“Hem de sobreviure i per fer-ho haurem d’anar-nos-en de Sant Cugat”

Quina és la seva situació actual?

He acabat la prestació de l’atur i encara que rebo una pensió de manutenció per al meu fill, no puc fer front a tots els pagaments, he de pagar despeses dels meus fills, el 50% de la hipoteca de la casa en la qual visc, l’aigua, la llum i el gas... 

De quines entitats rep ajuda?

Cada 15 dies vaig a buscar menjar a Càritas, he rebut kits de la Creu Roja, m’han donat un val per comprar roba per al meu fill. També he rebut molt suport i ajuda de l’assistenta social del Xalet Negre. Vull agrair tota la feina que fan, perquè no m’ho pensava, no tinc paraules per agrair-los-ho...

Segurament no ho havia necessitat mai abans.

Mai, i no m’havia fixat en aquest tipus d’entitat i penso que hem d’estar molt agraïts de tenir-les.

Com ha arribat fins a aquest punt?

De no tenir res? Des del segon dia que em vaig separar. Vaig arribar a casa i vaig veure que no tenia res a la nevera, el meu ex s’ho havia endut tot i sabia que teníem uns nens que havien de menjar. També va buidar els comptes, em vaig dir: “He d’anar a algun lloc” i vaig anar a Càritas, que em va derivar a una assistenta. 

Una de les barreres a trencar és anar a demanar ajuda. En el seu cas va ser així?

Tenia vergonya pels meus fills, ja que prou malament ho van passar amb la separació. A mi no me’n feia, provinc d’una família humil i sempre m’he sabut adaptar, però els meus fills no, i això em fa mal. 

És difícil viure a Sant Cugat?

Molt, fa un any que no pago impostos, abans és donar menjar als meus fills i quan compares amb gent que viu fora em plantejo anar-me’n. Quan es vengui la casa, si no he trobat feina, marxaré. Hem de sobreviure i segurament per fer-ho, haurem d’anar-nos-en.

Pateix pobresa energètica?

He demanat ajuda per pagar les factures. Des de Serveis Socials me n’han pagat algunes, jo n’he pagat algunes alguns mesos que he pogut, també hem estat algun mes amb la llum tallada. Ara vindrà l’hivern i no sé com ho faré, passaré uns mesos fotuts. 

Ha demanat ajuda a familiars?

A la meva germana, però la meva família també té una situació complexa. Intento demanar el mínim, si no he de menjar, no menjo. He perdut 20 kg, encara que ara he recuperat una mica de pes.  

   

Com es planteja el futur?

Sóc dins la cinquantena i quan vaig a buscar feina ja no m’agafen i això que he estat 30 anys com a auxiliar de clínica, però prefereixen agafar gent jove. M’estic movent i penso: “Quins dies m’esperen”. Seria tan feliç de trobar una feina per poder arribar a final de mes. Quan em diuen que sóc el perfil que busquen, però no l’edat, fa molt mal.

Coneix gent en la seva mateixa situació?

No, perquè m’he tancat en mi mateixa, però quan vaig a Càritas veig molta gent. Gent jove i gran i penso com s’ho deuen estar passant les mares que veig amb nens petits i em fan molta pena.