que són mestres també són objecte de burla. Fina Guerrero explica un cas d'un mestre de qui en feien burla algunes famílies pel fet de ser home i dedicar-se a l'ensenyament i a "cuidar criatures". "Això encara passa", afirma. I encara més en l'etapa d'infantil, on en tota la seva trajectòria, només s'ha trobat dos homes. Un dels motius, apunta, és que encara té un component més de cura, que els homes no tenen tan inculcat. En canvi, a l'institut està més repartit: "Potser no has tingut la vocació de ser docent des del principi i hi arribes de rebot, ja que no hi ha una carrera de professor d'institut. I potser es considera que no és una feina tant de cuidar, sinó de traspassar coneixements".
Amb tot, Fina Guerrero creu que cal un canvi cultural en la societat perquè els infants vegin que les tasques de cura i atenció és cosa de dones i homes i emfatitza la importància que els nens i nenes tinguin referents en aquest sentit: "Això comença des de què juguem a les cases i que els pares siguin corresponsables i cuidadors".
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.