Giró defensa "un periodisme contra les injustícies" en l'inici del Curs d'Estiu d'UNIPAU

La Universitat Internacional de la Pau (UNIPAU) ha donat el tret de sortida a la 38a edició del Curs d'Estiu, una edició enguany centrada en la privació de la llibertat, l'acte inaugural de la qual ha tingut lloc al Claustre del Monestir el dijous 6 de juliol. En aquesta 38a edició, el Curs d'Estiu d'UNIPAU comptarà amb una 20a de conferències que buscaran reflexionar sobre la privació de la llibertat en diferents àmbits, des del periodisme fins a la tecnologia i abordant temes com l'esclavitud moderna o el tràfic humà.

La presidenta d'UNIPAU, Neus Sotomayor, ha estat l'encarregada d'inaugurar aquesta edició i ha destacat el valor de seguir realitzant aquests cicles de xerrades per recuperar el moviment pacifista: "El Curs d'Estiu d'UNIPAU va començar el 1984, en una època plena de moviments pacifistes i antimilitaristes a causa de les guerres que va patir Europa en la 2a meitat de segle. Tot i que semblava que actualment havia canviat la concepció de la cultura de la pau, més enfocada a la justícia global, ens trobem amb la necessitat de recuperar aquesta mirada antimilitarista amb la Guerra a Ucraïna, i és que el moviment pacifista està desapareixent".

En l'acte inicial també ha estat present Xavier Masllorens, president de l'Institut Internacional per la Pau, qui ha fet èmfasi que per arribar a la pau es necessita un canvi de paradigma: "La cultura de la pau no és només de militància, sinó de nodrir el pensament. Hem de canviar el sentit comú de la societat que pensa que l'enemic està en l'exterior, que qui la fa, la paga i que altres han de resoldre els conflictes per nosaltres. Hi ha un altre model possible".

Finalment, l'alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès (Junts), ha celebrat poder lluitar per la pau des del municipi: "Estem molt orgullosos que es lluiti per la pau des de la nostra ciutat". Vallès, a més, ha destacat que la llibertat "és un concepte que trobem a faltar quan ens adonem que l'hem perdut".

La censura en el periodisme

El professor de periodisme de conflictes Xavier Giró ha estat l'encarregat d'encetar el cicle de xerrades d'enguany, reflexionant si la llibertat d'expressió, sobretot quan inclou discursos d'odi, ha de ser censurada, en una xerrada amb el nom de La llibertat d'expressió i d'opinió. Ni absoluta ni castigada. Una perspectiva des del periodisme de conflictes. En aquesta conferència, Giró ha defensat que els periodistes no han d'amagar els conflictes existents, però que es poden combatre les discriminacions des dels mitjans de comunicació.

El que fou professor de la Universitat Autònoma de Barcelona ha utilitzat d'exemple la revista francesa Charlie Hebdo, la qual va satiritza el discurs d'odi. Sota aquest paraigua, Giró ha preguntat als assistents sobre quins temes es pot fer burla i quins són aquells que no haurien de tenir cobertura periodística, apuntant segons el seu parer que el discurs d'odi no s'ha d'amagar: "El discurs d'odi seguirà existint encara que s'amagui, i presentar una idea no és el mateix que defensar-la. És més favorable exposar-la, que no silenciar-la, perquè si no l'exposem, no la podem rebatre".

Giró ha assenyalat que el discurs d'odi esdevé perquè hi ha col·lectius vulnerables i que l'extrema dreta ho aprofita per promocionar les seves idees: "El conflicte neix de les desigualtats, els desequilibris i de l'abús de poder i es culpabilitza les minories a través de les elits. Des del periodisme podem explicar aquestes desigualtats i, per tant, deslegitimar les accions d'odi".

Amb tot, el professor ha defensat cobrir els conflictes amb un missatge constructiu: "S'han de desfer els estereotips i els prejudicis i desetnificar la delinqüència. S'ha de promoure la solidaritat i transmetre la complexitat dels conflictes. Els periodistes tenim reticències que el periodisme ha de ser neutral, quan realment ha de prendre partit contra el racisme, els abusos o les injustícies. La neutralitat ni existeix ni és desitjable, sinó que és un producte del periodisme industrial".

Divendres 7

10 h – José Maria Perceval, doctor en Ciències Socials (EHESS, París) i doctor en CIències de la Comunicació (UAB, Barcelona).: "Com s’inventa, es construeix i es justifica la privació de llibertat a l’època moderna: història d’una exclusió programada"

12 h – Albert Rodríguez i Mar Puga, facilitadors de processos de justícia restaurativa: "De la mirada punitiva al paradigma d'allò restauratiu"

16 h – Cayetano Fernández, investigador en el Centro de Estudios Sociales (CES) a la Universidad de Coimbra: "Anti gitanisme i (in)justícia racial: racisme institucional en tribunals, comissaries i presons"

17.30 h – Elisenda Almeda Samaranch, catedràtica de Sociologia a la Universitat de Barcelona: "Presons de dones i dones empresonades: realitats i debats des de perspectives feministes"

Dissabte 8

10 h – Sebijan Fezjula, investigadora en el Centro de Estudios Sociales (CES) a la Universidad de Coimbra: "Vides romanís sota vigilància: Guetització i control racial"

12 h – Lourraine Leete, coordinadora i advocada al Legal Centre Lesvos: "La necropolítica i migració a Lesbos des de la declaració UE - Turquia"

16 h – Edileny Tomé Da Mata, docent i coordinador del Máster en Derechos Humanos, Interculturalidad y Desarrollo a la Universidad Internacional de Andalucía: "Els confins racials a Espanya. Empresonament selectiu amb aspectes ètnics-racials"

17:30 h – Rosa Cendón, defensora dels drets de les víctimes del tràfic d’ésser humans: "L'esclavitud moderna com a instrument de poder i privació de llibertat"

Diumenge 9

10 h – Beatriz Mesa, politòloga: "Segrestos i la guerra en el Sahel"

12 h – Chema Caballero, escriptor i consultor de cooperació i desenvolupament, llicenciat en Dret per la Universidad Autónoma de Madrid i Màster en Dets Humans i resolució de conflictes per la Long Island University de Nova York: "Nens i nenes soldat"

Dilluns 10

10 h – José Ángel Ruiz Jiménez, director del Instituto Universitario de la Paz y los Conflictos i professor a la Universidad de Granada: "L’ús i instrumentalització dels cossos. Deshumanització, violència i trauma"

12 h – Nico Valle, membre de la secció Internacional de TV3 i periodista especialitzat en conflictes armats i crisis humanitàries: "Tràfic humà al Magreb. Africans que esclavitzen africans"

16:30 h – Judith Membrives, tècnica de digitalització de lafede.cat: Taller "Tecnologia per vigilar"

Dimarts 11

10 h – Maria Creixell, membre de la Coordinadora Obrint Fronteres: "El padró, la primera pedra (però no l’última) en el camí cap a la inclusió social"

12 h – Sergio García García, professor de Antropología Social de la Universidad Complutense de Madrid: "De la securització de la convivència a la despolicialització dels conflictes"

16:30 h – Jordi Mir, professor de filosofia moral i política al Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i a la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona: Taller "La precarietat contra la llibertat"

Dimecres 12

10 h – Ramon Noró, membre de l’equip de comunicació i incidència d’Arrels Fundació: "Sensellarisme: Prejudicis i realitat"

12 h – Nora Miralles, periodista i investigadora en gènere, militarisme, seguretat i Drets Humans al Centre Delàs d’Estudis per la Pau: "Vincles, comunitat i seguretat humana"

13 h – Neus Sotomayor, acte de clausura amb la intervenció poèticomusical de la companyia MINIMíssimA

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.