Què recorda de quan va néixer el TOT Sant Cugat, l’any 1985?
Que de seguida m’hi vaig apuntar, és clar. Aleshores treballava a ca l’Oristrell, a la ferreteria. Jo repartia el material amb la furgoneta; com que teníem una sucursal a Rubí, cada dia portàvem el gènere de Sant Cugat a Rubí.
El llegeix, per tant, des del primer dia!
A casa sempre l’hem tingut, des que va sortir. El llegeixo cada setmana. Per a nosaltres era com el diari del poble, encara que després també vam tenir el DIARI de Sant Cugat.
I què és el que més li interessa?
Normalment jo començo per la primera pàgina i acabo per l’última, ho llegeixo tot. Però potser el que més m’interessa són les notícies d’actualitat.
Per a Sant Cugat, què creu que representa tenir un mitjà com el TOT Sant Cugat?
Que és una ciutat viva, perquè això del TOT ho llegeix gairebé tothom, i és clar, va molt bé, perquè d’alguna manera et fa relacionar amb el poble. El TOT fa poble. És una manera també que la gent sàpiga quines activitats s’hi fan.
Vostè que ha viscut a Sant Cugat sempre, li agrada més el Sant Cugat d’ara o el de fa 30 anys?
Home, abans ens coneixíem tots! Anaves pel carrer i es coneixia tothom. Ara ja no coneixes ningú perquè hi ha tanta gent... Abans era un poble, ara és una ciutat. És la vida, que va evolucionant. Jo a més havia estat pagès. Però també es pot ser-ho ara. Jo, per exemple, tinc un hort a casa.
Vostè que és un dels primers lectors, prefereix el paper o el digital?
En el meu cas, el paper, i penso que la gent gran, com a mínim, necessitem el paper. Jo a Internet ja no hi vaig entrar. A mi m’agrada més el paper, poder-lo llegir, poder-lo tocar.
Entenc que sobre això hi ha opinions de tota mena, però la meva és aquesta.