Iolanda Segura (USTEC): "Feia anys que els mestres no reaccionaven amb tanta contundència"

Els mestres i professors de Catalunya han organitzat una vaga pels dies 15, 16, 17, 29 i 30 de març. Són diversos els motius per convocar-la, però principalment reclamen que es reverteixin les retallades de 2010 i que es garanteixi "tranquil·litat" després dels dos anys de pandèmia. Parlem amb Iolanda Segura, portaveu de la Unió Sindical dels Treballadors d'Ensenyament de Catalunya.

Per què l'ensenyament fa cinc dies de vaga?

La qüestió és molt bàsica: fa molts anys que suportem un paquet de retallades que se'ns van aplicar el 2010. Fa dotze anys d'això i no hi ha hagut voluntat de revertir-les. Alguna petita cosa sí, però amb el volum gros no hi ha hagut manera. Se'ns van fer una sèrie de promeses incomplertes reiteradament. Això ha provocat una indignació.

La pandèmia ho ha agreujat?

Arribem a un context de pandèmia que ja sabeu com hem viscut. Es va evidenciar que el sistema educatiu patia moltes mancances. I moltes venien derivades de les retallades. A més de retallar els nostres drets, també es van augmentar ràtios i disminuir plantilles. Ara resulta que ens apliquen una sèrie de canvis en un moment en què necessitaríem tranquil·litat i tornar al curs amb normalitat. Hem viscut dos anys de situació extraordinària que ha tensat i desgastat molt al personal dels centres. No s'ha pogut treballar de manera normal, se'ns han canviat els protocols constantment, ens hem anat adaptant a la situació, als contagis, a les noves onades, a la poca protecció... Hem dit prou.

"Suportem un paquet de retallades que se'ns van aplicar fa 12 anys"

Entre d'altres coses, s'avança l'inici de curs.

La forma com va anunciar el canvi de calendari Josep González i Cambray, conseller d'Educació, va deixar en evidència que el Departament ens menysprea de forma pública. Ja abans, les meses de negociació no servien de res, però almenys es feia el paripé de passar-nos les mesures. Ara ja expliquen la decisió directament via roda de premsa sense donar-nos-la a conèixer prèviament, visibilitzant que no compten amb nosaltres per a res. Fins aquí hem arribat.

També es fan canvis al currículum: més castellà i menys filosofia.

Amb el canvi de currículum, qui més rep és el cos de secundària. Perquè allà es retallen moltes hores de matèries tècniques, s'elimina la filosofia a 4t d'ESO, s'implementen les competències bàsiques fent-les passar per davant del coneixement... A més, es deixa autonomia als centres per triar certes matèries. Això potencia la segregació i la desigualtat.

Tot això no ha estat consultat amb la comunitat educativa. És una acumulació de greuges que ha portat al col·lectiu a reaccionar de manera contundent. Ha passat una cosa que feia molts anys que no passava: la gent s'està bellugant al marge del sindicat. Nosaltres hem organitzat la part grossa, però també s'estan organitzant entre ells més actes de protesta, piquets, assemblees de centre per animar la gent a la vaga, han fet cartells... Hi ha un moviment assembleari molt potent.

"S'apliquen molts canvis i ara necessitaríem tranquil·litat i tornar al curs amb normalitat"

La direcció dels centres educatius també podran escollir qui tenir al seu equip.

El decret de plantilles et dona la possibilitat de crear unes places amb unes característiques especials, els "llocs específics de perfil". Així, les direccions poden detallar aquestes places a mida de la persona que volen al centre. Per tant, si volen a un treballador concret, crearan la plaça a mida del seu perfil. Això priva al personal que li tocaria la plaça per número d'antiguitat i fa passar persones que no tenen una posició tan alta. Es crearia una xarxa de clientelisme i amiguismes als centres. Mata la democràcia perquè això pot ser utilitzat perquè les direccions decideixin que si un professor no encaixa amb la línia pedagògica o qüestiona les decisions del centre, l'any següent no el reclamaran. O si estàs embarassada, potser tampoc els interessa que et quedis el curs següent.

I què passa amb el personal interí?

Tenim un alt nombre de personal interí que fa més de tres anys que treballa en un centre. Europa ha determinat que es troben en situació d'abús de temporalitat i se'ls hauria d'estabilitzar i donar plaça fixa. És un altre tema que està obert sobre la taula. Les administracions en són culpables i no estan donant la resposta que haurien de donar. En lloc de beneficiar al treballador, el posa en un estat en què podrien perdre la feina.

"La forma com va anunciar el canvi de calendari Josep González i Cambray, conseller d'Educació, va deixar en evidència que el Departament ens menysprea de forma pública"

Què vol dir que voleu recuperar poder adquisitiu amb el "reconeixement del primer estadi de 9 a 6 anys"?

Això està dins del paquet de retallades. Nosaltres tenim un complement de promoció docent que és l'"estadi". L'assolim cada sis anys. El 2010 es va decidir que el primer estadi l'assolíem als nou enlloc de als sis. Per tant, es perd poder retributiu. És una retallada de sou. Aquesta mesura es va aplicar a tot l'estat espanyol. Ara a la resta de l'estat s'ha revertit la mesura i aquí no. Es continua mantenint després de 12 anys perquè diuen que no hi ha pressupost.

Hi ha famílies que es queixen de la vaga i defensen el nou calendari com a mesura de conciliació.

No guanyen res les famílies amb aquest avançament de calendari. Són uns dies. Què els soluciona? No dona resposta a la conciliació familiar. Si volguéssim donar resposta hauríem de tenir obert cada dia de l'any i cada hora del dia. S'haurien d'ajustar els calendaris i horaris laborals. Tothom ha de fer mans i mànigues per anar a buscar a la canalla al migdia i a la tarda. No tothom plega de treballar a quarts de 5 per anar a recollir els fills. La conciliació familiar no se soluciona avançant el calendari uns dies. Es tenen problemes tot l'any. El que s'hauria de fer és reestructurar el sistema laboral per poder estar a casa abans. No és l'escola qui ho ha de resoldre.

"No és l'escola qui ha de solucionar la conciliació familiar, sinó que s'ha de reestructurar el sistema laboral"

A més, el 23 de març hi ha un sisè dia de vaga en defensa del català a l'escola.

Es reivindica la defensa de la immersió lingüística com a model d'escola catalana, i el català com a llengua vehicular del sistema educatiu. Es demana la no aplicació de la llei del 25% de castellà.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.