Jaume Ambrós, qui portava els santcugatencs a la platja

El santcugatenc Jaume Ambrós va néixer a Terrassa "a l'època de Primo de Rivera", com diu, el 30 de maig de 1926. Fill d'una família "una mica nòmada", com la defineix, van anar vivint a diferents llocs. "Quan vaig marxar al servei militar a Àfrica, vivien a Sabadell, i quan vaig tornar de permís l'any següent, ja estaven vivint a Sant Cugat", apunta. "Fa 70 anys que visc a Sant Cugat", concreta. Inicialment, al carrer de Santa Maria, per passar a viure després a la Colònia Oller, anant cap a Mira-sol, quan es va casar amb la seva dona de Terrassa, i posteriorment al centre de la ciutat.

"El qui em feia de pare, havia estat tractant de vins, i al final, va posar un autobús a Sant Cugat". Un autobús que després va ser ell qui va conduir en venir a Sant Cugat. "L'autobús feia una línia de la plaça de l'Estació, cap a la rambla de Ribatallada, carretera amunt fins a la plaça dels Quatre Cantons, el carrer de Santiago Rusiñol que era de doble sentit, i cap a l'avinguda de Cerdanyola fins al passeig de Torreblanca. Allà donàvem la volta. I aquest era tot el recorregut que fèiem nosaltres, amb diferents parades", recorda.

"Portàvem els jugadors del Club de Futbol Sant Cugat als partits de diumenge"

Una activitat, la de conduir l'autobús a Sant Cugat, que li porta molts records de la ciutat en aquells anys. I és que, a més de l'autobús, tenien també un "cotxe d'excursions", un "autocar petitet que també portàvem el pare i jo, i amb el que vam fer moltes sortides durant dos o tres anys". Així, per exemple, recorda com "portàvem els jugadors del Club de Futbol Sant Cugat als partits de diumenge", i com a l'estiu, "els dijous plantàvem l'autocar a la plaça de l'Estació, i l'omplíem de gent que pagaven no sé si una o tres pessetes, i anàvem al Garraf, a banyar-nos".

Ja de casat, Ambrós va marxar a treballar a Barcelona. Allà treballava de mecànic, una feina que és la que més ha fet, fos de cotxes, o d'altres coses. "A Barcelona treballava a una fàbrica de gènere de punt i confecció, i vaig anar de mecànic, de manteniment, perquè hi havia una quarantena de màquines de cosir, telers, i coses d'aquestes", recorda.

"En aquells temps havies de treballar més hores del compte"

Una feina que compaginava amb la de repartidor. "En aquells temps havies de treballar més hores del compte, i a les tardes i els caps de setmana, ajudava al forn de Mira-sol, repartint pa i orxata", recorda.

Posteriorment, a Sant Cugat, va treballar a Cal Marlet, al carrer de Francesc Moragas actual, on hi havia un taller "on fèiem maquines de bobinar, de fer cons de fil, i vaig arribar a ser muntador", explica, recordant com "anava a muntar màquines a tota la conca del Ter", a més de fer de xofer del propietari de la fàbrica.

Vincle amb Sant Cugat

El vincle d'Ambrós amb la ciutat també està relacionat amb el món cultural de Sant Cugat. De fet, ja de jove havia cantat amb diferents cors a Sabadell. Ja a Sant Cugat, es va integrar a La Unió. "Vivia davant del carrer del Teatre, al carrer de Santa Maria, i allí davant tenia La Unió, així que ho tenia a prop", recorda. Allí es va assabentar de l'existència de La Lira, i més tard s'incorporava a L'Orfeó de Sant Cugat, on també van cantar el seu germà i la seva germana.

Un dels motius pels quals ha estat reconegut per la ciutat ha estat per ser membre de la Penya Regalèssia, amb la qual va ser nomenat Fill Predilecte de la ciutat. "Vaig començar a anar a l'ermita del Sant Crist de Llaceres, on el meu germà va fer tota la part de fusteria, i em van començar a engrescar a què anés amb la Penya Regalèssia, i vaig començar a anar a Sant Medir, on estaven fent les obres, que ja gairebé estaven enllestides", recorda.

El Sant Cugat d'abans i el d'ara

Ambrós guarda diferents records de Sant Cugat. En recorda especialment, de quan era jove, com el carrer de Santa Maria ja estava empedrat. Recorda la fonda que hi havia, on ara hi ha les galeries comercials, "on feien els millors peus de porc de tot el món", assegura. "Era un bar on anàvem a jugar a cartes, i darrere hi havia els cines", apunta. Recorda també especialment la celebració del Corpus, amb les catifes de flors als carrers.

"Una de les coses que a mi no m'agraden, és que queden poques places i carrers de terra"

Pel que fa al canvi que ha viscut la ciutat en les últimes dècades, Ambrós assegura que no li agrada. "Una de les coses que a mi no m'agraden, és que queden poques places i carrers de terra, perquè la plaça de Barcelona encara es conserva, però no sé si n'hi ha cap altra. Tot és ciment, i tot trepitges ciment", lamenta. "Sant Cugat ha canviat molt", afirma, recordant algunes de les masies que hi havia a la rambla de Ribatallada, per exemple, i com ara tot són blocs de pisos.

Ambrós i les noves tecnologies

Als seus 93 anys, Ambrós és molt actiu a Instagram. "Sempre havia fet anar ordinadors jo. Però va arribar un moment que, amb els disquets antics de cartó, ja no m'hi cabia res. I el meu nét m'anava explicant com fer les coses, i m'he hagut d'espavilar", descriu. "Ara, el meu fill em va comprar un mòbil, per fer funcionar el cap, i mira, estic a Instagram, que hi tinc coses de records", explica, destacant que "em serveix per jugar", i seguir els seus familiars.