Història de l'11 de setembre a Sant Cugat, Diada Nacional de Catalunya

L’Onze de Setembre no és una data per al record, que també, sinó una celebració que, a través dels anys, ha anat adquirint uns matisos ben diferents en funció de la situació política i social de l’Estat espanyol i de la mateixa Catalunya. No parlem de la forma en què ha canviat des de la mort del dictador, l’any 1975. Durant aquells anys, a Sant Cugat i arreu del país, tothom havia de cercar la manera de commemorar el dia que Catalunya va perdre la identitat. A Sant Cugat, l’any 1977, es va organitzar un acte reivindicatiu a la plaça d’Octavià amb la lectura d’una proclama. Tot seguit, els assistents es van dirigir a la Plaza de los Caídos i la batejaren amb el nom de Rafael Casanova al mateix temps que tapaven (amagaven) l’antic monument feixista amb una senyera damunt de la qual s’hi havia pintat la figura del conseller en cap, patriota i heroi de l’11 de setembre de 1714, Rafael Casanova.

Més endavant, el poble català no es posava d’acord a l’hora d’unificar la celebració, tot i que el Parlament de Catalunya, l’any 1980, ja havia declarat l’11 de setembre com a dia festiu. Sense anar més lluny, a la celebració de l’any 1986, un grup de santcugatencs, en veure que les forces polítiques del municipi no eren capaces de trobar la manera de celebrar la Diada de forma unitària, “es van començar a engrescar per anar el matí de la Diada a netejar un tros de bosc en senyal de protesta per la manca d’interès oficial i de reivindicació d’una necessitat urgent per prevenir que un proper estiu tota la serra de Collserola quedés convertida en un fregallot negre, consumida la seva vegetació pel foc”. Així s’expressà el cronista local Joan Tortosa.

Deu anys després, essent alcalde Joan Aymerich, es va produir l’acord institucional per restaurar el monument a Rafael Casanova, cosa que es veié acomplerta l’any següent, en què el batlle va aprofitar la inauguració per reclamar en el seu discurs institucional “l’autodeterminació de la nació catalana”. Aquell mateix 11 de setembre de 1997, al balcó de l’Ajuntament només hi onejà la senyera, cosa que no succeeix aquests darrers anys a causa de les queixes dels partits conservadors i també d’alguns veïns. Aquests fets van succeir deu anys després de l’inici del nou procés consistent a recuperar les nostres institucions democràtiques amb el retorn de la Generalitat i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia. Ara tenim a les nostres mans la possibilitat de reconstruir la República Catalana. 

Però si hi ha una Diada per a la història que els catalans recordem amb emoció, fou la del 1976 a Sant Boi de Llobregat. En aquella multitudinària manifestació, en Jordi Carbonell, que ens va deixar el passat 22 d’agost, en el seu discurs va alertar, “Que la prudència no ens faci traïdors”.  

Actualment, a més dels actes populars i tradicionals organitzats per l’Ajuntament de Sant Cugat, cada Onze de Setembre els partits polítics fan l’ofrena al monument a Rafael Casanova. Com ja he dit en altres ocasions, hi trobo a faltar la presència de les entitats i associacions locals pel caire cívic, social i cultural que inclou la celebració.

El discurs institucional a càrrec del màxim representant del Consistori, any rere any, ha anat prenent un caire més reivindicatiu i contundent en la demanda de la independència de Catalunya.

Fa 1028 anys Catalunya ja existia com a poble independent i això poques nacions europees ho poden dir. I tossuts nosaltres, des que vam perdre aquesta condició, sempre ha tornat a rebrotar dins el cor dels catalans l’anhel per recuperar les nostres llibertats.

En aquest moment, tenim una majoria independent a l’Ajuntament de Sant Cugat i també al Parlament que representa els catalans que s’han compromès per la independència. Per primer cop, la societat civil, les institucions i el poble català tenim a les nostres mans la possibilitat de reconstruir la República Catalana per seguir bategant. Aprofitem-ho!