Desenes d'influencers santcugatencs triomfen a les xarxes socials

Sant Cugat té desenes d'influencers. Alguns dels més coneguts són Gerry Querry Berry, Carla Molina, Andrea Schonofer o Maria Calvet. D'altres, amb no tants seguidors però amb perfils més activistes, són Delfina Toso (animalisme i veganisme) o Jordi Brizo, membre de l'Assemblea LGTBI+ de Sant Cugat i baixista a la banda santcugatenca de punk rock Els Dröpools.

Més info: L'activista santcugatenc Jordi Brizo publica 'Doce galaxias y una corbata de patitos'

Influencer és un terme que es fa servir per aquelles persones que creen contingut a les xarxes socials i tenen prou seguidors i credibilitat com per crear una influència gran en la societat. Els influèncers més comuns són perfils de noies joves que retransmeten el seu dia a dia, les seves rutines de matí i nit, els seus maquillatges o la seva roba. Aquest seria el cas de la Carla, la Maria o l'Andrea, que és també usuària del Junior Sant Cugat. Les xarxes socials que fan servir són Instagram, Youtube, Twitter, Twitch o TikTok.

A més, hi ha altres perfils que cada vegada són més buscats, com els de contingut humorístic. Seria el cas del tiktoker i twittaire Gerard Querol (Gerry Querry Berry), un estudiant d'ESADE que l'abril de 2021 va crear TinderCat, una plataforma informal on els joves entren a lligar amb altres joves.

Més info: El santcugatenc Gerard Querol crea TinderCat, un nou format per lligar en línia

També es troben perfils monotemàtics on el creador de contingut té un missatge clar que vol transmetre. Delfina Toso és activista pels drets dels animals i vegana, i al seu compte d'Instagram es fa ressò de les concentracions a la vegada que fa vídeos divertits amb la voluntat d'influenciar en la seva lluita.

Existeixen altres casos temàtics com el de Pau Clavero, un youtuber i instagramer que domina la fotografia i el vídeo i crea contingut més artístic. També hi ha la Gina Estapé, més coneguda com a My Healthy Bites, una nutricionista que comparteix receptes i explica el procés de nutrició amb una vessant molt didàctica. Per últim en aquesta selecció tenim a Miquel Feliu, un jove de la parròquia de Sant Pere d'Octavià que està malalt d'un càncer anomenat Sarcoma d'Ewing i comparteix el seu dia a dia al compte @ViviendoConEwing.

Nou-rics. Influencers que cobren per ser-ho

A banda dels influencers de Sant Cugat, n'hi ha d'altres que han triat la ciutat per viure-hi, almenys durant una temporada. És el cas d'Ibai Llanos, un creador de contingut que acumula milions de seguidors i un poder adquisitiu suficientment alt com per poder tancar el supermercat Carrefour de Sant Cugat durant unes hores per jugar a fet i amagar amb els seus amics. "Aquí hi ha un factor de classe important", explica Lídia Coll, sociòloga santcugatenca. "Quan els influencers tenen més diners i generen més enveja pel que fa als patrons capitalistes, tenen més poder i influència".

Més info: Tanquen el Carrefour de Sant Cugat perquè Ibai jugui a fet i a amagar

I Coll trasllada aquesta lògica als productes que es venen des d'alguns comptes d'influencers. "L'objectiu de l'influencer és generar credibilitat. Tot el que fan ha de generar credibilitat, des del producte que venen fins a la seva rutina de matí", explica Coll. "Quan els productes són més exclusius o tenen un preu més alt, és quan tenen més atracció". 

És cert que això canvia depenent de l'influencer. Aquells que són més petits o que no viuen de les xarxes socials no depenen d'una marca. Treure profit econòmic pot ser un objectiu dels creadors de contingut, però també pot ser visibilitzar una lluita, compartir la feina artística, o crear una espècie de portfoli.

Sempre han existit els influèncers

David Rivero, un altre sociòleg santcugatenc, assegura que tothom "té la capacitat de generar una gran influència". "Des de la sociologia del consum destaca el fet de poder transmetre constantment la teva vida. És la capacitat que tenen les xarxes de transgredir l'àrea privada i la pública". Rivero explica que sempre hi ha hagut influencers, però que abans es tenien "dues àrees, privada i pública. Ara qualsevol persona té constanment un mecanisme de difusió i les empreses de publicitat ho han aprofitat molt bé". El món de la publicitat a través dels creadors de contingut mou molts diners i és cada vegada més present. "Les plataformes no només són un espai publicitari com el de la televisió, arriba d'una manera difuminada. Això fa que el públic que està absorbint la publicitat a vegades no ho sàpiga".

Rivero es refereix a quan un influencer fa servir, per exemple, una marca de xampú concreta perquè té un conveni amb l'empresa. Des de l'1 de gener de 2021 les persones que treballen amb les xarxes socials estan obligades a indicar de manera visible que estan fent publicitat quan estiguin promocionant una marca a canvi de diners.

Coll concideix amb ell: "Sempre hi ha hagut influencers, abans se'ls deia prescriptors i venien més del món de la televisió, música o cinema. Les marques els utilitzaven com eines per vendre productes. Els fan servir per apropar-se al públic i els escullen segons el perfil: qui tingui credibilitat per vendre un producte o servei concret, serà l'escollit".

A vegades, un equip al darrere

Quan se li pregunta a Lídia Coll per les avantatges del món de les xarxes, com podria ser la transversalitat de les lluites socials, hi està d'acord, però ho matisa: "Es transversalitzen missatges de tot tipus, des de compartir que una protectora necessita mantes pels gossos, fins a una noia que desapareix a un barri de Salamanca, passant pel conflicte a Palestina. Són coses que als consumidors no ens toquen de prop i ells fan que arribi", explica. "Però ells tenen una marca i mànagers al darrere que els diuen què compartir i què no. Tu crees unes expectatives amb una persona referent que deixes que t'aconselli i a vegades et decep". Coll ho exemplifica amb un cas en concret: "Ara hi ha hagut el cas d'un cantant que ha resultat ser un agressor i resulta que els famosos que el coneixen no s'han posicionat. Un dia m'estàs transmetent un missatge súper empoderador però al dia següent no ho poses en pràctica", lamenta. "Te n'adones que són persones que s'estan instrumentalitzant per vendre't coses i et plantejes el paper humanitzador que et venen mostrant-te la seva vida privada".

És cert que això canvia depenent de l'influencer. Aquells que són més petits o que no viuen de les xarxes socials no depenen d'una marca. Treure profit econòmic pot ser un objectiu dels creadors de contingut, però també pot ser visibilitzar una lluita, compartir la feina artística, o crear una espècie de portfoli.

Un equip darrere d'una persona no és diferent a altres esdeveniments històrics com el llarg programa Elena Francis, que durant anys de franquisme i post-franquisme va entrar a les cases a través de la ràdio en format de consultori femení, on Francis era realment un conjunt de guionistes que decidien què respondre a cada persona i que, depenent de qui toqués, imposarien respostes de vegades força dures i molt llunyanes al que et recomanaria una amiga.

La llengua

Dels joves famosos que hem comentat, només dos creen contingut en català. Els altres ho fan majoritàriament en castellà, però també en anglès. A més, sovint les persones que tenen fama es traslladen a les capitals, com Barcelona o Madrid. Lídia Coll és molt crítica amb aquest tema: "Com passa en el món de la música i la televisió, un ha d'escollir si prioritza defensar la terra o formar part d'un gran sector amb molt poder econòmic i influenciador", explica la sociòloga. "Naturalment, les persones que fan contingut en castellà o anglès tenen més seguidors. És el pacte amb el diable, acabes renunciant a demostrar a les joves que es pot vestir molt bé, es pot portar una rutina molt sana, defensar els drets LGTBI+ i de les dones sense parlar castellà".

Com afecta al jovent i a la població en general

Una de les habilitats de l'influencer, i de les persones influenciants en general, és aconseguir que la seva audiència faci accions que, sense ells, no farien. I aquestes accions poden tenir objectius molt diversos.

"Les xarxes socials són el cor de les joves, ens movem a través de missatges, tenen una capacitat de mobilització i influència tan gran que és impossible negar-ho. Qualsevol imput, com els anuncis d'Instagram, els TikToks...", avança Coll. "Té un gran impacte en els joves, des de coses positives com viralitzar esdeveniments polítics que han d'arribar a la gent fins a parts dolentes com els transtorns de conducta alimentària, o la impulsivitat".

"Rebem la informació a una velocitat tan ràpida que un dia ens venen una màquina per a fer tortitas i al dia següent un raspall per ondular el cabell", comenta la sociòloga. "És una manera de consumir molt efímera. Una setmana necessites una cosa i a l'altra te'n venen una altra. Crec que això ens torna boges a les joves."

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.