Jordi Sunyer: "Sant Cugat ha de ser líder en qualitat de l'aire"

Set milions de persones moren anualment a tot el món per la contaminació atomsfèrica segons l'Organització Mundial de la Salut. A les grans ciutats, aquests efectes es veuen en l'augment de malalties cròniques, cardiobasculars i càncers i, fins i tot, en el desenvolupament del cervell.

La Comissió Europea va llançar un ultimàtum a Madrid, Barcelona i al Vallès perquè reduiexin els seus nivell de contaminació, que es troben per sobre dels límits legals. En aquest context, s'ha aprovat el primer pla estratègic de la qualitat de l'aire a l'Àrea Metropolitana de Barcelona que, entre altres, preveu la retirada dels cotxes de més de vint anys d'antiguitat.

De tot plegat en parlem amb el santcugatenc Jordi Sunyer, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universidad Pompeu i un dels màxims experts mundial en els efectes sobre la salut de la contaminació atmosfèrica.

"Respirem un aire que no compleix els paràmetres legals"

Quin aire tenim a Sant Cugat i a l'entorn?
L'aire que respirem no compleix els paràmetres legals que marca la Unió Europea, que estableix uns límits per sota dels què proposa l'Organització Mundial de la Salut per protegir la salut. Els nivells de NO2, que sobretot són emesos pel trànsit de dièsel, són molt superiors des de fa molts anys el que estableix la Unió Europea.

Quins efectes sobre la salut ja s'han demostrat?
Sabem que té múltiples efectes. La contaminació atmosfèrica explica el 20% dels infarts de miocardis i el 33% dels ictus, a més d'altres malalties cròniques... També hi ha estudis que ho relacionen amb l'alzheimer. Nosaltres també hem fet estudis durant l'embaràs i la infància i hem vist com la contaminació té efectes sobre el nadó. Hem comprovat com un infant que surt d'una mare que viu en una zona de contaminació és més petit i pot néixer abans. I el més impactant és que el desenvolupament del cervell dels nens que viuen en zones de contaminació atmosfèrica és més lent.

La relació entre malalties i contaminació és evident.
En dies que augmenta la contaminació de partícules en deu micrograms, els infarts de miocardi augmenten entre un 1 i un 2%. A nivell individual pot ser un risc petit, però a nivell col·lectiu, si augmenta durant molts dies l'any el nombre de morts o casos d'ictus, té un impacte molt notable.

Hi ha consciència de tot plegat?
L'OMS quantifica la contaminació atmosfèrica com un dels factors prevenibles de la salut més importants, quasi al nivell del tabac i per sobre del nivell de l'alcohol. És evident que s'han de fer canvis.

Sembla que les institucions comencen a aplicar mesures?
Es veu un canvi perquè coneixem molt més els efectes i sabem que podem estalviar malalties i podem estalviar diners. Es comença a moure alguna cosa però les solucions són complexes i requereixen canvis profunds en el model de les ciutats.

"A Sant Cugat no tenim un aire tan net com ens pensem"

Com veu les mesures impulsades a l'Àrea Metropolitana de Barcelona?
És fantàstic que les administracions comencin a treballar i estableixin una estratègia conjunta. Pot ser vista com un primer pas de mínims perquè es proposa només renova un 7% dels cotxes més contaminants. Aquí han d'intervenir els ajuntaments, perquè tenen la capacitat d'anar molt més enllà i regular un percentatge molt més elevat de cotxes. No només els de fa més de vint anys.

Què faria vostè per millorar la qualitat de l'aire?
Les ciutats s'han de transformar i anar cap a una mobilitat sostenible. Sobretot hi ha quatre potes: l'aposta per la bicicleta com el vehicle de dins de la ciutat, guanyar espais per vianants davant dels cotxes, electrificar el transport públic i de mercaderies i fer camins escolars per poder anar a peu o en bici als col·legis.

Com és l'aire de Sant Cugat?
Vam fer un estudi molt exhaustiu el 2012 i vam veure que no teníem l'aire tan net com ens pensem. Hi ha zones de Sant Cugat on la qualitat de l'aire és molt bona i compleix els estàndards legals. Però hi ha altres zones que no ho compleixen i ens situem a nivells mitjans de la ciutat de Barcelona, sobretot pel centre i tot l'entorn de la carretera de Rubí. Per allà on passen més cotxes.

Sant Cugat aposta per una mobilitat sostenible?
Tenim un centre per vianants i zones enjardinades que estan molt bé, però la mobilitat de la ciutat no funciona d'una manera sostenible. La vianantització hauria d'arribar a molts més espais. Sant Cugat té una situació privilegiada per esdevenir la ciutat model a Catalunya en la qualitat de l'aire. No només ha de ser una ciutat verda perquè té molts parcs i està a la frontera amb Collserola, ha d'anar lligat a què tot el municipi tingui una mobilitat sostenible.

Quines actuacions prendria?
S'han de treure els cotxes contaminants de la ciutat i promocionar la bicicleta com el vehicle de transport per dins de la ciutat. Per això ha de canviar tota l'estructura de la ciutat i, per exemple, no pot ser que els carrils bicis aquí estiguin sobre les voreres. Anar a Rubí o Cerdanyola en bicicleta també hauria de ser factible. Això vol dir que s'ha d'ocupar espais dels cotxes per bicicletes, i no competir bicicleta i vianant a la vorera.

"No pot ser que el vehicle més important per anar a l'escola sigui el cotxe privat"

Ha estudiat els efectes de la contaminació en escoles i com influeix en els infants amb un estudi d'escoles de Barcelona i de Sant Cugat. Quines conclusions han tret?
El creixement del cervell que es produeix de manera natural en edat escolar es veia alentit en les escoles on hi havia més contaminació. És obvi que s'han de fer mesures al voltant de les escoles per disminuir el trànsit. De les tres escoles de Sant Cugat, dues eren les que tenien un millor aire i una altra estava a nivells de Barcelona.

Què es pot fer al voltant de les escoles des de Sant Cugat?
No pot ser que per anar a les escoles, el vehicle més important sigui el cotxe. Sant Cugat té una estructura que permetria fer itineraris escolars per anar a les escoles a peu o en bicicleta. Tampoc té sentit que la càrrega i descàrrega dels nens es faci just davant de les escoles. Hem pogut estudiar l'impacte que té la contaminació del trànsit a les escoles sobre el desenvolupament cognitiu dels infants i és evident que té un impacte que hem vist en ressonàncies magnètiques, test per ordinadors... Només amb cinquanta metres de distància, la contaminació disminueix. Per tant, els llocs de càrrega i descàrrega haurien d'estar més allunyats.

Una ciutat pot influir sobre la qualitat del seu aire?
Ho han demostrat molts municipis. Totes les ciutats europees que han fet plans de l'aire, han reduït de forma important la contaminació, cosa que ha vingut acompanyat d'una millora de la salut com una millora del desenvolupament pulmonar dels nens, reduccions d'infarts de miocardi... A Sant Cugat ens mengem la contaminació que creem nosaltres mateixos. Potser algun dia arriba contaminació industrial de Rubí, però la major part és contaminació santcugatenca i, especialment, el trànsit de dins de la ciutat.

Comentava que en cinquanta metres ja es veu diferències en la qualitat de l'aire.
La contaminació es genera al costat d'on viu la gent i per tant són els cotxes que passen per dins del poble els que més afecten. En un carrer on passen més cotxes, hi ha més contaminació i amb només 50 metres ja es veu la diferència. Per exemple, a Califòrnia han fet una regulació molt estricta del trànsit al voltant de les escoles i, fins i tot, prohibeixen fer-ne de noves en zones amb molts vehicles.

Potser també és un tema a tenir present a l'hora de decidir on viure!
Sí. De fet, ja hi ha ciutats que el nivell de contaminació al voltant d'un habitatge influeix en el preu. Aquí encara no passa.

Es parla molt sobre fer esport en zones contaminades. És recomanable?
Sempre és millor fer exercici que no fer-ne. Però, si pots, sempre és millor fer-lo per un lloc on no passin cotxes que per un lloc on en passin molts. Absorbeixes deu vegades més aire quan fas esport i per tant l'exposició també augmenta per deu. S'han de buscar itineraris amb menys contaminació i, només desplaçant-se un carrer, ja hi pot haver una disminució important. Si estàs a Barcelona, per exemple, millor anar per un carrer secundari que per la Diagonal i si corres per la Diagonal, com més allunyat dels cotxes millor.

Com afecta la contaminació en l'aparició del càncer?
Sabem que la primera causa en el càncer de pulmó després del tabac és la contaminació atmosfèrica. Fins a un 20% dels càncers de pulmó s'atribueix a la contaminació en les ciutats.

Quin missatge li llançaria a l'alcaldessa de Sant Cugat?
Té l'oportunitat de fer de Sant Cugat una ciutat líder en qualitat de l'aire. És una ciutat plana, amb un nivell socioeconòmic elevat i a tocar de Collserola i tot plegat ho permet. Que faci tots aquests canvis estructurals que reclamo: camins escolars, bicicleta principal vehicle de transport, transport públic i mercaderies electrificat i menys espai pels cotxes.