Josep Casas (mecànic): "Abans hi havia la figura de l'aprenent, ara els joves no ho volen"

El taller mecànic de Josep Casas formava part del paisatge del carrer de Sant Jordi i del barri de la plaça de Barcelona, abans del divendres 20 abaixar les portes per jubilació. Té 66 anys i des dels 14 anys que fa de mecànic, primer al taller del Josep Bages, al carrer d'Aymerich, on va aprendre l'ofici i des de fa 42 anys al seu. En Josep és de Cal Cisteller, la casa que s'anomenava així per l'ofici del seu pare, oncle i avi. A banda de la seva feina, és conegut pel seu caràcter afable, disposat sempre a ajudar i per col·laborar en diverses activitats com els pesebres a les finestres per Nadal (el seu al carrer Sant Jordi és un dels més esperats) o en l'organització de la cavalcada dels Reis, amb els Amics dels Veterans i la Regalèssia.

Josep, des dels catorze anys com a mecànic!

Vaig aprendre l'ofici al taller Bages. Sempre vaig tenir clar el que m'agradava, i l'ofici de casa, el de cisteller, no tenia gaire futur. L'any 1982 vaig obrir el taller: primer venien els pares i últimament els nets, sempre hem tingut un tracte molt familiar. Tinc 66 anys i ja estic cansat, abans no tenia hora de plegar, és una feina dura i se'm fa pesat. Aquest negoci ha canviat molt i tampoc tinc relleu. Els meus fills, un és informàtic, i l'altra, educadora.

Quants tallers queden dins de la ciutat?

Quatre o cinc, degut també a les normes per a la seva instal·lació, el taller tradicional ho té molt difícil. A més, cal formació i inversió constant, i ara amb el cotxe elèctric les dificultats són més grans, el vehicle elèctric té poca reparació, però quan la té, és molt cara. Aquest està bé pels recorreguts curts i urbans, però pels llargs encara queda temps, ja que el sistema de càrrega no està prou implementat. El sector ha canviat i canviarà més; el que abans era mecànic ara és electrònic. És un treball molt físic i dur, abans hi havia la figura de l'aprenent que és el que vaig fer jo, ara els joves no ho volen.

"El sector ha canviat i canviarà més; el que abans era mecànic ara és electrònic"

Té alguna anècdota d'aquests anys?

Un client va venir a ensenyar-nos el cotxe nou que s'havia comprat i acabaven d'instal·lar pilona al carrer, amb la mala sort que quan passava, va pujar i li va destrossar el cotxe. Fa uns tres o quatre anys van treure la pilona i van posar un semàfor, i sense avisar, l'Ajuntament va començar a multar tots els cotxes que venien al taller i et parlo de molts. Vaig haver de pagar jo les multes i no va servir de res les protestes ni els recursos.

No té relleu, però l'olor de benzina s'ha traslladat al seu nebot Joan.

Venia al taller d'aprenent i li agradaven molt les motos, tant és així que va començar a fer de mecànic de competició amb l'equip del Rubèn Xaus i ja no ho ha deixat. Ara és mecànic a l'equip LCR Honda i fa anys que participa en el mundial de MotoGP voltant per tots els circuits del món.

Casa seva, la façana dona al carrer de Sant Antoni. És la casa de les petxines.

El meu pare i el meu oncle quan visitaven la família que vivia a Montpelier, anaven portant petxines. I quan en van recollir 20.000 de la mateixa mida, l'any 1971 van fer l'obra amb els paletes de Cal Salero.

I pel que fa a les seves aficions, una d'elles és fer el pessebre cada any, un dels més visitats per la seva grandària i els ginys que hi ha.

L'any vinent, no estarà al mateix lloc, però el continuaré fent. Vaig començar el 2005 a la casa de les petxines i el 2015 el vam traslladar al carrer de Sant Jordi. La gent l'estima molt. Visitar els pessebres del centre s'ha convertit en tota una tradició, aquest any fins i tot m'han trucat per venir un grup de 40 persones de Barcelona.

"Visitar els pessebres del centre s'ha convertit en tota una tradició"

L'altra afició són els coloms missatgers!

Això ja ve del meu besavi. Sempre hem tingut un colomar al terrat de casa i cada matí els entrenava. Havíem tingut fins a cent coloms de competició fins que el 2015 el meu nebot Joan, els va traslladar a casa seva a la Floresta, i ja en té més de 600. Els portem a Portugal i triguen 48 hores a tornar a casa, poden fer una mitjana de 120 km/hora. També des de petit he tingut l'afició pels trens elèctrics, els karts i els cotxes clàssics de competició amb els que he guanyat diversos campionats.

I la cavalcada de Reis?

Tota la vida a casa hi hem col·laborat. El meu pare i l'oncle Quimet eren dels veterans de futbol i de la Penya Regalèssia i ara jo ajudo en el que puc, sobretot amb el manteniment de les carrosses de Ses Majestats. Ara tindré més temps per les meves aficions!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.